La llum de Vermeer il·lumina Amsterdam en una exposició històrica

Poc se sap d’ell. Va morir pobre i sense deixar rastre de cartes, contractes o altres documents. No tenia taller ni seguidors. El seu aspecte és un enigma. Es creu que va arribar a fer un autoretrat que no s’ha conservat, com tampoc han sobreviscut una bona desena de les seves obres. En va fer poques: una cinquantena sent generosos. D’aquestes, només 37 han desafiat el pas del temps. I una està en parador desconegut: el març del 1990, ‘El concert’ va ser una de les peces sostretes en un dels robatoris d’art més espectaculars de la història, el que es va endur del Museu Isabella Stewart Gardner de Boston (EUA) aquest oli i 12 més, com el ‘Tempesta al mar de Galilea’, l’única marina de Rembrant que es coneix. El seu pare era hostaler i tractant d’art. No va viatjar. Es va convertir al catolicisme per casar-se i, malgrat que va morir jove, va tenir 15 fills. 

Una fita difícil d’aconseguir

Fins aquí, la poca biografia coneguda de Johannes Vermeer (Delft, 1632-1675), un dels grans mestres del segle d’or de la pintura holandesa i un dels pintors de tots els temps més reconeguts i admirats. La seva popularitat és aclaparadora. Tant que la mostra que a partir d’aquest divendres (i fins al 4 de juny) li dedica el Rijksmuseum d’Amsterdam (Països Baixos) passa per ser l’exposició de l’any o, millor, l’esdeveniment de l’any al món de l’art, i és, per ara, la mostra més gran dedicada a Vermeer de la història.

«Ni tan sols Vermeer va aconseguir veure en vida tants olis seus junts. Reunir-los era una qüestió d’una vegada en la vida. D’ara o mai», assegura Taco Dibbits, director del museu holandès. De manera que els responsables del Rijksmuseum preveuen mig milió de visites, la venda d’entrades anticipades funciona sense parar (ja se n’han despatxat més de 200.000) i, abans de començar, la pinacoteca ja ha ampliat horaris. El perquè de tant entusiasme l’explica el nom de Vermeer, per descomptat, però no només, i és que el nombre d’obres en exposició és el que proporciona l’etiqueta d’‘excepcional’ a la mostra. No en va reuneix 28 de les 37 teles conservades de l’artista. Un 75% de la seva obra. Una fita mai aconseguida abans i segurament difícil de repetir després. 

Obres que mai viatgen

El desplegament de poder del museu holandès beu molt de la sort. Tres de les obres sortides del pinzell de Vermeer estan a la Frick Collection i no abandonen mai les seves parets, però el procés d’ampliació del centre novaiorquès ha obrat el miracle i les tres peces –‘Senyora i donzella’, ‘La lliçó de música interrompuda’ i ‘Militar i noia rient’– estaran a l’exposició, com faran acte de presència ‘Al·legoria de la fe catòlica’ i ‘Dona amb llaüt’, dues obres custodiades pel Metropolitan de Nova York, la sala que més treballs atresora de Vermeer: cinc. Les altres tres –‘Una criada adormida’, ‘Dona amb una gerra d’aigua’ i ‘Estudi d’una noia’– no viatjaran perquè els termes en què van ser llegades n’impedeixen el préstec. I així fins a arribar a 28, amb dos dels olis més coneguts al capdavant: ‘La noia de la perla’, que deixa temporalment la seva casa del Mauritshuis a la Haia, i ‘La lletera’, que només s’ha mogut de sala, ja que és una de les quatre que formen part de la col·lecció del Rijksmuseum juntament amb ‘La carta’, ‘Dona llegint una carta’ i ‘El carreró’.

Art robat pels nazis

Es trobaran a faltar nou treballs, entre aquests, el que té la col·lecció reial britànica –el seu fràgil estat desaconsella el trastorn que suposa un trasllat– i ‘L’astrònom’, que fins al juny estarà a Abu Dhabi deixat pel Louvre. D’altres com ‘Noia amb una copa de vi’ i ‘L’art de la pintura’ no viatgen mai, perquè els seus propietaris, el museu alemany Herzog Anton Ulrich i el Kunsthistorisches de Viena, no conceben les seves sales amb el buit de la seva absència. Com a anècdota, cal recordar que aquest últim i ‘L’astrònom’ van formar part de l’art saquejat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, tresor que es va mantenir amagat en una mina de sal suïssa fins que els famosos Monuments Men van aconseguir recuperar-lo el 1945. 

A l’embornal de la història

Un segle abans de rescatar dues de les poques obres produïdes pel mestre holandès, va caldre recuperar la figura del mateix artista. Ja que, malgrat la popularitat de la qual gaudeix actualment, Vermeer es va mantenir a l’embornal de l’art durant dos segles, fins que el 1866 el crític d’art francès Théophile Thoré-Bürger el va elevar als altars –i el va batejar com ‘l’esfinx de Delft’, perquè resultava molt misteriós i enigmàtic– després de veure l’oli ‘Vista de Delft’ (també present a l’exposició del Rijksmuseum), el mateix que l’escriptor Marcel Proust considerava «el millor quadro del món». El perquè de tant oblit és difícil de desxifrar, tot i que segurament la seva poca producció i la seva poca inclinació a pintar grans escenes costumistes i de gènere que li poguessin reportar encàrrecs –com van fer els seus contemporanis Frans Hals i Jan Steen– alguna cosa hi van tenir a veure, així com el fet que no gaudirà d’una legió de col·leccionistes: la majoria de les seves peces van anar a parar en mans de Pieter van Ruijven, un veí de Delft. 

Misteri poètic

Notícies relacionades

El que va pintar Vermeer fa 350 anys sota el seu famós quadro de ‘La lletera’

Més músicai solidaritat que política

Vermeer s’inclinava més a l’intimisme domèstic: escenes normalment de dones sorpreses fent alguna tasca ordinària: llegir o escriure una carta, brodar, tocar un instrument, abocar llet en un recipient... que aconsegueix suspendre en el temps i, amb això, elevar a la qualitat de sublim la quotidianitat. «És difícil descriure on resideix la màgia de Vermeer. Els seus quadros no són simfonies, com les de Tiziano o Rubens: són música de cambra. Suggereix més del que explica. No ho expliquen tot i aquí rau el seu misteri poètic», segons el parer de Friso Lammertse, conservador del Rijksmuseum. Molt d’aquest misteri s’explica per la seva magistral manera d’il·luminar les peces, normalment interiors. I en la manera en què utilitzava la llum incideix un dels molts estudis efectuats pel museu holandès que acompanyen l’exposició, que revela que van ser els jesuïtes el que van mostrar al pintor l’ús de la cambra fosca. No es tracta tant de creure que va utilitzar un d’aquests instruments òptics, sinó que en coneixia el funcionament i el va aplicar. 

Més d’un ‘pentimento’

Hi ha més descobriments, ja que algunes de les peces han passat per les tècniques més modernes de recerca. Així, a ‘El carreró’ s’ha trobat més d’un ‘pentimento’, amb personatges esborrats i afegits, igual que finestres i finestrons. El mateix es pot veure a ‘La lletera’, a la qual al principi Vermeer va pensar a col·locar un penjador de gerres i un braser que després van desaparèixer. I també es pot apreciar una línia negra sota el braç esquerre de la noia que dona entendre que la figura va ser prèviament esbossada. Detalls que van desembastant els misteris del personatge, però que no treuen gens ni mica de misteri a les seves teles hipnòtiques.