Jaume Plensa revela el vestuari de ‘Macbeth’

L’artista, que es va introduir al món de l’òpera en aclamats muntatges de La Fura dels Baus, ha desenvolupat una creació hipnòtica amb un punt de màgia. «Els vestits tenen un aire oriental i religiós, amb colors com el blanc, el negre, la porpra i el daurat», explica al taller del Liceu. Tots els personatges vesteixen faldilles llargues. «Poden recordar un guerrer i un sacerdot. Tenen un punt ambigu entre el sagrat i el violent». Ningú porta pantalons. «El muntatge és un homenatge a Lady Macbeth», admet. «Sempre he odiat les versions de ‘Macbeth’ on tot és sang, brutícia, fang i poder. Shakespeare va compondre amb ‘Macbeth’ un dels mosaics més bonics de la naturalesa humana. Hi ha tots els seus matisos perquè tenim alguna cosa de Lady Macbeth, Macbeth, un rei Ducan que han assassinat o Macduff, que vingui la seva mort».

Tot i que ‘Macbeth’ és gairebé cinematogràfica per la seva trepidant acció que barreja realitat i il·lusió, una cosa que encaixa amb el món de Plensa. «Jo sempre he donat molta importància als somnis, als ulls tancats, al món interior. Per a mi ‘Macbeth’ és un estat d’ànim. Per això considero un profund error llegir aquesta peça només com una cosa de sang i fetge i lluites de poder». 

Lady Macbeth virginal

D’entre els vestits que ens mostra sorprèn el de Lady Macbeth, l’ambiciosa dona del general a qui anima a matar el rei d’Escòcia per usurpar el poder. L’ha concebut tot en blanc –«símbol de la puresa»– amb lletres brodades del nostre alfabet que destaquen sobre una tela transparent. «Les lletres són un homenatge a Shakespeare», explica. Aquest teixit, així com el dels personatges principals, s’ha elaborat especialment per a aquesta producció. «La llum passarà a través del teixit de Lady Macbeth, vull que floti», diu Plensa entusiasmat amb la idea.

«Ella és una dona extraordinària, Macbeth és una mica més feble. Però ella no és dolenta, sinó una dona potentíssima que pren l’acció a les seves mans», diu Plensa, que l’ha vestit com si fos una núvia. «Aquest disseny és un petit homenatge a Frida Khalo i a la Verge de Guadalupe», concreta. L’obra està plena de picades d’ullet, avança.

Plensa ha treballat ‘Macbeth’ com si es tractés d’una escultura «creant-ho tot des de zero». Les teles dels seus dibuixos s’han fet realitat en tallers de França i Itàlia amb ajuda de Nadia Balada i de l’equip de vestuari del Liceu, amb Cristina Fortuny al capdavant. «Per al vestuari dels solistes hem escollit una tela de jacquard, perquè tot i que les seves robes no requerien brodats, sí que necessitaven que es veiés el volum de les lletres seguint la carta de colors de Plensa». Per als ballarins, explica, «s’ha utilitzat la tècnica de la sublimació amb teixits de licra, una tela elàstica ideal per als seus moviments».

Asexual i atemporal

Tots els personatges principals porten algun símbol alfabètic. Els de bruixes, encarregades de les profecies, són com un collar de lletres blanques de diferents cultures. Semblen pesants, però són tot el contrari perquè estan realitzades amb foam tallat a làser. «No volia que hi hagués una marca clara del sexe de les persones al vestuari per això tot el cor va vestit igual, siguin homes o dones, tots de negre o de vermell. Els ballarins, igual. Tenen uns vestits magnífics», assenyala Plensa.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Ara és un moment màgic perquè tot el que havia dibuixat i imaginat és real. «Els vestits, amb les persones que canten i els músics que toquen, són clau per transferir un estat d’ànim», diu feliç d’haver pogut seguir de prop tot el procés de l’òpera junt amb l’orquestra del Liceu i el seu director musical, Josep Pons, amb dos repartiments meravellosos. La producció compta amb les sopranos Sondra Radvanovsky i Ekaterina Semenchuck, alternant-se com a Lady Macbeth en el primer i segon repartiment respectivament, i amb Alejandrina Pendatchanska, que cantarà en una única funció l’1 de març. El rol de Macbeth l’interpretaran els barítons Luca Salsi i Željko Lučić; el de Macduff, els tenors Francesco Pio Galasso i Celso Albelo, i el paper de Banc, els barítons Erwin Schrott i Simón Orfila.

Verdi va portar a l’òpera dos títols shakespearians més, ‘Otello’ i ‘Falstaff’, però, per a l’escultor, cap condensa tan bé l’ànima humana com ‘Macbeth’.