Jaume Plensa: «‘Macbeth’ és poesia en estat pur»

L’escultor barceloní Jaume Plensa havia col·laborat amb el món de l’òpera com a escenògraf i figurinista amb La Fura dels Baus, però el pròxim 16 de febrer s’estrena al Liceu com a director d’escena amb ‘Macbeth’, una òpera de Verdi basada en una obra homònima de Shakespeare que sempre ha fascinat Plensa. «Cada vegada que faig un projecte intento aportar un punt de vista nou», ha destacat aquest dijous en la presentació de l’espectacle al Liceu. Durant segles, explica, la mirada sobre aquesta òpera «ha sigut molt masculina». La seva és diferent.

El seu ‘Macbeth’ és visualment molt poètic, hipnòtic com han pogut comprovar els que han assistit al primer assaig a piano. «He intentat que sigui d’una lleugeresa extraordinària», diu Plensa. En aquesta producció «Lady Macbeth és el sol, la llum que ho il·lumina tot. La resta són planetes que giren al seu voltant». I afegeix: «Vull que el públic s’emocioni. Recomano que la gent porti mocadors perquè jo he plorat amb algunes escenes. Aquest ‘Macbeth’ és poesia en estat pur».

Tres asos del cant destaquen en el primer repartiment: Sondra Radvanovsky interpreta Lady Macbeth, Luca Salsi, el seu marit Macbeth i Erwin Schrott, Banc. I Josep Pons, director musical del Liceu, capitanejarà l’orquestra.

Cares que recorden les seves escultures, lletres de diversos alfabets unides entre si o no, un sorprenent vestuari i una escenografia que combina artesania i modernitat acompanyen els protagonistes d’aquesta obra que transcorre en un espai evocador. «Vaig aprendre òpera amb els millors mestres, Àlex Ollé i Carles Padrissa. Sempre estàvem en desacord, per això ens vam divertir i vam aprendre tant», ha recordat. El cost total és de dos milions d’euros, 500.000 euros d’inversió i 1,5 milions de funcionament per a les 11 funcions previstes. «És l’habitual en aquest tipus de produccions», ha assenyalat Valentí Oviedo, director general del Liceu.

«Interpretarem la versió de París, en italià, evidentment, amb la inclusió de l’ària de la mort de Macbeth de la primera versió de 1847. Aquesta fórmula es va fer a la Scala per primera vegada amb Abbado. I la fem completa, amb ballet», ha destacat Pons. «Macbeth és una òpera rodona, però molt difícil per als cantants. Tot és molt interior, hi ha molts ‘pianissimo’».

Verdi i Shakespeare en estat pur

La intenció de Plensa és precisament fer present tot aquest món invisible. «He volgut aprofitar l’energia que es crea en un teatre, com faig amb les escultures en un espai públic. Compto no només amb la dels cantants i dels 80 músics de l’orquestra, sinó amb les 2.242 persones que hi ha a l’altre costat», diu amb referència al públic. «No he intentat omplir l’escenari de coses perquè els grans protagonistes són els intèrprets», afegeix.

Per a Plensa l’objectiu és que «tota l’essència de Verdi i Shakespeare passi directament a l’espectador amb una gran puresa, sense afegir res». Opina que «aquesta obra és la dramatúrgia d’una actitud i estic convençut que canviarà la manera de mirar aquesta òpera, que està una mica antiquada. Cal renovar-la». Plensa es recrea, per exemple en «tota la poesia que acumula tota la relació de Lady Macbeth i Macbeth». I afegeix: «La modernitat consisteix a canviar la manera amb què l’espectador veurà l’obra».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En aquesta línia la soprano Sondra Radvanovsky destaca: «Aquesta producció és el que l’òpera necessita perquè crea una nova manera d’art combinant escultura, dansa i música. És realment sorprenent». Per a ella, que afronta per segona vegada el complicat rol de Lady Macbeth, tot un desafiament vocal, ella «no és aquesta dona sanguinària que ens ha transmès a través de la història, sinó una enamorada que vol donar suport al seu marit i intenta canviar la seva manera de ser, una cosa impossible que precipita el seu final». Per al baríton Luca Salsi, que l’última vegada que va estar al Liceu va ser també amb un muntatge de ‘Macbeth’ molt diferent. «Verdi és paraula escènica i en aquesta obra el text és més important que la música, com entén aquesta producció on el text es fon amb les escultures, el ball, els llums...»

En directe a Liceu +LIVE

Hi ha 11 funcions fins al 3 de març, però millor afanyar-se a adquirir entrades perquè l’òpera de Pensa ha despertat una gran expectació. Els qui no puguin acudir al Liceu tenen l’opció de disfrutar d’aquesta singular producció a través de la plataforma Liceu +LIVE en què s’oferirà el pròxim 25 de febrer. Més endavant, a partir del maig, una altra plataforma cultural, CaixaForum+, oferirà un documental sobre el procés de creació del ‘Macbeth’ de Plensa amb imatges dels assajos i converses amb el creador després de l’estrena de la seva obra.