Dansa i records
Olga de Soto desplega la memòria de la dansa al Mercat
La ballarina valenciana ofereix tres espectacles, un d’ells per a nens, i documentals sobre obres mítiques com ‘La taula verda’ de Kurt Jooss
Fa anys que la ballarina valenciana Olga de Soto explora la dansa i l’empremta que deixa no només com en les seves coreografies, sinó a través de la investigació sobre peces clavi de la història de la dansa. El Mercat de les Flors i la Fundació Miró conviden a descobrir totes les seves facetes amb tres espectacles, una d’ells per a nens a partir de 6 anys, i una selecció de films documentals.
El cap de setmana es projectaran ‘Historia(s)’ i ‘Miradas sobre «La taula verda»’ al Foyer i a la Sala Sebastià Gasch. La primera es basa en el record que va deixar ‘El jove i la mort’ (1946), obra de Roland Petit inspirada en un poema de Jean Cocteau en aquells que van assistir a l’estrena. L’altra està dedicada a ‘La taula verda’ (1933), una obra de Kurt Jooss que denuncia l’auge del feixisme i que s’ha convertit en una de les obres contemporànies més representades.
Gest radical
Aquest divendres De Soto dialogarà amb algunes de les peces de la Fundació Miró a ‘Mirage-Displacement’ a la Fundació Miró, de 15 a 18 hores. En ella juga amb la idea del miratge, resultat de desplaçada. «Una de les ‘performances’ que presentarem consisteix en l’esquinç d’un gran full de paper amb únic gest i dura una hora. «És un gest radical de desacceleració davant una societat desbocada i accelerada per l’excés d’alta tecnologia», declara la creadora, que viu a Bèlgica. Amb aquesta ‘performance’ planteja entrar en un espai de meditació on un altre temps és possible. «Algunes de les peces revelen la metodologia que he utilitzat en aquests 20 anys d’estudi sobre la memòria corporal». Això l’ha portat a desenvolupar la seva particular teoria sobre el que denomina «l’escolta tàctil». El 2019, la ‘performance’ ‘Mirage-Displacement’ va estar nominada al premi Maeterlinck de la Crítica a Bèlgica com millor ‘performance’ de dansa.
«Algunes de les peces revelen la metodologia de 20 anys d’estudi sobre la memòria corporal»
La Sala MAC, l’escenari principal del Mercat, ofereix dissabte i diumenge dos espectacles. Al matí, ‘Incorporar Kids’ (2019), versió per a nens d’ ‘Incorporar el que queda dins el meu cor’, peça que oferirà a la nit. És una obra plena de records la llavor dels quals va plantar De Soto el 2001 amb ‘Éclats mats’. Aquesta peça ha donat origen a una tota una sèrie de solos acompanyats protagonitzats per ella. El primer el va realitzar amb Vincent Druguet el 2004 al Centre Pompidou de París, que ha acollit tota la sèrie. Després que Druguet morís de càncer, Sylvain Prunenec el va substituir el 2007.
Ballar amb el record
Al Mercat veurem el resultat de com el pas del temps ha afectat l’obra i els cossos dels ballarins des de l’última vegada que es va interpretar. Es compon de quatre de solos en què De Soto actua amb Sylvain Prunenec, Édith Christoph i Florence Augendre. Es tracta d’un projecte acumulatiu creat entre el 2004 i el 2009 sobre la memòria corporal realitzat a partir d’accions i objectes. És una peça sense música però sí un univers sonor amb micròfons que amplien el so. «El públic pot tenir la impressió de ser dins del coll o de l’estómac del ballarí».
Notícies relacionades«Cada nou capítol parteix del record dels anteriors que van deixant pòsit». El primer es basava en els moviments dels nadons i dos fluids fonamentals, l’aire i l’aigua. «L’obra ha anat creixent al llarg del temps, com si fos una planta.» Feia 10 anys que treballava sobre la memòria corporal quan va iniciar aquest projecte, que li ha permès experimentar amb el pas del temps i amb l’alteració del record que ha anat transformant l’espectacle. «Per a nosaltres és un desafiament portar la peça al Mercat perquè l’última vegada que la vam interpretar va ser el 2009».
‘Incorporar Kids’ –recomanada a partir de 6 anys– juga amb l’aire, l’aigua i amb diferents lleis de la física. Dura mitja hora i després els intèrprets surten a debatre amb els espectadors. «La peça ha esdevingut molt lúdica, amb una dimensió poètica i gairebé màgica», explica. «Ha sigut molt bonic confrontar la peça amb el públic infantil, que té una mirada molt diferent. El ritme és diferent perquè en la versió adulta treballem amb temporalitats molt dilatades».
