Crítica de teatre
‘FitzRoy’: l’altura de les expectatives
L’autor d’‘El mètode Grönholm’, Jordi Galceran, torna als escenaris amb una nova comèdia sobre quatre dones alpinistes decidides a fer història

No es prodiga gaire, i això genera expectació. Jordi Galceran ha recorregut molt món amb les seves comèdies i ara, deu anys després d’‘El crèdit’, presenta el seu nou text al Borràs. Cinquena col·laboració amb el director Sergi Belbel, aquesta vegada per remuntar el periple de quatre escaladores a punt de fer història, la primera cordada femenina que aspira a arribar al cim del FitzRoy, muntanya dels Andes que dona nom a l’obra, per la via iugoslava. El companyerisme inicial de sobte es tensa. Quan les alpinistes estan a punt de complir un somni, un contratemps les enfronta. Poc més es pot dir per no descobrir el pastís.
Galceran volia escriure una obra d’aventures i en veritat el repte plantejat és d’altura. Com en el seu arxiconegut èxit ‘El mètode Grönholm’, l’obra es desenvolupa en una única escena, amb unitat de temps, d’acció i d’espai. Aquesta vegada no es tracta d’aconseguir un lloc de treball, ara els motius són esportius, però l’ambició recargolada torna a impulsar els personatges fins al límit. L’obra no té el vandalisme polític de ‘Burundanga’ i les seves referències a ETA, ni beu de l’actualitat com ‘El crèdit’, que va ridiculitzar els bancs durant la passada crisi. ’FitzRoy’, si potser, resulta oportuna dins de l’onada de feminització dels arguments, tot i que s’hagi de recórrer a una figura masculina per fer avançar la trama. La recerca de la versemblança llasta fins a cert punt la comèdia, que acaba apuntalada en un humor situacional –entre blanc, verd i escatològic–, una obra de consum popular que hauria encaixat a la perfecció en el repertori de les T de Teatre.
Belbel demostra tot el seu ofici en aquest muntatge. Si cada rèplica està estudiada, la seva lectura del text esprem tots els racons còmics possibles. Hi ha obstacles evidents, com quan les protagonistes juguen a la «frase maleïda», recurs reiterat que es fa pesat. Però si per alguna cosa val la pena pujar el FitzRoy és per les actrius. Míriam Iscla brilla com a líder sense escrúpols i, de passada, integra els seus gestos fins a fer-nos creure que ha escalat tota la vida. Sílvia Bel –que sí que escala– dona amb el punt d’ingeniutat, suficient perquè empatitzem amb les batalletes disperses del seu personatge, ingenuïtat. A Sara Espígul li toca la part dramàtica, que executa resolta, mentre que es pot aplaudir la solvència del debut en català de la madrilenya Natalia Sánchez. Bones interpretacions per a una comèdia de gran factura, tot i que l’escalada no arribi a l’altura de les expectatives.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Aquest dilluns 24 de març Un autocar salva una menor sota un pont de l’AP-7 després d’un intent de suïcidi
- Seguretat comunitària La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica
- Investigació La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Serà nomenat avui El Govern fitxa el gerent de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona per dirigir la DGAIA
- Pintades al cotxe de l’avi que va admetre haver abusat de la neta durant anys a Pals: "Violador"
- Criança El pediatre Carlos González explica la importància de la dependència emocional amb els fills: "Tots tenim una dependència dels nostres pares..."
- Relacions Govern-ERC Junqueras no garanteix el suport al segon suplement de crèdit d’Illa i li demana que segui a negociar
- Educació a Catalunya Illa justifica amb el descens d’alumnes que es tanquin 111 línies de l’escola pública
- Successos Detingut a França l’‘assassí en sèrie d’agricultors’: va fer un recorregut mortal de Tudela a Lleida en 40 dies