Premis del cine espanyol

Els Goya més estranys: ‘As bestas’ s’ho menja tot, ‘Alcarràs’ se’n va de buit

Rodrigo Sorogoyen va considerar «injust» que la pel·lícula de Carla Simón no guanyés res a la 37a gala dels premis de l’Acadèmia, una rara decisió tenint en compte que la pròpia entitat l’havia triat per representar-la als Oscars

Marcelo del Pozo / Reuters

Després de brillar com un cometa una nit de febrer del 2022 i conquerir un Os d’Or històric a Berlín per decisió unànime del jurat presidit per M. Night Shyamalan, va fer l’efecte que la màgia gairebé etèria d’‘Alcarràs’ s’havia esvaït una mica en els últims temps. Potser va ser per la seva fugaç presència en la carrera cap als Oscars, ja que ni tan sols va poder entrar en la ‘shortlist’ semifinal, o perquè ‘As bestas’, de Rodrigo Sorogoyen, va entrar a la taquilla amb fúria salvatge i va deixar els espectadors (i acadèmics) sense ungles ni alè des de la seva estrena a Espanya a l’octubre. Res, però, feia pensar que ‘Alcarràs’ se’n podria anar de buit a la gala de la 37a edició dels Goya, celebrada aquest dissabte a Sevilla. El relat coral sobre l’arrelament a un lloc, dibuixat amb meravella per Carla Simón, optava a 11 estatuetes, però de forma cruel es va quedar a zero al caseller, capitulant davant el domini gairebé animal d’‘As bestas’, que va arrasar a la nit amb nou premis, inclosos pel·lícula, direcció, guió original, actor principal i actor de repartiment.

Fins i tot Sorogoyen, necessàriament eufòric en la seva gran nit de glòria, es va sentir un mica estrany. «Pensava que Carla [Simón] guanyaria [el Goya a millor direcció] i em sembla injust que ‘Alcarràs’ no s’hagi emportat cap premi, però aquesta és la prova que els premis són injustos», va afirmar el director d’‘As bestas’ en una trobada amb la premsa just després de la cerimònia. No ho deia amb la boca petita, perquè Sorogoyen no és dels que callen el que pensen, sinó amb el convenciment que hi ha alguna cosa d’atzar i d’injustícia en el sistema de premis. Ell mateix va experimentar una agredolça sensació quan el 2019 es va emportar el Goya a millor direcció i guió, al costat d’Isabel Peña, per aquella electritzant ‘El reino’, però va acabar rendint-se en el gran premi davant una obra benintencionada en l’àmbit social però artísticament menor com ‘Campeones’, de Javier Fesser.

Carla Simón está nominada a Mejor Dirección por Alcarràs, película que la ha convertido en la primera directora española en ganar el Oso de Oro en el el Festival de Berlín. #Goya2023 pic.twitter.com/VRAJwFjOmQ
— Premios Goya (@PremiosGoya) 11 de febrero de 2023

«No li donem més voltes: els premis són injustos. ‘Alcarràs’ és una gran pel·lícula, ha guanyat a Berlín i ha tocat el públic», va concloure el realitzador, que va assegurar que se sentia «desconcertat i agraït» per l’aclaparador èxit collit a Sevilla. «Pot sonar tòpic o previsible, però hem vist superades totes les nostres expectatives. Quan van sortir les nominacions, vist el nivell general, ja sentíem que era un honor haver-ne aconseguit tantes. Aquest any hi ha hagut massa grans pel·lícules que han acabat tenint massa poca visibilitat», va analitzar Sorogoyen, potser en al·lusió, com havia fet J. A. Bayona durant la cerimònia (en la qual va entregar el premi a la millor direcció) a l’escandalós menysteniment a ‘Pacifiction’, d’Albert Serra, que no va ser nominada a res malgrat el seu clamorós èxit a França i la seva suculenta rastellera de premis als recents Gaudí. No va ser, per cert, una bona nit per al cine català, ja que el zero per a ‘Alcarràs’ (dolorós, encara, per als ulls) no va poder ser alleujat pel Goya a millor guió adaptat per a Isaki Lacuesta i Isa Campo per ‘Un año, una noche’.

Una altra dona guanya la direcció novella

Notícies relacionades

L’oblit d’‘Alcarràs’ per part dels membres de l’Acadèmia de Cine Espanyol va fer pensar immediatament que era estrany que aquesta mateixa entitat hagués decidit que la pel·lícula de Simón fos la seva representant per als Oscars. És cert que els processos d’elecció i votació són diferents, però costa entendre que els mateixos acadèmics hagin deixat de creure de sobte en ‘Alcarràs’ fins deixar-la en la insignificança. «No sé, crida l’atenció que no hagi guanyat res», va mussitar Alauda Ruiz de Azúa, flamant guanyadora a direcció novella per ‘Cinco lobitos’, just després de la gala. «Però no sé si ha sigut per un, dos, tres o cinc vots. Això són mecanismes interns de l’Acadèmia que se m’escapen», va afegir la directora basca, que va perpetuar la feliç circumstància que, des del 2017, el Goya a la millor direcció novella recau en una directora: Simón (‘Estiu 1993’), Arantxa Echevarría (‘Carmen y Lola’), Belén Funes (‘La hija de un ladrón’), Pilar Palomero (‘Las niñas’), Clara Roquet (‘Libertad’) i ara Ruiz de Azúa.

Alauda Ruiz de Azúa gana el Goya a Mejor Dirección Novel en los #Goya2023 https://t.co/Pe4hzSKa0h pic.twitter.com/uhxhmN1Man
— Premios Goya (@PremiosGoya) 11 de febrero de 2023

El seu èxit, però, no pot ocultar un altre fet que també va generar debat després de la cerimònia: malgrat que per fi hi havia paritat en les dues categories de direcció, va ser relativament estrany que ‘As bestas’ i ‘Modelo 77’, d’Alberto Rodríguez, dues pel·lícules dirigides per homes, tornessin a emportar-se la major part dels premis. «El fet que a les nominacions ja es veiés aquesta paritat és una il·lusió; crec que cal posar en valor el que canvia, però queda feina a fer», va apuntar, encertada, Ruiz de Azúa.