Reaparició espectacular
Rihanna escalfa els seus fans i els manté a pa i aigua
Set anys després d’‘Anti’, el seu miniconcert a la Superbowl va tenir gust de reafirmació imperial de la seva figura i del seu catàleg de ‘hits’ mentre els seguidors es mosseguen les ungles esperant l’anunci del nou àlbum i gira
El bolo de Rihanna a l’intermedi de la Superbowl no va portar música nova, com sospiraven els seus seguidors, però sí una aparatosa exhibició dels seus poders com a ‘hit maker’, un «aquí estic i aquestes són les meves cartes» per refrescar-nos la memòria. Rihanna dominadora, capaç de volar com a ‘wonder woman’, muntada en una passarel·la flotant, per sobre dels caps del públic de l’State Farm Stadium, de Glendale, Arizona, i marcant-se el cop d’efecte del seu segon embaràs.
Han passat set anys des del seu últim àlbum, ‘Anti’, i la seva consegüent gira (que la va portar per tercera i última vegada a Barcelona, al Palau Sant Jordi), i hi ha curiositat i fins i tot ansietat per veure cap a on enfoca Rihanna el seu r’n’b amb cor pop i flirtejos jamaicans, ara que les trames urbanes i llatines segueixen el seu curs, modificant el ‘mainstream’. Rihanna es va encarregar dies enrere de separar l’esdeveniment d’aquest diumenge i el seu pròxim projecte. «La Superbowl és una història i la nova música és una altra de diferent. ¿Heu sentit això, fans?». Hi ha un àlbum en camí, i un ‘tour’, i fins i tot un documental, però tota la informació es manté ben guardada.
A la Superbowl, aquest espectacle que ha acabat sent més gran que el mateix partit de futbol americà al qual suposadament acompanya (per si a algú li interessa, el Kansas City Chiefs es va imposar els Philadelphia Eagles per 38 a 35), Rihanna es va mostrar llesta per al que faci falta manejant un ‘setlist’ comprimit de 12 cançons en una mica més de 13 minuts. Allà hi van ser molts dels ‘hits’ que ha registrat en solitari (‘Rude boy’, ‘We found love’ o el recent ‘Lift me up’, de la banda sonora de ‘Black panther: Wakanda forever’) i en duets amb Kanye West o Jay-Z. Amb paper estel·lar, en el tram final, per al tema amb què va trencar al mercat global, ‘Umbrella’ (2007), i aquell cant esperançat, amb vista a un horitzó espaiós, anomenat ‘Diamonds’.
Allà es va elevar Rihanna, literalment, deixant a baix una tropa de ballarins que s’havia anat multiplicant al llarg d’aquells 13 minuts, del quartet inicial al batalló de més de 200 cossos dansaires vestits amb granotes blanques com a ‘oompa-loompas’ sortits de la ‘fàbrica de xocolata’ de Tim Burton. Una imperial ‘rhythm nation’, que diria Janet Jackson, recordant-nos que hi va haver un temps, abans que invertís el seu temps en les seves (lucratives) línies de cosmètics (Fenty Beauty) i llenceria (Savage X Fenty), que Rihanna era una cantant i res més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
