El retrat plasma l’individualisme del segle XIX a CaixaForum Barcelona

Set obres de Francisco de Goya, inclòs el seu magistral autoretrat del pintor el 1815, destaquen a ‘XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la Il·lustració a la modernitat’, que es pot veure a CaixaForum Barcelona fins al 4 de juny. La mostra consta de 173 peces, totes de la pinacoteca nacional, a excepció de quatre peces cedides pel Museu Reina Sofia.

A més de Goya hi ha pintures de Madrazo, Rosales, Martín Alsina, Villanueva, Fortuny, Pinazo, Sorolla, Zuloaga i Nonell, entre d’altres, a més d’impressionants bustos escultòrics –entre els quals el que Marià Benlliure va fer de Goya, que va servir de model per al guardó dels premis de l’Acadèmia del Cine Espanyol– medalles, miniatures, daguerreotips, litografies, dibuixos, aquarel·les i estampes. Després de Barcelona la mostra es podrà veure a les seus de CaixaForum a Saragossa, Sevilla, València i Palma. Però no tot són obres de pintors, pintors masculins, s’entén. També hi ha creacions firmades per dones com Eva Aggerholm, Carlota Rosales Martínez de Pedrosa, Nelly Harvey i Luisa Kuntz.

Individualisme

«El XIX és el segle del retrat perquè és el segle de l’individu. S’inicia un nou mode de producció, el capitalisme, que potencia l’individualisme», ha destacat Javier Barón, comissari de la mostra i cap de Conservació de Pintura del segle XIX del Museu Nacional del Prado. Tot i que grans autors com Lucien Freud i Antonio López han destacat com a retratistes al segle XX, el retrat artístic és més aviat part del passat. La càmeres fotogràfiques primer i després les incorporades als mòbils, han acabat desbancant al retrat pictòric tradicional. Vivim en l’era de la ‘selfie’. «Al segle XXI hi ha pocs pintors que facin retrats», explica Barón. «Ja no es domina com abans. S’ha anat perdent perquè no interessa. La veracitat total la tens en la fotografia i requereix menor esforç», diu el comissari.

L’exposició –«equilibrada i harmònica, eloqüent, representativa i variada»– aprofundeix en la transformació de la imatge pública dels ciutadans al segle XIX. Els retrats permeten entreveure les estructures econòmiques i socials que han configurat la nostra contemporaneïtat. La proposta està dividida en diverses sales, cada una de les quals dedicada a un tema: ‘La imatge del poder’, ‘El descobriment de la infància’, ‘Identitats’, ‘La imatge de la mort’, ‘Retrats i autoretrats d’artistes’, ‘Effigies amicorum. Imatges d’escriptors, músics i actors’ i ‘L’artista en el seu estudi’.

Dones

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

La més gran d’aquestes seccions està dedicada als retrats femenins. Com en la resta de les sales la disposició permet apreciar l’evolució de l’art en el XIX. Inclou, entre d’altres, peces que reflecteixen la burgesia entre les quals ressalta pel seu realisme ‘La senyora de Delicado de Imaz’, del pintor Vicente López Portaña, que podria ser emblema de les dones antidepilació; el retrat de María Hahn, pintat el 1901 pel seu marit Raimundo de Madrazo, és un cant al passat amb la protagonista vestida a la moda francesa estil Lluís XV. Res a veure la seva postura coqueta amb l’actitud cansada amb què el jurista i polític Gaspar Melchor de Jovellanos apareix al seu despatx pintat per Goya a la sala dedicada a la representació del poder. O la força demostrada per Elinor Glyn –escriptora que va encunyar el concepte d’‘it girl’– en un estudi de Philip Alexius Lászalo de Lombos, que la va pintar amb un enorme safir al front.

Més enllà del recorregut tradicional, l’exposició ofereix tres recorreguts transversals a partir dels següents temes: les tècniques artístiques, la societat del segle XIX o la indumentària.