Concurs públic

La ‘subhasta’ del festival de Pedralbes: els criteris que decidiran qui l’organitzarà

  • Quatre promotores es disputen l’espai barceloní històric per celebrar durant tres anys un certamen musical

  • La batalla final pel festival de Pedralbes: qui és qui en la lluita

La ‘subhasta’ del festival de Pedralbes: els criteris que decidiran qui l’organitzarà

Ferran Sendra

4
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A finals de febrer es coneixerà qui organitzarà un festival de música als jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona durant els tres pròxims estius. Són quatre les promotores que opten després de presentar-se al concurs públic de la Generalitat: Concert Studio, que fins ara organitzava el Festival Jardins de Pedralbes; Clipper’s Live, que ja va arrabassar anys enrere el Cap Roig Festival a Concert Studio; l’empresa Big Tours, històricament coneguda com a Doctor Music; i Proactiv, organitzadora de Disney on Ice, per exemple.

La convocatòria del concurs, de «tramitació urgent», es va fer pública a finals de gener. El guanyador disposarà d’un permís d’ocupació temporal de l’espai dels jardins del Palau de Pedralbes (un total de 6.501 m2), que depèn de la direcció general de Patrimoni (dins de la conselleria d’Economia), per celebrar un festival de música.

El temps en què podran ocupar l’espai és del 19 de juny al 2 d’agost, unes dates que són un parell de setmanes més tard del que solia ser habitual al Festival Jardins de Pedralbes, el cicle de concerts creat i organitzat per Concert Studio del qual s’han fet 10 edicions. És a dir, la programació per a aquest any s’haurà de fer en temps rècord, ja que molts artistes ja tenen el calendari complet. I el contracte serà de tres anys, un període escàs perquè un projecte deixi pòsit. Des d’Economia apunten que la durada del contracte és raonable. Així, diuen, d’aquí tres anys la Generalitat podrà valorar si cal introduir-hi canvis i no s’haurà enganxat els dits amb una adjudicació a llarg termini.

1) L’oferta econòmica

Les quatre empreses finalistes (Concert Studio, Clipper’s, Doctor Music i Proactiv) han hagut de presentar una proposta de programació artística i una altra d’econòmica, ajustant-se al màxim als criteris de valoració descrits en el concurs. Els criteris, segons apunten des d’Economia, s’han establert entre la mateixa conselleria, que gestiona per primera vegada Pedralbes després d’anys de responsabilitat municipal, i la de Cultura i la de Presidència. La meitat de la puntuació (un total de 100 punts) es dona per la proposta artística del cartell de l’edició de 2023, que ha d’incloure proposta inicial i artistes suplents. L’adjudicatari s’haurà de comprometre a presentar un cartell «de les mateixes o similars característiques» per a les dues següents edicions.

Així, l’altra meitat dels punts (50) s’obtenen a través de la proposta econòmica, una quantitat molt rellevant dins del concurs. El cànon del permís d’ocupació està establert en un mínim de 458.055 euros, impostos no inclosos, pels tres anys. A partir d’aquest mínim, les quatre promotores podran oferir més diners per quedar-se Pedralbes, i la proposta més alta serà la que es quedarà els 50 punts i marcarà el límit. Les altres ofertes seran avaluades de manera proporcional. És a dir, en el supòsit que l’oferta més elevada sigui d’un milió d’euros, les altres quantitats es dividiran per un milió i es multiplicaran per 50 [un exemple seguint amb aquest cas: si es valora una oferta de mig milió, dividit pel milió de la proposta més alta i després multiplicat per 50, aquesta obtindria 25 punts].

2) Els criteris artístics

Els criteris artístics, marcats per la Generalitat, estan separats en dues parts: «programació» (25 punts) i «originalitat i qualitat» (25 punts). La primera –que premia la presència d’artistes residents en Catalunya, del català i la presència d’artistes femenines– reparteix fins a 10 punts de manera proporcional per la programació de concerts de «solistes residents a Catalunya o de grups o formacions musicals en què els seus membres siguin majoritàriament residents a Catalunya». Uns altres 10 punts per programar concerts de música en català (1 punt per cada concert en català). I tanca amb fins a 5 punts de manera proporcional al nombre d’espectacles protagonitzats per «artistes femenines o grups en què almenys la meitat dels seus membres siguin dones o concerts d’obres de compositores».

Notícies relacionades

En els criteris d’«originalitat i qualitat» es reparteixen fins a 25 punts. Les bases del concurs premien «la varietat d’estils musicals» (fins a quatre punts). En aquest cas, es valorarà amb la puntuació més gran l’oferta que més varietat d’estils presenti i la resta de manera proporcional. També es puntua la programació d’artistes «amb carrera discogràfica consolidada (amb un mínim de cinc àlbums discogràfics editats comercialment)» –condició que, per exemple, no complirien Rosalía o Dua Lipa– i «presència habitual en escenaris internacionals (amb actuacions en un mínim de cinc països diferents en els últims dos anys)».

Altres aspectes que es valoren són la programació d’artistes inèdits a Catalunya (fins a tres punts); la presentació de nous treballs discogràfics o espectacles (fins a tres punts); propostes artístiques exclusives del festival a Catalunya (fins a tres punts); apostes per artistes emergents, segons les bases, «amb un màxim de dues discos» (fins a dos punts); propostes «innovadores o de risc», és a dir, «que apostin per nous llenguatges artístics» (fins a dos punts); incloure altres propostes artístiques com el teatre, la dansa o el circ (fins a dos punts); i fer activitats complementàries als concerts, com conferències, presentacions... (fins a dos punts).