Berlinale
‘Blackberry’: auge i caiguda del primer ‘smartphone’ (en una pel·lícula)
El ‘biopic’, presentat aquest divendres al Festival Internacional de Cine de Berlín, deixa clar que el seu ràpid declivi va tenir a veure amb la seva estructura empresarial i amb la irrupció de l’iPhone
Que aixequi la mà qui estigui llegint aquest article des de la seva Blackberry. ¿Ningú? Lògic. Aquests mòbils ja no serveixen més que com a antigalles; l’empresa que els fabricava va deixar de fer-ho el 2016. I el biopic ‘Blackberry’ (dirigit per Matt Johnson), presentat avui a concurs a la Berlinale, serveix com a pràctic resum dels motius pels quals una empresa que va dominar el món s’ho va manegar per perdre tota presència al mercat que ella mateixa havia inventat. No està clar, això sí, que serveixi per a res més, considerant la comoditat amb la qual es manté reclinada sobre el tipus de clixés –càmera en mà per fingir autenticitat documental, imatge granulada com a mitjà de transport a èpoques passades, pentinats inexplicables– que han donat mala reputació al cine biogràfic. Per entendre’ns, res a veure amb ‘La xarxa social’ (2010).
Va ser el 2003 quan Blackberry va presentar el que avui considerem el primer ‘smartphone’ modern. Era un dispositiu que no només funcionava a tall de telèfon, sinó que també permetia enviar i rebre tant ‘e-mails’ com missatges de text i navegar per internet, i el seu teclat va atraure els professionals que buscaven flexibilitat per treballar fora de l’oficina amb les principals eines que utilitzaven a l’ordinador del seu escriptori. No va trigar a convertir-se en símbol d’estatus per als taurons de Wall Street, celebritats com Kim Kardashian i Bono i líders polítics, en part gràcies a la seva fiabilitat en matèria de seguretat. Com la nova pel·lícula deixa clar, el seu ràpid declivi es va deure en part a problemes derivats de la seva estructura empresarial i sobretot, per descomptat, a la irrupció de l’iPhone, més capacitat i velocitat, més pantalla, més aplicacions, millor disseny i millor servei. Avui, Blackberry és una empresa dedicada a la ciberseguretat.
Pandèmia i racisme
Notícies relacionadesA ‘La supervivencia de la bondad’, una altra de les pel·lícules aspirants a l’Os d’Or presentada aquest divendres, Rolf de Heer torna a utilitzar una barreja d’al·legoria i naturalisme per denunciar els abusos dels colons blancs sobre la població indígena australiana; ja ho va fer en títols com ‘Ten canoes’ (2006) i ‘Charlie’s Country’ (2013). La pel·lícula retrata un món postapocalíptic pràcticament abstracte: els personatges no tenen nom, els diàlegs són inintel·ligibles, els paisatges són indeterminats. Una terrible pandèmia ha delmat la població blanca –els supervivents de la qual han d’utilitzar màscares antigàs– però no la gent de color, que continua sent esclavitzada i assassinada.
Al principi del relat, una dona negra és abandonada dins d’una gàbia en mig del desert, condemnada a morir. Però aconsegueix escapar, i a partir de llavors s’embarca en una odissea a través d’una terra bonica però plena d’odi, violència, malaltia i sang. Mentre la contempla, la pel·lícula s’excedeix mostrant compassió pel destí dels pobles oprimits, però, especialment considerant que des del primer minut del seu metratge queda clar que acabarà malament, ens hem de preguntar: ¿de quina bondat estem parlant?
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034