Els ‘influencers’, l’imant per atraure el públic jove a la televisió
Fa anys que els joves no miren la tele. Almenys com fins ara ho hem entès. Sembla que els produís urticària fer-ho. L’estampa de tota la família reunida davant el televisor forma part del passat (Jordi Évole s’enorgullia per haver-ho aconseguit amb el seu ‘Lo de Évole’ protagonitzat... per l’‘streamer’ Ibai Llanos, és clar). Només es posen davant d’aquest ‘moble’ de la sala familiar per jugar a la Play, posar-se vídeos de Youtube o mirar una sèrie. Perquè això sí, són grans consumidors de ficcions i si hi ha algun programa, o fragment de programa, que els interessa (‘La Voz’, ‘La isla de las tentaciones’, ‘Eufòria’...) el consumeixen en altres dispositius, quan i on volen, i fins i tot a les xarxes socials.
Lluny queda allò d’esperar un dia concret, llevat que sigui el de l’estrena (tot i que ara algunes plataformes estiguin recuperant l’emissió setmanal) i menys una hora imposada per devorar una proposta audiovisual d’interès. Perquè això sí, com de tot allò que té una pantalla pel mig, són grans consumidors de producció audiovisual.
Les plataformes digitals parlen el seu mateix idioma i els tenen als seus peus amb les sèries, però les cadenes generalistes veien com se’ls escapaven amb tanta pena com als seus pares cada divendres a la nit. Un estudi del 2021 de l’Observatori de l’Oci i de l’Entreteniment Digital (Ocendi) parlava que el consum televisiu de l’anomenada Generació Z era del 20%, davant el 55% dels mil·lennistes, cosa que reflecteix aquesta tendència decreixent. És per això que les cadenes busquen seduir-los, atrapar-los, perquè es quedin. Per la qual cosa, a més oferir-los continguts que els resultin atractius, assagen estratègies per atendre aquesta nova manera de consumir. I és que no només són teleespectadors del present, també seran els del futur. De fet, són el futur de la tele.
¿I quins són aquestes estratègies i continguts amb el qual les cadenes més destacades volen aconseguir la seva atenció? Vegem les de dues cadenes públiques, TV-3 i TVE, i dues de privades, Antena 3 i Telecinco:
TV-3
TV-3 fa anys que assaja fórmules per atraure el públic jove. «El nostre futur, com el de qualsevol plataforma o ‘broadcaster’, és ampliar el nostre públic. I un objectiu estratègic és el jove», afirma Cristian Trepat, director de Continguts de TV-3. En el seu cas, com a televisió pública autonòmica, a més d’informar, formar i entretenir, té la missió de preservar l’idioma català, que es troba en clar retrocés. Perquè els nois i noies consumeixen productes de diferents orígens que no l’utilitzen com a llengua vehicular. «I aquesta obligació d’oferir-los contingut en català és un actiu i un valor afegit, no un factor limitant», assegura
El primer pas important, després d’assajar amb programes per a internet elaborats pels mateixos joves, alguns ‘influencers’, com van ser ‘Cover’, ‘Mood Z’ i ‘Bricoheroes’, ha sigut crear unaplataforma digital, l’SX3, que substitueix l’extint (i plorat) Super3, aquell canal que va reunir nens i nenes de diverses generacions infantils. En aquesta OTT, es va bolcant continguts en format digital, susceptibles de ser consumits a la carta o a qualsevol dispositiu, en obert i gratis. «‘Cover’, ‘Bricoheroes’... Van ser ‘digital first’ o ‘digital only’, perquè per reconnectar amb aquest públic necessites no només continguts, sinó noves formes de narrar, nous llenguatges, nous tons i vies de difusió que ells utilitzen de forma prioritària», explica. Així mateix, aquella aposta va servir per esquivar una inestabilitat pressupostària de TVC.
L’SX3 ha obert aquest camí «imprescindible» per anar calant a poc a poc en nens i adolescents al crear referents, amb joves presentadors, alguns ‘influencers’, que fins i tot reflecteixen aquesta diversitat que compon Catalunya, com la presentadora d’origen africà Maria Bouabdellah. Tot i que per a diversitat, de procedències i gèneres, la que ha ofert el programa ‘Eufòria’, un ‘talent’ musical que va néixer el març del 2022 com una espècie d’‘OT’ a la catalana (just quan amb el seu adeu aquest programa deixava sense música jove TVE) i s’ha convertit en un veritable fenomen a tots els nivells.
D’això donen mostra el seu èxit d’audiències i els dos concerts que van omplir el Palau Sant Jordi com a colofó i el concert gravat per emetre a la tele, que també pot ser consumit en format 360º i 3D. Perquè, ja se sap, les noves tecnologies són el llenguatge que millor coneixen els joves. «‘Eufòria’ és un cas d’èxit i un orgull i les seves gales setmanals en directe creen comunitat, però també una vertebració transmèdia molt forta i així arribes a un públic que no t’hauria vingut a veure en lineal. Amb la qual cosa fem el camí invers», detalla Trepat.
Captar l’atenció dels joves no és un repte fàcil, admet. «Però tirarem endavant, no només per ganes i vocació, també perquè hi ha recursos disponibles per fer-ho viable», conclou.
TVE
Fa cinc anys i mig que l’estratègia de continguts juvenils de RTVE es va focalitzar en PlayZ, una plataforma digital gratuïta del grup destinada a una audiència d’entre 18 i 24 anys. En aquesta es troben disponibles sèries de tall juvenil com ‘Ser o no ser’, ‘Drama’, ‘Yrreal’ i ‘Boca Norte’, entrevistes amb personatges que interessen aquesta franja del públic, i concursos com ‘Batallas llegendarias’, de ‘freestyle’ i música urbana, «una comunitat que fins ara estava fora del radar de les televisions tradicionals», reconeix Alberto Fernández, director dels continguts digitals de RTVE. A més destaca un programa com a ‘Gen PlayZ’, «amb una factura televisiva i que podria emetre’s a la televisió», però que es produeix per a PlayZ i que també arriba a l’audiència a través de canals com Youtube, pòdcast i TikTok.
«Allò de l’audiència jove és com el canvi climàtic. El mercat reconeix que aquest públic està allunyant-se de la televisió i que quan vagi envellint no la mirarà. Però el cost que suposa la transformació del procés productiu per a les teles tradicionals és tan gran que, en el dia d’avui, no es pot emprendre una transformació tan profunda com seria necessària perquè hi ha una exigència normal de rendibilitat a curt termini que són les dades d’audiència», reflexiona Fernández.
Dins de l’estratègia de RTVE per enganxar el públic jove s’englobarien també sèries com ‘HIT’, «amb valors educatius», i «èxits ‘mainstream’ com ‘Masterchef’, que té una audiència digital i un públic jove important», segons Fernández. Allà entraria fins al Benidorm Fest, el certamen en el qual surt elegit el representant d’Espanya a Eurovisió, que la cadena està explotant a base de bé. «És un contingut que capta un públic jove que després marxa, així que cal fidelitzar-los fent, al llarg de tot l’any, una sèrie de continguts lligats al Benidorm Fest i a Eurovisió», explica.
El que Fernández lamenta és «la pèrdua de formats musicals que podrien ser atractius per a aquest tipus de públic, com ‘OT’». Sobretot, veient el bon resultat que ha tingut TV-3 amb un concurs similar com ‘Eufòria’. Tot i que TVE ja ha trobat un bon relleu: ‘Cover night’, el nou concurs musical que presentarà Ruth Lorenzo i que tindrà com a jurats Miguel Bosé, Mónica Naranjo, Chanel i Juan Magán. L’estrena és imminent.
ANTENA 3
José Antonio Antón, director de Continguts d’Atresmedia, afirma, en canvi, que la televisió lineal encara aglutina cada dia centenars de milers de joves a Espanya, més que qualsevol de les plataformes. «Cada dia, gairebé cinc milions de joves entre 13 i 35 anys miren alguna cosa a la televisió. D’aquests, més de dos milions tenen entre 13 i 25 anys (dades de Kantar Media)», apunta. Tot i que admet que en els últims anys, els joves miren menys la televisió lineal, perquè l’oferta d’alternatives que tenen per al seu oci és molt més gran que fa una dècada: Twitch, Youtube, plataformes, e-games, Tik Tok, Instagram...
Per a Antena 3 l’única manera de fidelitzar l’espectador és oferint-li un bon contingut, que es pot consumir a la televisió lineal, en plataformes... o a les xarxes socials. I en posa un exemple: «Quan un xaval de 18 anys mira a Instagram una actuació espectacular de ‘La Voz’, està veient televisió en obert». «El repte serà, com ha sigut sempre, fer-l’hi arribar allà on sigui. I per a això estem reforçant especialment la nostra aposta pel digital», insisteix.
Afirma Antón que tenen clara la importància de treballar en xarxes socials, perquè allà passen moltes hores. «Tenim una plataforma, Atresplayer Premium, molt forta i amb un catàleg molt gran de continguts... molts destinats a un públic jove com són les produccions de Flooxer, sèries com ‘La edad de la ira’ i ‘Red Flags’ (que estrenarem aquest any). I després hi ha productes com ‘Veneno’, ‘Alba’, ‘El Hormiguero’, ‘Tu cara me suena’, ‘La Voz’... que veuen milers de joves», detalla. I recorda: «De Flooxer va sortir ‘Paquita Salas’ i formats com ‘Rabia’, que acumula quatre temporades i en el qual participen ‘influencers’ i ‘youtubers’».
I és que, tot i que els programes d’Antena 3 i La Sexta més consumits pels joves no són només juvenils (a ‘La Voz’ tenen artistes com Aitana o Sebastián Yatra i per ‘El Hormiguero’ passen cada setmana ídols juvenils), la segmentació de públics els permet oferir productes concrets. Així, a més dels de Flooxer, a Neox tenen el ‘reality’ ‘Love Island Espanya’ i a la seva plataforma de pagament es poden trobar sèries originals d’Atresplayer. «Los Protegidos», ‘La edad de la Ira’ i ‘UPA Next’ tenen en el públic juvenil un gran pilar», conclou.
MEDIASET
Fa molts anys que Telecinco confia en el ganxo de la telerealitat i el públic juvenil no havia de ser una excepció a aquesta regla. La cadena, la segona opció en el ‘target’ de 13 a 24 anys segons les dades d’audiència del gener del 2023 (que lidera Antena 3), compta amb el contingut amb més èxit en aquesta franja d’espectadors: ‘La isla de las tentaciones’. Una altra història és si el ‘reality’ de les banyes és el més indicat per a aquest ‘target’, que també engloba una franja de menors d’edat. ‘Supervivientes’ també deu la seva salut al públic jove.
Notícies relacionadesAnys enrere, espais com ‘Mujeres y hombres y viceversa’ eren els que acaparaven l’atenció d’aquest tipus de públic a Mediaset, però fa temps que el xou de les cites presentat per Emma García va passar a la història, tot i que s’assagen altres fórmules, com el programa ‘Para toda la vida’, que no ha tingut el resultat esperat. El que més èxit està demostrant (i la prova està que se n’aprofiten ‘youtubers’ que el comenten) és ‘First dates’, el programa de Cuatro que des dels seus inicis ha sigut un veritable manual de les diferents identitats sexuals i tipus de relacions existents. Poliamorosos, gènere fluid... Per a gustos, els colors, com bé ens ha demostrat el xou de Carlos Sobera.
Els ‘realities’, una especialitat de la cadena, com va ser ‘Gran Hermano’ en el seu moment o ho és un clàssic com ‘Supervivientes’, també han tingut gran èxit entre els nois i noies. Però on Mediaset posa tota la carn a la graella per atrapar el públic jove és a Mtmad, la plataforma ‘online’ de vídeos curts en la qual compta amb youtubers, ‘bloguers’, ‘influencers’ i personatges de l’univers Mediaset, sorgits majoritàriament, dels ‘reality shows’ del grup.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.