Sean Penn utilitza Zelenski per parlar de si mateix

El narcisisme és un trastorn de la personalitat que es manifesta a través de deliris de grandesa i la constant necessitat de reconeixement, entre altres símptomes, i l’evidència que Sean Penn pateix una versió galopant d’aquest mal ocupa el bellmig de ‘Superpower’, el documental sobre la guerra d’Ucraïna presentat avui en la Berlinale. Segons se’n desprèn, pocs dels altres successos que han tingut lloc en aquest país l’últim any són tan importants com la presència dins les seves fronteres tant de Penn com d’Aaron Kaufman, que l’ha codirigit amb ell.

Pot ser que el compromís i la passió cap al poble ucraïnès que l’actor i cineasta s’esforça per encapçalar a través de la pel·lícula siguin genuïns –tot i que, un cop vist, és si més no qüestionable–, però en qualsevol cas no n’hi hauria prou per atorgar al seu metratge un valor artístic o de notícia. No només no explica res sobre el que molts mitjans de comunicació no hagin reflexionat de forma profunda i actualitzada sinó que, a més, en tot moment filtra els fets a través de l’experiència personal i la mirada del més famós dels seus codirectors. En una de les seves seqüències, per exemple, ‘Superpower’ mira de generar suspens mentre contempla l’astre de Hollywood i els seus sequaços tornar al seu hotel de 5 estrelles a Kíiv mentre, al fons, la resta de la ciutat comença a cremar.

El zel activista de Penn, recordem, sovint ha generat controvèrsia; va passar quan, el 2002 i el 2003, va decidir exercir de reporter des de la guerra de l’Iraq i també quan, el 2015, va entrevistar el ‘narco’ Joaquín ‘El Chapo’ Guzmán per a la revista ‘Rolling Stone’; les seves visites respectives a les zones afectades per l’huracà Katrina i el terratrèmol d’Haití li van suposar acusacions de postureig, a les quals ell va respondre desitjant als seus detractors que «morissin d’un càncer rectal entre esgarips». Per dir la veritat, ell i Kaufman van començar a filmar a Kíiv a finals del 2021, setmanes abans de la invasió russa, per tal de documentar l’improbable ascens al poder del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. L’actualitat els va obligar a reformular el seu projecte. 

Sens dubte gràcies al seu perfil públic, Penn va obtenir accés a nombrosos entrevistats d’interès, de polítics a ciutadans corrents passant per reporters, activistes, soldats i advocats però, malgrat això, la immensa majoria de plans de ‘Superpower’ estan dedicats a ell mateix; el veiem caminant o assegut, amb cotxe o al voltant de taules, amb les seves Ray-Ban o no, gairebé sempre amb les celles arrufades i marcant els seus bíceps alarmantment solcats per venes de la mida de cucs de terra; en algunes escenes, es dedica a escoltar agraït –i a deixar-nos escoltar a nosaltres– com alguns participants clau en el conflicte li dediquen agraïments o elogis; en una altra viatja fins al front, al Donbass, i pretén jugar-se la vida per informar Occident del drama ucraïnès malgrat que l’únic dels seus comportaments a la pel·lícula que comporta un risc per a la salut és el seu consum ininterromput de tabac i ‘Vodka tonic’.

Per descomptat, els moments estel·lars de ‘Superpower’ són els protagonitzats per les tres entrevistes –la primera, extremadament breu, hores després de l’inici de la invasió el 24 de febrer del 2022– que Penn va mantenir amb Zelenski. Al llarg de la pel·lícula, l’actor deixa clar el profund efecte que aquestes trobades van tenir en ell pronunciant frases com «avui he mirat el pur coratge als ulls» o definint el líder ucraïnès com «la persona més maca del món». Avui, durant la seva trobada amb la premsa, ha seguit amb aquest tipus de lloances. «Des que vaig veure els meus fills quan van néixer, mai havia conegut un ésser humà tan grandiós com ell», ha arribat a afirmar. Per descomptat, en cap moment ha mirat de dissimular el biaix de la mirada de la pel·lícula. «Si fer propaganda és mostrar la unitat que els ucraïnesos estan mostrant en la seva defensa de les coses que fan que la vida valgui la pena, soc feliç de ser considerat un propagandista», ha afegit.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Si la parcialitat adoptada per ‘Superpower’ és relativament fàcil d’entendre, molt més desconcertant resulta la contundència amb què la pel·lícula insisteix en la necessitat de proveir d’armament Ucraïna –«la resposta humanitària a la guerra més significativa que es pot donar ara és l’entrega de míssils de llarg abast», ha afegit Penn avui al respecte–, especialment perquè aquest militarisme no apareix matisat a través ni d’opinions dels experts que promouen altres vies de solució al conflicte ni d’un sol record a les víctimes que el conflicte armat ha causat en els dos bàndols.  

Una altra cosa que es troba a faltar en la pel·lícula, finalment, és alguna menció a l’ostentació de generositat de què Penn va fer gala fa uns mesos quan, durant una de les seves visites a Ucraïna, va fer entrega d’un dels seus Oscars a Zelenski davant la mirada perplexa del president. «Pot fondre’l, si vol», ha comentat avui l’actor en un moment de la seva roda de premsa. En un altre, ha comparat els ucraïnesos amb els Beatles.