Festival de Pedralbes: ¿cultura o mercat persa?

Urgències que donaran a la promotora afavorida un marge brevíssim per armar un cartell solvent (a l’altura de la mostra tal com la coneixem) i per consumar detalls no menors, com vendre les entrades. Doncs bé, no acaben aquí els aspectes sorprenents d’aquesta licitació, a la qual es presenten quatre empreses i que ha de resoldre’s aquesta setmana.

El més aparatós, el dels criteris d’adjudicació, que atorguen fins a 50 punts (el 50% del total) a l’oferta econòmica. El cànon per ocupació dels jardins és de 458.055 euros per a tres edicions. «Millorable a l’alça», precisa l’anunci, quan, en realitat, millorar-lo no és una opció, sinó un imperatiu per tenir almenys una oportunitat, ja que a l’annex 1 s’afegeix, molt poèticament, que «les proposicions econòmiques que no millorin el cànon mínim pels tres anys obtindran 0 punts».

L’altre 50% es divideix en una dotzena de criteris relatius a la programació (qui més artistes residents en Catalunya i en català proposi s’emortarà 20 punts; l’aposta per figures femenines es premia amb 5) i a aspectes de caràcter artístic: varietat d’estils, presentació de nous treballs, innovació i risc...

Un festival privat en un espai públic

Parlem d’un auditori de 2.400 localitats que convé omplir. Pedralbes se celebra en un espai públic, però el festival és privat: ¿cal imposar-lo a un promotor (que ja pagarà, i no poc, per l’ocupació de l’espai) condicions que puguin comprometre la rendibilitat del seu projecte?

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Vistos els criteris, n’hi ha prou que una empresa acabalada, fins i tot un fons d’inversió, posi un feix de bitllets sobre la taula i copiï el cartell de l’últim Canet Rock perquè pugui aconseguir Pedralbes. L’experiència a organitzar festivals (aquest o qualsevol altre) no figura entre els barems d’avaluació. Zero punts. Les preguntes són pertinents: ¿pretén afavorir algú aquesta licitació, l’empresa més sanejada? ¿O, si més no, perjudicar la que actualment gestiona la mostra?

La impressió és que no es tracta el festival com un esdeveniment cultural sinó com una font de recaptació i et preguntes què diu la Conselleria de Cultura. Perquè si ha intervingut en aquesta consagració del poder del talonari, resulta inquietant. I si no ho ha fet perquè ha quedat al marge del procés, potser és encara pitjor.