Zelenski i les cares de la guerra

Si intentem comparar l’aspecte d’ahir i avui de Vladímir Putin (70 anys), poques diferències hi apreciarem. Les operacions i els tractaments estètics fa temps que van paralitzar el seu rostre i impedeixen poca expressivitat/emotivitat facial. El rus, a més, s’ha mantingut fidel al vestit diplomàtic occidental; no l’hem vist arremangar-se ni un dia (que se n’embrutin d’altres...). En la seva declaració de guerra, Putin vestia una americana i uns pantalons foscos, una camisa blanca i una corbata de color bordeus. L’anunci el va fer des del seu despatx, un espai amb telèfons propis de l’URSS del 1991. La mateixa roba i la mateixa posada en escena que dos dies abans, quan va reconèixer la independència de les repúbliques ucraïneses. I, és clar, va créixer la sospita: ¿El missatge de la invasió l’havia gravat el 21 de febrer i va estar jugant perversament amb la possibilitat de negociació fins al 24? Aquesta ment maquiavèl·lica, un llenguatge del cos fred (fruit del seu aprenentatge com a espia de la KGB) i el seu somriure soviètic (llavis serrats i celles arrufades per no revelar les seves veritables cartes) el van presentar, més que mai, com un perillós insensible.

És evident que el Kremlin fa servir la confusió i la por com armes de guerra (tant amb el seu propi poble com amb la resta del món). Aquest mateix dimarts, en el seu discurs sobre l’Estat de la Nació, Putin va pretendre donar mostra de respecte dedicant un minut de silenci als caiguts en la guerra, però als 20 segons ja va manar a tots els assistents que s’asseguessin de nou. La distància adoptada pel rus a la taula quilomètrica per a la seva reunió amb Macron diferent de la proximitat mostrada a la mateixa taula aquesta setmana amb el cap de la diplomàcia xinesa, la humiliació pública al seu cap d’intel·ligència fins a l’ordre d’alerta nuclear, el ditet índex sempre erecte (amenaça) o l’anunci nadalenc a la televisió pública en què s’augurava que al cap de poc els europeus acabaríem menjant-nos les nostres mascotes per sobreviure...

Notícies relacionades

¿Ensurt o mort? Actualitat, per Patrycia Centeno

El discurs de l’estat de la nació de Putin, en 4 claus

No obstant, és a Zelenski a qui més vegades se li recriminen les seves habilitats interpretatives i escèniques per seduir-nos i entabanar-nos. És innegable que el Govern ucraïnès s’ha servit de l’empatia per a la propaganda política internacional: des del vídeo en què les seves ciutats destruïdes en blanc i negre imaginen la futura reconstrucció en pau i color fins als centenars de documents en què els soldats salven la vida de gossos o quan el mateix Zelenski acabava cada missatge al seu poble amb un somriure, la mà al cor i el puny en alt... Però és curiós com encara la persuasió amable en un líder sol semblar menys creïble que una actitud desafiadora i autoritària...

Per intentar debilitar el perfil públic de l’altre (la cara del bo versus la cara del fort), aquest any desenes de documents audiovisuals han recorregut les xarxes amb Zelenski tocant-se impulsivament el nas (addicció) i d’altres destacant la tremolor de les extremitats (malaltia física) de Putin. No obstant, la pitjor cara de la guerra sempre se l’emporten els mateixos: els que no governen.