Ferrández es corona amb Xostakóvitx al Palau de la Música

L’obra va ser una de les joies d’un menú cent per cent rus que també va incloure l’obertura de l’òpera ‘Ruslan i Ludmila’ de Glinka i una barreja de dues de les tres ‘suites’ que Prokófiev va realitzar del seu ballet ‘Romeu i Julieta, Op. 64’, programa que va demostrar la sintonia tant de l’orquestra com de la directora nascuda a Hong Kong amb aquest repertori. Chan i la seva orquestra van aconseguir un so sumptuós i brillant sobretot en la primera part, amb els colors adequats a la breu peça de Glinka i amb tensió teatral a la ‘suite’ de Prokófiev (presentada per la mateixa mestra com una de les seves obres favorites). Ja se sap que no sempre funcionen en concert les versions d’obres concebudes per al teatre, ja sigui per a dansa o òpera, però en el cas del ballet concebut el 1940 per Prokófiev per al Kírov, la seva música té un encanteri embriagador que la fa ideal per ser ‘escoltada’.

Notícies relacionades

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Clara Peya, nou disc: "Des de la soledat per a altres soledats"

La ‘suite’ va obtenir una lectura tècnicament molt aconseguida, i també va sonar extravertida i ambiciosa, generosa en decibels i amb els accents rítmics marcats. Hi va haver més d’alguna entrada precipitada, detall que en la primera part no es va apreciar en absolut, quan la mestra oferiria una lectura energètica i molt ben acoblada de la popular obertura operística de Glinka guiada amb gest clars i gens grandiloqüents davant ‘tempi’ gairebé eixelebrats.

Seguidament un Pablo Ferrández en estat de gràcia va meravellar pel seu domini tècnic i expressiu en el primer dels dos concerts per a ‘cello’ de Xostakóvitx, una obra de dificultat extrema estrenada el 1959 pel llegendari Mstislav Rostropóvitx. Ja des de l’‘Allegretto’ del començament l’intèrpret madrileny va avançar mà a mà amb el conjunt oferint un fraseig incisiu i sensible, poderós i matisat, en una entrega coronada per una ‘Cadenza’ pur virtuosisme i subtilesa, d’esplèndida afinació. Fustes i metalls (gran la solista de trompa) van respondre amb perícia en un diàleg de gran transparència en un tot que va segellar una execució per al record. El públic que omplia el Palau es va emocionar amb un sentit ‘Cant dels ocells’ regalat per Ferrández després de la merescuda ovació que va rebre.