Crítica de concert
Ferrández es corona amb Xostakóvitx al Palau de la Música
El violoncel·lista madrileny va oferir una impactant versió del ‘Primer concert’ del compositor rus amb la Simfònica d’Anvers dirigida per Elim Chan
La temporada de Palau 100 va tornar a comptar amb el violoncel·lista Pablo Ferrández després del seu pas per l’auditori modernista a l’octubre amb Anne-Sophie Mutter. Aquesta vegada l’aclamat intèrpret espanyol, que al juny tornarà a aquest mateix escenari per actuar en la diada Pau Casals, va interpretar el ‘Concert per a violoncel Núm. 1, en Mi bemoll major, opus 107’, de Xostakóvitx, amb la Simfònica d’Anvers-Flandes i sota la direcció del seu titular, Elim Chan.
L’obra va ser una de les joies d’un menú cent per cent rus que també va incloure l’obertura de l’òpera ‘Ruslan i Ludmila’ de Glinka i una barreja de dues de les tres ‘suites’ que Prokófiev va realitzar del seu ballet ‘Romeu i Julieta, Op. 64’, programa que va demostrar la sintonia tant de l’orquestra com de la directora nascuda a Hong Kong amb aquest repertori. Chan i la seva orquestra van aconseguir un so sumptuós i brillant sobretot en la primera part, amb els colors adequats a la breu peça de Glinka i amb tensió teatral a la ‘suite’ de Prokófiev (presentada per la mateixa mestra com una de les seves obres favorites). Ja se sap que no sempre funcionen en concert les versions d’obres concebudes per al teatre, ja sigui per a dansa o òpera, però en el cas del ballet concebut el 1940 per Prokófiev per al Kírov, la seva música té un encanteri embriagador que la fa ideal per ser ‘escoltada’.
Notícies relacionadesLa ‘suite’ va obtenir una lectura tècnicament molt aconseguida, i també va sonar extravertida i ambiciosa, generosa en decibels i amb els accents rítmics marcats. Hi va haver més d’alguna entrada precipitada, detall que en la primera part no es va apreciar en absolut, quan la mestra oferiria una lectura energètica i molt ben acoblada de la popular obertura operística de Glinka guiada amb gest clars i gens grandiloqüents davant ‘tempi’ gairebé eixelebrats.
Seguidament un Pablo Ferrández en estat de gràcia va meravellar pel seu domini tècnic i expressiu en el primer dels dos concerts per a ‘cello’ de Xostakóvitx, una obra de dificultat extrema estrenada el 1959 pel llegendari Mstislav Rostropóvitx. Ja des de l’‘Allegretto’ del començament l’intèrpret madrileny va avançar mà a mà amb el conjunt oferint un fraseig incisiu i sensible, poderós i matisat, en una entrega coronada per una ‘Cadenza’ pur virtuosisme i subtilesa, d’esplèndida afinació. Fustes i metalls (gran la solista de trompa) van respondre amb perícia en un diàleg de gran transparència en un tot que va segellar una execució per al record. El públic que omplia el Palau es va emocionar amb un sentit ‘Cant dels ocells’ regalat per Ferrández després de la merescuda ovació que va rebre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia