La lectura segueix a l’alça a Espanya després del ‘boom’ de la pandèmia

Sense exagerar, però continuen les bones notícies sobre lectura de llibres a Espanya. El fort increment que va experimentar el costum de llegir durant el primer any de la pandèmia no només s’ha consolidat sinó que prossegueix un petit impuls a l’alça. El percentatge de lectors en temps lliure va saltar del 62,2% al 64% del 2019 al 2020, mitjançant el confinament i les restriccions. La taxa va ascendir al 64,4% el 2021 i va ser del 64,8% el 2022, curs a què correspon el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres presentat aquest dilluns per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE). En una dècada, des del 2012, l’índex ha crescut 5,7 punts, del 59,1% a l’esmentat 64,8% (el 52,5% són lectors diaris o setmanals i el 12,3% són lectors mensuals o trimestrals).

El revers negatiu és que el 35,2% dels espanyols no llegeixen llibres mai o gairebé mai. És una mica més d’una tercera part de la població. El 2012 eren el 40,9% els que no llegien un llibre ni a trets.

«A poc a poc les xifres de lectura globals a Espanya es van acostant a les mitjanes europees –va assenyalar Daniel Fernández, president de la FGEE–. És una realitat que hi ha trams d’edat i zones geogràfiques en les quals aquestes són plenament equiparables amb els països del nostre entorn».

Diferències marcades

El baròmetre detecta marcades diferències entre comunitats autònomes. Madrid, amb el 74,2% de la població lectora per oci, encapçala la classificació. També se situen per sobre de la mitjana espanyola Catalunya (68,7%), Navarra i el País Basc (68,2%), la Rioja (66,7%) i Aragó (65%). Les autonomies on hi ha menys lectors són Castella-la Manxa (59,6%), Canàries (59,1%) i Extremadura (55,1%).

Les dones són notablement més lectores que els homes: un 69,9% davant un 59,5%. Aquesta diferència de deu punts és la mateixa que existia fa una dècada. Un clàssic.

També es manté immutable l’abisme marcat pel nivell d’estudis. 47,5 punts hi ha entre el percentatge d’universitaris lectors (86,5%) i el dels que tenen a tot estirar estudis primaris (39%). El 2012 el superesglaó era de 47,8 punts (82,1% davant 34,3%). Un altre clàssic, aquest relacionat directament amb la desigualtat econòmica.

«Hem de continuar realitzant un esforç per reduir els desequilibris que reflecteix el baròmetre –va reclamar Fernández–. Des de fa uns anys la FGEE advoca per un pacte social pel llibre i la lectura que no només impliqui els partits polítics sinó el conjunt de la societat. Hem de pensar que les societats més lectores són les que gaudeixen d’una millor salut econòmica i democràtica, ja que els llibres contribueixen a comptar amb una societat més crítica».

Llibreries vs internet

L’informe reflecteix que la franja d’edat amb més lectors és la que va de 14 a 24 anys (74,2%), seguida de la de 45 a 64 (69,2%). La taxa és del 65,1% entre 25 i 44 anys i del 51,9% a partir de 65.

La llibreria tradicional és el principal canal de compra de llibres no de text (69,9%), seguida d’internet (44%) i de les cadenes de llibreries (33,3%). Internet és el canal de compra favorit entre els joves de 25 a 30 anys. El 52,8% de la població va adquirir almenys un llibre el 2022, 12,5 punts més que una dècada enrere.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La lectura en suport digital es manté estable, amb un 29,5% de la població de 14 o més anys que llegeix llibres en format digital. Respecte als audiollibres, el 2022 es va estabilitzar el seu nombre d’usuaris i el 5,4% de la població va escoltar audiollibres almenys una vegada al trimestre. 

El 26,2% dels espanyols van visitar una biblioteca. Tot i que és un punt més que el 2021, segueix lluny del 32% que ho van fer el 2019, l’any anterior a la pandèmia.