Netflix es posiciona a Barcelona en contra de la taxa a les tecnològiques que persegueixen les operadores

Antic cap de producte i, després, també director d’operacions, Greg Peters es va convertir el gener passat en co-CEO de Netflix després del pas a un costat de Reed Hastings, ara president executiu de l’empresa. En el seu famós ‘post’ de comiat, Hastings va parlar de Peters com una «figura clau» a l’hora de reforçar aliances, elaborar i llançar la modalitat amb publicitat o apostar pels videojocs. 

En la seva conferència de dimarts al Mobile World Congress, l’executiu tenia una altra missió essencial: defensar Netflix davant l’afany de les operadores per obligar els gegants tecnològics a finançar el manteniment i el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions. És a dir, posicionar-se en contra de les taxes per utilitzar les xarxes que la Unió Europea ha plantejat recentment imposar als gegants tecnològics.

Sempre des d’un esperit constructiu, parlant en primer lloc de l’existència d’«una relació simbiòtica directa entre una indústria creativa pròspera i un ecosistema d’internet pròspera». A prop del final es va poder llegir en pantalla aquest eslògan: «El gran entreteniment impulsa la demanda de gran connectivitat».

El debat continua servit 

Segons Peters, des de la companyia han alimentat aquest cercle virtuós invertint 60.000 milions de dòlars només en contingut durant els últims cinc anys. El co-CEO va recordar, a més, la inversió en infraestructura de producció com els 10 platós del seu centre europeu de producció a Tres Cantos, en el qual fa poc es van incorporar, a més, instal·lacions de postproducció amb un pioner sistema d’edició remot. O la recent adquisició de Scanline, companyia d’efectes visuals que havia treballat a ‘Stranger things’ i ‘Cowboy bebop’, i que actualment experimenta en profunditat amb la captura volumètrica en 3D d’alta resolució.

Ni més ni menys que més de mil milions de dòlars van ser destinats a Open Connect, xarxa de distribució de continguts que ofereixen gratuïtament a proveïdors de serveis d’internet. 18.000 servidors en 6.000 ubicacions de 175 països permeten que la sèrie o pel·lícula elegida pel client es reprodueixi en ‘streaming’ des del costat de casa i no des de gairebé l’altra punta del món, que resulta en «una experiència d’alta qualitat i sense retards».

La marea que ens salvarà

Davant l’intent que les grans tecnològiques, sobretot nord-americans, paguin d’alguna manera les infraestructures de telecomunicacions, Peters ha volgut fer seves les paraules del comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, Thierry Breton, que va afirmar en el mateix MWC que aquest debat no s’hauria de basar «en una elecció binària entre els que proporcionen les xarxes i els que les alimenten de trànsit».

A més, ha recordat a través de dades que Netflix representa, almenys als Estats Units i el Regne Unit, menys d’un 10% del consum total de televisió. Més endavant, els nous impostos s’haurien d’aplicar també als jugadors de la televisió tradicional que decideixin passar-se a l’‘streaming’. «Els clients de banda ampla, que impulsen aquest ús incrementat, ja paguen pel desenvolupament de la xarxa amb les seves quotes mensuals», va dir Peters. «Exigir a més a les empreses d’entreteniment que paguin més significaria que els proveïdors d’internet estarien cobrant dues vegades per la mateixa infraestructura».

Notícies relacionades

Netflix presumeix de la seva gran oferta coreana per al 2023

Jon Favreau: el pare de ‘The Mandalorian’ (i Grogu)

Per a Peters resulta més just i saludable pensar en un altre enfocament: companyies d’entreteniment i operadores han de continuar fent el que millor saben fer, cosa que resultarà en «una marea creixent que elevarà tots els barcos».

Els que van anar a aquesta ‘keynote’ amb ganes de notícies sobre continguts, en van sortir una mica consternats: cap novetat. Però res a objectar a aquest clip inèdit (electritzant, absolutament) de la futura sèrie documental de Netflix sobre el Tour de França.