Pedro Capó: «Els temps actuals demanen que tornin els ritmes clàssics que mai passaran de moda»

Pedro Capó és un d’aquests artistes que disfruta i s’atreveix amb tots els estils. Reggaeton, salsa, rock, pop... Després d’una temporada d’enganxosos èxits mundials, el porto-riqueny ha tornat a retrobar-se amb la balada, el gènere que va posar ritme a la seva infància i amb el qual es va submergir en la indústria musical fa ja diversos anys. Ara, amb ‘La Neta’, el seu cinquè i més recent àlbum, firma el seu treball més personal, «un disc de veritat, d’aquests en els quals cada cançó representa un tros de la seva vida» i amb el qual, a més, girarà pròximament per Espanya.

¿Com ha viscut en els últims anys el ‘boom’ absolut de popularitat de la música llatina? 

No em canso de celebrar-ho i ho rebo amb molta gratitud. Jo sento que la música llatina sempre ha tingut aquest nivell, aquesta qualitat i aquest factor de contagi. Avui dia, les noves plataformes ens permeten accedir a tots els artistes del món i em sento molt orgullós de saber que, entre tanta varietat, el públic també tria recolzar els llatins. Per això dono les gràcies a tots els exponents i els grans referents que van impulsar la nostra música, la van visibilitzar i la van portar al gran nivell en què ara està i que, esperem, perduri molts anys.  

Parlant d’aquests referents, vostè és de Puerto Rico, bressol de moltíssims artistes musicals. ¿Què té d’especial el lloc o la seva gent?  

Jo sempre dic que les nostres àvies ens posen una cosa especial a l’arròs amb mongetes. Som 3,5 milions d’habitants en una illa molt petita i som un país molt musical. Crec que té molt a veure amb la nostra posició geogràfica i la nostra realitat política també. Ens nodrim de la influència dels EUA, d’Espanya, de Sud-amèrica, de Centreamèrica... Puerto Rico és una espècie de calder en què es fa un guisat molt interessant i d’allà ha sortit molt art. Sí que sento que hi ha una cosa mística en la quantitat de bons cantants que surten d’una mateixa terra. 

Després de llançar un gran èxit com va ser ‘Calma’, ¿ha sentit pressió per igualar o superar aquestes xifres amb els seus següents temes? 

L’única fórmula que he trobat per a l’èxit és ser honest amb un mateix i crear sense pensar en números. Jo utilitzo l’estudi com un lloc de diversió i creativitat. Sento que si no fos així es notaria i no establiria aquesta connexió amb els que m’escolten. Amb ‘Calma’, jo no buscava cap èxit, de fet, no havia de ser ni tan sols un senzill. No és una cosa que es pugui replicar, simplement retrato en cada cançó el moment creatiu i anímic en què em trobo. Per això mateix, no deixo que m’afecti ni sobrepenso els meus bons resultats.  

¿Què opina de TikTok? ¿Realment ha canviat la indústria i la manera de treballar dels artistes? 

No sé si influeix tant, però sí que sento que reflecteix una realitat innegable, i és que la capacitat d’atenció del públic ha baixat i ara hem d’enganxar la gent en 15 segons. Tot i així, no es pot crear des d’aquesta mentalitat. Jo continuo sent un músic popular i, com a tal, he de connectar amb la gent, però no em funciona l’estratègia de fer-ho així, tan ràpid com pugui. El que més m’agrada de TikTok és la capacitat que té de rescatar cançons que van ser èxits anys enrere. Va passar amb ‘1, 2, 3’, de Sofía Reyes, i també, arran de ‘Stranger Things’, amb ‘Master of Puppets’, de Metallica. Em resulta bonic com una plataforma així porta les noves generacions a fer-se seus aquests temes més antics.

Fa un parell de mesos vam veure néixer el seu nou disc, ‘La Neta’, ¿d’on li ve la inspiració i quins sentiments el van portar a crear-lo? 

Sorgeix d’un destil·lat de tot el temps pandèmic que em porta a un lloc de vulnerabilitat i de connectar amb el que realment importa. És un disc que faig a casa meva, en un estudi que vaig crear per culpa del distanciament, i se’m fa molt bonic i honest crear des del meu espai personal, envoltat de les fotos dels meus fills i els meus gossos. Sonorament inclou influències dels 90, la música amb què vaig créixer; però també ritmes més moderns com els dels temes d’ara, que em mostra el meu fill de 17 anys amb qui comparteixo tot això perquè, com jo, és molt melòman. Per això se’m va fer molt natural incorporar totes aquestes fusions del hip-hop, del rock, del pop... És el disc de les meves veritats, per això el nom de ‘La Neta’, que és una expressió popular a Mèxic que significa la veritat absoluta.  

És un àlbum molt personal que reflecteix també la seva gran faceta espiritual. 

Sí. Jo crec que en aquests temps tan complexos hem d’estar més arrelats que mai. Cal tenir algun tipus d’àncora i aquesta unió, per a mi, és l’espiritualitat. Va més enllà de la religió, és un treball molt d’un mateix, de ficar-te al teu interior, d’autoexploració i de mirar de millorar una miqueta cada dia. Així trobo pau. Al llarg dels anys m’he recolzat en processos de medicina de plantes, de processos xamànics, meditació... tot per aconseguir reconnectar amb un mateix i amb el teu món.  

Parlant de reconnectar, ¿creu que en el seu nou treball ha recuperat la connexió amb la balada després d’alguns anys de reggaeton? 

Definitivament. Mai ha deixat de ser part de mi, va ser una de les meves primeres escoles. Jo vaig créixer, entre els 80 i els 90, netejant la casa amb la meva mare els dissabtes al ritme de Valeria Lynch, Isabel Pantoja, Amanda Miguel... Tot això a mi encara em fa olor de producte de neteja. De la mateixa manera el rock i la salsa que m’ensenyava el meu pare són les meves bases de fonament. Crec que també els temps actuals demanen que tornin tots els ritmes clàssics que mai passaran de moda. Per a mi, ‘La Neta’ és un retorn a l’essència que em va caracteritzar al principi de la meva carrera, però d’una manera fresca i sense deixar d’aprendre del que ens aporten les noves generacions.  

El nou disc ve acompanyat d’una nova gira. I farà parada a Espanya. 

Sí. Estic molt content perquè és un lloc en el qual sempre em sento molt ben rebut i el carinyo dels fans és infinit. Per culpa de la pandèmia feia uns dos anys que no trepitjava el país i en tenia moltes ganes. Estaré el 9 de maig a la Sala El Sol de Madrid, l’11 a la Sala Jerusalem de València, el 12 a la Sala Malandar de Sevilla i el 14 a la sala La Nau. Arribo a tots els espectacles amb un format superfresc i amb molta il·lusió.  

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Parlant d’Espanya. Aquest any, per primera vegada, els Grammy llatins se celebraran fora dels EUA. Concretament, a Sevilla. Com a artista llatí i guanyador d’aquests premis, ¿com viu aquest canvi? 

Estic molt i molt feliç. Un sempre està alegre de poder celebrar amb el gremi, sigui on sigui, però ja Las Vegas em tenien una mica saturat, i des de fa anys circulaven rumors que la gala es mouria: que si a Miami, que si a Nova York... La veritat ja feia falta i contentíssim que siguin a Sevilla, una ciutat tan bonica, que serà un respir d’il·lusió. Estic absolutament encantat de poder celebrar amb els col·legues la nit més important de la música llatina. Ara només em falta buscar-me una nominació per poder gaudir-ho al complet.