La sala Sidecar celebra els seus 40 anys amb una marató de 40 hores d’activitats

«‘Esta noche no he quedado / en el Sidecar’», canten Los Tímidos a ‘Barna arde’. Hi ha un motiu de pes perquè facin campana: «‘Barna está ardiendo / y no la vamos a apagar / en el Tibidabo lo vamos a celebrar’». La sala també apareix esmentada a ‘Color en el blanco’, de Sergio Makaroff, a qui li van robar la bicicleta a la plaça Reial, com consigna l’artista a ‘Tranqui, tronqui’. Makaroff va treballar al Sidecar, igual que Tony ‘Nervio Roto’, baixista de Nervios Rotos, Los Rebeldes i Top Models, entre altres bandes. Els nois de la novel·la ‘Rayos’, de Miqui Otero, veuran Tarántula al Sidecar. El 2007 el club va donar a la biblioteca Vapor Vell 1.090 maquetes presentades per formacions que volien actuar al seu soterrani; poques van fer carrera i la majoria no van arribar enlloc, però el conjunt és patrimoni cultural de primera. No és estrany, doncs, que Roberto Tierz, director del Sidecar, rebés la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona el 2017.

El Sidecar va obrir el 13 de novembre de 1982 i els pròxims dies 24, 25 i 26 celebrarà el seu 40è aniversari amb un programa batejat ‘40 hour party people’. En efecte, una marató ininterrompuda d’activitats.

El secret

Roberto Tierz, membre de l’equip fundador del Sidecar, va revelar el secret de la longevitat del local aquest dijous en la presentació de les celebracions: «Ens agrada molt. Sentim curiositat per la música i hem aconseguit successius relleus generacionals». Mike Kennedy (78 anys), cantant de Los Bravos, va actuar al Sidecar el 2000, igual que Mushkaa (18 anys) al gener. Per Júpiter que és una sala intergeneracional. Magic va obrir deu anys abans, el 1972, però va estar temporades tancada i mai ha tingut una programació estable de concerts.

La celebració de les quatre dècades del Sidecar inclou una exposició de la il·lustradora Cristina Daura, que pintarà un mural al pis de dalt; les xerrades sobre la indústria musical ‘¿De dónde venimos?’ amb Gerard Quintana, Santi Balmes i The New Raemon, i ‘¿Adónde vamos?’ amb Alizzz, Mushkaa i Yago Alcover, cantant i guitarrista de Mujeres; i concerts de Mushkaa i, per primera vegada al Sidecar, La Habitación Roja.

Hi haurà també un esmorzar musical amb Gabriela (veu) i Julio Lobos (piano) i actuacions de rock per a nens i xocolatada a la plaça Reial. Consol Saénz farà un programa especial per a Radio 3 i es gravarà una entrega del pòdcast ‘Sap greu tan jove’. Sense oblidar les sessions postconcerts dels ‘dj’ habituals de la casa.

Sense delinquir

I Tierz presentarà ‘Este no es el libro del Sidecar’ (66 Rpm), volum en el qual l’autor recorre la història del Sidecar relacionant-la amb l’evolució de Barcelona i de la música. «He intentat no cometre cap acte delictiu», va dir Tierz en referència no tant a episodis silenciats, sinó més aviat a identitats protegides. El pròleg és de Carlos Zanón.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El Sidecar va ser imaginat per quatre amics en una nit de tràfec a Casa Almirall, va explicar Tierz. «Senzillament no existia el bar que volíem –va dir–. Enlloc posaven la música que ens agradava i els cambrers tenien l’edat dels nostres pares». El desembre del 2016 la sala va celebrar els seus 5.000 concerts amb un concert de Nick Lowe. ¿Un nom molt gran per a un escenari tan petit? Bé, pel soterrani del Sidecar han desfilat Alex Chilton, Sky Saxon, Steve Wynn, Mark Eitzel, Pete Doherty i els New York Dolls, sense anar més lluny.

P.D: no busquin Los Tímidos a Discogs. El formidable duo barceloní de principis dels 90 no va passar de l’etapa maquetes.