Duki, el raper de la places que es va convertir en emblema de l’Argentina

I de ser referent en aquestes places va passar a ser-ho al seu país i, més tard, al món. Duki (Mauro Ezequiel Lombardo, 26 anys) arriba aquest cap de setmana a Barcelona amb un doble ‘sold out’ (divendres 3 i dissabte 4) al Palau Sant Jordi sent l’artista més gran de l’Argentina. Però això seria sintetitzar molt la seva figura. En aquestes places en les quals va madurar Duki va generar de manera espontània un moviment que ha acompanyat fins avui uns joves argentins que en aquell temps es trobaven sense referents en la música. «Venien de dir coses a les places, de transmetre una manera de viure i sentir en què tota una generació es va identificar», exposava a aquest diari fa uns mesos Fede Lauría, fundador de Lauria Entertaintment i persona que ha acompanyat el raper des dels seus inicis a través del seu segell Dale Play.  

El «moviment»

Duki (23 milions d’oients a Spotify amb les seves cançons entre el trap, el rap i el reggaeton) es va erigir en la figura més enlluernadora d’un «moviment- terme encunyat pels mateixos protagonistes- urbà que no para de créixer: Nicki Nicole, Khea, Cazzu... O el mateix Bizarrap, en el paper de productor. L’onada artística que va néixer en el ‘freestyle’ va engegantir a base de camaraderia, una cosa que tenia clar el líder de tots ells.

Explicava Lauría què li va dir Duki en la seva primera trobada de feina: «Quan el vaig conèixer me’n vaig enamorar. En una primera reunió li vaig preguntar què volia i em va dir: ‘Guanyar un Grammy i que tots els meus amics que comencen a fer música creixin amb mi’», explica. I Duki va estirar el carro, ja que tenia clar que sol no podia generar el moviment ja que tenien competidors tan durs com els porto-riquenys i els colombians. Així, donant-se la mà els uns als altres, col·laborant i teixint complicitats van fer cada vegada més gran el públic d’aquest tipus de música al seu país.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El moment cabdal de Duki i del moviment urbà argentí va passar la tardor passada: el raper va omplir quatre dies l’estadi de l’equip Vélez Sarfield. En total, 180.000 espectadors. I això amb un públic eminentment juvenil, que sempre és més difícil de mobilitzar per motius, principalment, econòmics. No és estrany doncs, que després de la victòria al Mundial de Qatar de la selecció argentina, se sentís amb la força i la legitimitat per fer una cançó (‘Tres estrellas en el conjunto’), a duo amb Bizarrap, per celebrar el títol. El seu viatge ha sigut de l’‘underground’ que podrien representar aquestes places de batalla fins a ser reclamat per anar al ‘mainstream’ pastós d’‘El hormiguero’, única entrevista que ha concedit en la seva actual visita espanyola.

El doble Wizink i el doble Sant Jordi (17.000 entrades per dia) s’entén perquè Espanya és terreny fèrtil per a ell i els seus companys (a l’estiu moltíssims artistes argentins van actuar en festivals de per aquí). Duki mai ha amagat la seva gran admiració pel moviment urbà espanyol –l’onada provocada pel trap espanyol es va iniciar anys abans que al país sud-americà– i com l’ha influït en la seva carrera. I al llarg dels anys ha anat unint forces amb molts dels protagonistes de l’escena: Yung Beef, Sticky M.A., el productor Steve Lean i, recentment, Quevedo i Dano. Amb aquest últim, per exemple, ha col·laborat en el seu recent àlbum, ‘El hombre hace planes, Dios se ríe’.