Fenomen a Montjuïc
Duki pren el Sant Jordi com a imparable astre urbà
El raper argentí va escenificar el seu ascens meteòric en un concert entusiasmador en el qual va consagrar el seu poder generacional i va fondre el seu ascendent en el trap amb la sonoritat rock injectada per una banda de quatre músics
La música urbana ha entrat en bloc en l’‘star-system’ i des de l’Argentina va arribar Duki, figura amb ascendent traper i desviacions de reggaeton, afí al ganxo pop i, pel que sembla aquest divendres, entusiasta de sonoritats rockeres amb profunda tradició al país austral. Raper de contorns amplis, de llengua supersònica i imperial posada en escena, va brindar una aparatosa demostració de poder en el primer dels seus dos concerts al Palau Sant Jordi, tots dos amb les entrades esgotades.
S’havia pogut veure Duki a l’Apolo i al Primavera Sound, però allò d’ara respon a una altra escala. Més a prop de l’‘stadium rock’ que de la tradicional parquedat escènica i sonora de molts ídols urbans. Els crítics amb l’absència d’instrumentistes en molts concerts del ram no es queixaran: tot i que Mauro Ezequiel Lombardo Quiroga va arrencar la sessió només en escena amb una cita al seu èxit ‘Givenchy’, un grup de guitarra, baix, teclats i bateria el va acompanyar a partir de l’eixordadora ‘Rockstar’.
Invectives metaleres
Duki diu que és fan de grups de nu metal dels 90 com Linkin Park, i allà va sonar més a prop d’això, i de Cypress Hill, que de Maluma (en contrast agut amb els registres discogràfics). Almenys a l’Argentina, el país de Charly García i Spinetta, el rock continua sent sexi. Flamarades dignes de Rammstein acompanyant rimes en ‘autotune’, el mai vist. I la màquina de ‘hits’, sense donar treva: de ‘Tumbando el club’ i ‘Si te sentís sola’ a aquest ‘Volando bajito’ amb picada d’ullet a la nostra celebritat global: «Soy un jodido, tenue rebeldía / Le doy con altura, como Rosalía».
No va ser un xou lineal, sinó que Duki va dedicar parcel·les a temes més minimalistes, com ‘Vuelta a la luna’ o aquest ‘Otro level’ presentat com a «columna vertebral del trap argentí», que va ressonar amb poder. I números molt pop, com ‘Pinifarina’. Assaborint el moment, va qualificar el seu retrobament en gran amb Barcelona de «nit històrica» i va mostrar empatia a l’aturar el concert un parell de vegades per reclamar que repartissin aigua al públic amuntegat a la pista i demanar que la concurrència s’espongés per evitar mals majors.
Duki atent i dominador, i hospitalari al rebre sempre en escena algun dels seus amics: al Sant Jordi va ser el raper hispanoargentí Dano a ‘Santo Grial’. Detonació amb les ‘BZRP music sessions 50’, amb la pista en flames, ampliant l’enquadrament estilístic, i trofeus com el popular ‘She don’t give a FO’ i el reguetoner ‘Si quieres frontear’, encoratjat amb un reforçat aparell rocker. Una troballa aquesta que bé podria explorar i traslladar l’estudi: ¿per quan l’oficialització del perreo-metal?
Notícies relacionades
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Tribunals El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton
- 57.000 persones cribrades El test de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per detectar càncer de còlon, segons l’estudi més gran fins ara
- Pressupostos prorrogats El Govern avisa que no es podrà mantenir la gratuïtat de Rodalies sense un nou suplement de crèdit
- Criança El pediatre Carlos González explica la importància de la dependència emocional amb els fills: "Tots tenim una dependència dels nostres pares..."
- Amb Liam Neeson El racó de Sant Cugat del Vallès que està ja en la història del cinema
- BÀSQUET Chimezie Metu s’operarà d’una greu lesió la setmana que ve als EUA
- Motociclisme Jorge Martín: "Aquest no és el meu Mundial, serà l’any que ve"
- Moda Rita Miller Atelier ‘capbussa ’ les seves nòvies en un spa de luxe