La RAE matisa sobre l’ús de l’accent a ‘solo’

La Real Academia Española (RAE) ha matisat aquest divendres el suposat malentès generat després que aquest dijous el ple de l’acadèmia matisés l’ús de l’accent diacrític (que permet distingir una paraula de l’altra) en els termes ‘solo’, ‘esta’ i ‘esa’. Una opció que havia rebutjat en una normativa aprovada fa 13 anys i que va suprimir que s’accentuessin aquestes paraules i que acadèmics com l’escriptor Arturo Pérez Reverte van celebrar a Twitter com una victòria.

A veces se ganan viejas batallas.https://t.co/hPOVAnZeMz

— Arturo Pérez-Reverte (@perezreverte) 2 de marzo de 2023

Segons la RAE, l’ús de l’accent diacrític en l’adverbi «‘solo’» està justificat en els casos en què hi hagi risc d’ambigüitat segons el parer de qui escriu. Fins ara, l’acadèmia el suprimia sempre per norma, perquè considerava que el context de la frase ja aportava prou informació.

No obstant, el ple de la RAE va acordar aquest dijous destacar que «és optatiu accentuar l’adverbi ‘solo’ en contextos que, segons el parer de qui escriu, el seu ús comporti risc d’ambigüitat», i manté l’obligatorietat d’escriure’l sense accent en contextos que no hi hagi aquest risc.

«Per exemple, si algú escriu accent en una oració com ‘Sólo vino Ana a la fiesta’» serà difícil que pugui explicar l’existència d’una doble interpretació», ha indicat la RAE en el seu compte de Twitter, en què ha explicat que la norma deixa oberta la possibilitat que no s’accentuïn mai ni l’adverbi «‘solo’» ni els pronoms demostratius «‘este’, ‘ese’ i ‘aquel’», amb el seu femení i plural. «Si el parlant percep que hi ha risc d’ambigüitat i escriu l’accent, ho haurà de justificar», ha assenyalat l’acadèmia.

#RAEconsultas 2. Se mantiene la opción de tildar o no estas palabras cuando haya riesgo de ambigüedad. Al introducir «a juicio del que escribe», no se añade nada nuevo. Es siempre el que escribe quien valora si existe o no ambigüedad. +

— RAE (@RAEinforma) 3 de marzo de 2023

Salvador Gutiérrez Ordóñez, l’acadèmic director de l’Ortografia i del Diccionari Panhispànic de Dubtes (DPD), ha explicat a Efe que el ple de la RAE va aprovar una redacció més clara de la norma per publicar-la al Diccionari Panhispànic de Dubtes, on s’afegirà que l’accent és «segons el parer de qui escriu», un «incís» que, en la seva opinió, no canvia la norma.

Precisions d’escriptors

No obstant, l’acadèmic i autor Arturo Pérez-Reverte, que en un primer moment va expressar la seva satisfacció per la nova fórmula en què, va dir, tots els acadèmics havien estat d’acord, ha sortit en tromba a Twitter contra la matisació d’aquest divendres i ha acusat directament l’actual director, Santiago Muñoz Machado, catedràtic de Dret, escriptor i historiador, segons la institució.

¿"No se añade nada nuevo"?¿"Lo tendrá que justificar"? Lamento decir que @RAEinforma, dirigida por un académico anti-tildista, está dando información sesgada e inexacta. Ayer, el pleno de la RAE aprobó una modificación importante. El pleno del próximo jueves será tormentoso. pic.twitter.com/5DYLCaQn9u

— Arturo Pérez-Reverte (@perezreverte) 3 de marzo de 2023

Per a Pérez Reverte, escriptor i periodista, la fórmula adoptada aquest dijous era ideal ja que no destrueix la formulació inicial però permet un ús més raonable de l’accent en aquests casos, al ser l’autor del text qui decideix si n’ha de fer ús o no. Així mateix, el també acadèmic i escriptor Luis Mateo Díez ha assenyalat a Efe que amb aquest acord «s’ha solucionat la qüestió»: «La naturalitat ha resolt el problema» i l’accent anirà «a càrrec de qui el vulgui utilitzar», ha recalcat l’autor. Ara s’ha de veure com queden els ànims.

Segons fonts del ple, la norma en la seva redacció anterior no definia segons el parer de qui podia existir l’ambigüitat i es donaven casos d’exàmens i oposicions en què fer-lo servir restava nota perquè solia dependre del criteri del professor o l’examinador, mentre que ara serà segons el parer de qui escriu.

Lingüistes en contra

Per contra, per a la lingüista Elena Álvarez Mellado, aquest accent no té cap justificació lingüística: «Hi ha moltes paraules i moltes expressions que són ambigües en castellà i no per això les accentuem»; en castellà s’utilitzen seguint «les regles d’accentuació», que són bastant «rígides» en aquest sentit, ha indicat en declaracions a Efe.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

«Hi ha algunes excepcions i casos particulars, però el de ‘solo’ no té cap justificació lingüística», ha assenyalat Álvarez Mellado. «Tenim un sistema d’accentuació molt transparent i clar i aquest tipus d’excepcions no afegeixen res, compliquen el sistema i el suposat benefici d’evitar ambigüitats no justifica que s’afegeixi una excepció», ha recalcat.

També els correctors s’han manifestat sobre el tema i han explicat que es tracta d’una falsa polèmica que ja resolia la norma del 2010.

📝 La @RAEinforma se pronuncia con respecto al revuelo sobre la tilde de «solo»: la norma de 2010 NO se modifica y nadie «devuelve» nada. Podéis leer sus indicaciones en la captura adjunta. 👇 #ortografía #solo #tilde #RAE #demostrativos pic.twitter.com/aUd7mF6b2w

— Unión de Correctores (@unico_es) 3 de marzo de 2023