Els Goya, Velázquez i Greco de la Frick Collection ja són al Prado

Les «obres mestres» de la pintura espanyola de The Frick Collection, una important col·lecció novaiorquesa, s’exhibeixen a la sala 16 A del Museu Nacional del Prado fins al pròxim 2 de juliol. Es tracta d’un conjunt de nou obres de Velázquez, el Greco, Murillo i Goya que ja estan «com a la seva pròpia casa».

«El segon lloc natural d’aquestes obres és el Museu del Prado i per això hem volgut remarcar aquesta relació, ajuntant-les amb cinc més de connexió directa», ha explicat el cap de conservació de Pintura Espanyola fins al 1800 del Museu Nacional del Prado, Javier Portús.

Així, al costat de ‘San Jerónimo’ del Greco penja ‘Retrat de metge’, que és la seva contrapartida en termes de retrat civil i de gamma cromàtica grisa; mentre que al costat de ‘L’expulsió dels mercaders’, d’aquest mateix pintor, se situa ‘L’anunciació’, ja que totes dues mostren un ús equiparable dels recursos arquitectònics per resoldre la fuga espacial.

En el cas de Velázquez, el ‘Felip IV’ a Fraga, de la Frick, va ser realitzat en la mateixa època, el mateix lloc i amb la mateixa tela que ‘El cosí’. També es mostren conjuntament el ‘Retrat de dama’ firmat per Goya el 1824, i el retrat de ‘Juan Bautista Muguiro’ que aquest mateix artista va realitzar el 1827.

Del pintor saragossà s’ha rescatat així mateix ‘La farga’, «un dels cims de Goya quant a expressió anatòmica» i que va cridar l’atenció de l’escultor Giacometti en la seva visita a la Frick. Serà també a les parets del Prado el retrat del duc d’Osuna, un dels seus patrons «més devot» i per a qui va pintar més de 30 quadros.

Del seu contemporani Murillo arriba un ‘Autoretrat’ inscrit en un marc ovalat i petri, segons una tipologia molt característica del pintor, i que és comuna a Nicolás Omazur, del Prado, juntament amb el qual s’exposa.

Totes les obres que ara són a Espanya van sortir fa més de 100 anys i fins i tot per a algunes d’elles és la primera vegada en aquest país. Per exemple, un dels retrats del Greco va ser pintat a Itàlia. ’La farga’ de Goya va sortir el 1835 i ‘L’expulsió dels mercaders’, el 1909. En el cas del retrat de Felip IV, es té constància que ja no era a Espanya des de principis del segle XVIII.

«La col·lecció Frick ens serveix també per conèixer l’estatus de la pintura espanyola al segle XX. Frick era un col·leccionista que podia tenir el que volgués i si va elegir pintors com el Greco, Velázquez o Goya i els va escollir perquè formaven part del panteó pictòric internacional», ha assenyalat Portús.

La nova casa-museu Frick, el 2024

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

La pintura espanyola va tenir especial importància en la identitat de la col·lecció d’Henry Clay Frick –qui va llaurar una gran fortuna en les indústries, interrelacionades, del carbó, l’acer i els ferrocarrils–, si bé va ser escassa en número. La col·lecció inclou des de l’Edat Mitjana al segle XIX, amb predomini de retrats, paisatges i escenes de gènere. Frick tenia les obres per «conviure-hi» en la seva residència novaiorquesa, que va obrir les seves portes el 1935.

Actualment, la casa museu està sent reformada i part de les obres han sigut traslladades i exhibides en museus com el Whitney o el MET. Ian Wardropper, director The Frick Collection, ha explicat que en l’actualitat estan exposades uns 60% de les obres i amb la reforma espera guanyar un 25% més d’espai –per exemple, el segon pis mai ha estat obert i s’habilitarà per a visites–. Les previsions són que a final de l’any que ve s’inauguri el nou espai.