Serrat i Bonet, un honoris causa per a la cançó i els seus «efectes guaridors»

A la llista dels doctors honoris causa musicals que ha investit la Universitat de Barcelona al llarg del temps, figures com Frederic Mompou, Jordi Savall o Montserrat Caballé, s’hi sumen des d’aquest dilluns dos noms, per primera vegada, procedents de l’esfera popular, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat. Tots dos enfonsen les arrels en un fenomen cultural, la nova cançó, amb Els Setze Jutges com a col·lectiu agitador, fonent-se, va recordar ella, «amb el moviment de protesta contra el règim franquista, amb les seves topades amb la policia i la censura».

Sessió d’etiqueta, la d’aquest dilluns al paranimf, amb el Cor UB donant la benvinguda als parlaments del rector, Joan Guàrdia, i de l’historiador Agustí Alcoberro. La cantautora mallorquina va començar retrocedint fins als seus inicis a Barcelona. «La ciutat on em vaig formar com a cantant. Ara farà 56 anys». De cantar tonades populars a compondre clàssics de la cançó, utilitzant el català «des de l’ànima, com si no fos una llengua d’àmbit restringit, tal com deia l’estimat Joan Vinyoli». I d’aquí a tot el Mediterrani. «Sempre l’he considerat un país meu: Itàlia, Grècia, Turquia, Síria, Egipte...»

Un llarg camí

Va apuntar a aquest «mes de color violeta» per cantar una peça, ‘Madona de sa cabana’, amb Dani Espasa al teclat, amb un ‘crescendo’ captivador que va deixar muts els assistents. De Serrat va dir que «sempre ha tingut el sol entre les mans». I ell no es va privar de mostrar els seus sentiments. «Estimada Maria del Mar, agraeixo tant el teu amor i em fa tan feliç... La vida torna cada vegada que et veig i recordo el camí que hem recorregut».

Serrat va posar l’accent en els poders anímics de la música. «Diu el refrany que qui canta el seu mal espanta, i és veritat: cantant comparteixes allò que estimes i afrontes el que t’incomoda». Va retrocedir fins a l’insigne Pitàgores, que «fa 2.500 anys ja recomanava cantar i tocar un instrument diàriament per combatre la por, les preocupacions i la ira». En l’actualitat, va seguir, «són molts els científics que diuen que la música té efectes guaridors».

La llavor ecològica

Notícies relacionades

Multimèdia | Gràcies, Serrat: Rosalía, Estopa, Julia Otero, Valdano... li rendeixen homenatge

El final de l’era dels cantautors

Serrat va recordar que va ser estudiant de Biologia a la UB i va evocar alguns professors que el van marcar: Bolòs, Prevosti, Pons Perafita i Margalef. «Van centrar en mi la llavor de l’ecologia fa més de 50 anys», va indicar abans de cantar ‘Pare’, acompanyat de Kitflus, amb pulcra severitat. D’aquí a una peça compartida per les dues veus, ‘Cançó de l’amor petit’, de Serrat, de la qual Bonet va fer un dia una adaptació.

Acte amb dimensió social, va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la presidenta de les Balears, Francina Armengol, així com de multitud de col·legues, com Joan Albert Amargós, Carles Benavent, Joan Isaac, Jofre Bardagí, Sílvia Comes, Mariona Sagarra i membres de la Dharma. I a primera fila, la dona de Serrat, la Candela, i les seves dues filles. Tots, rendint homenatge a dos creadors, com va apuntar Alcoberro, que «es van convertir en líders d’una generació que volia canviar les coses».