Brendan Fraser: auge, caiguda i resurrecció d’un gran actor

El segon, més important, és que els qui reparteixen estatuetes es deleixen per les narratives d’auge, caiguda i resurrecció, i el periple de Fraser encaixa com un guant en aquesta tipologia. Perquè fins fa molt poc, abans que comencés a rebre llargues ovacions en festivals com la Mostra de Venècia i guardons en gales com la dels Critic Choice Awards i a protagonitzar una tirallonga de panegírics a la premsa i mems virals, «googlejar» el seu nom donava accés gairebé exclusivament a textos que portaven «¿què ha sigut d’en Brendan Fraser?» per títol.

Versatilitat

Molt abans d’això, des de mitjans dels 90, el seu valor en la indústria s’havia disparat gràcies a aquesta versatilitat que li permetia exercir tant de galant com de bufó –sovint de manera simultània– i de transitar amb fluïdesa entre la comèdia, el drama i el cine d’acció.

El vam veure combatre exèrcits de zombis en la saga ‘La mòmia’ i saltant de liana en liana a ‘George de la jungla’. Va viatjar pel món al costat de Bugs Bunny i de l’ànec Daffy a ‘Looney Tunes: De nou en acció’ i va guanyar prestigi gràcies a títols com ‘Dioses y monstruos’ i ‘Crash’. Va adoptar Elizabeth Hurley com el seu Mefistòfil particular a ‘Al diablo con el diablo’ i fins i tot es va dutxar amb Matt Damon a ‘Private School’. I llavors, fa poc més d’una dècada, sense motiu aparent, sembla que va desaparèixer del mapa.  

No va ser fins al 2018 quan, gràcies a les seves confessions a la revista ‘GQ’, vam conèixer les ferides emocionals que li va provocar el seu divorci d’Afton Smith, mare dels seus tres fills –el més gran d’ells, Griffin, és autista–; la mort de la seva mare; els set anys que havia passat entre hospitals per sotmetre’s a dues laminectomies en dues vèrtebres, un reemplaçament de genoll i una reparació de les cordes vocals i els tocaments inapropiats que presumptament va patir el 2003 en mans de Philip Berk, llavors president de l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood (HFPA), que, després que sortissin a la llum, el nom de l’actor va ser inclòs a la llista negra.

Ressorgir

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El seu ressorgiment, en realitat, no va començar amb ‘La ballena’. Prèviament, i qui sap si en part gràcies a les successives campanyes que els seus fans van mostrar a les xarxes socials per exigir la seva rehabilitació, va aconseguir no només diverses aparicions televisives de cert relleu, sinó també sengles papers a ‘No Sudden Move’, el ‘thriller’ de Steven Soderbergh estrenat el 2021, i en ‘Los asesinos de la luna’, el drama criminal de Martin Scorsese que veurà la llum aquest any.

Tanmateix, avui el seu nom no estaria en boca de tot Hollywood si no hagués sigut per la pel·lícula que ara arriba als cines espanyols, que li ha proporcionat el honors que mai abans havia rebut i amb els quals potser fins i tot havia deixat de fantasiejar.