Rosa Montero, química negra a quatre mans amb Olivier Truc

El francès Olivier Truc estava cobrint la guerra d’Ucraïna des de Zaporíjia per a ‘Le Monde’ quan va començar a escriure a quatre mans, i a distància, junt aRosa Montero La desconocida’ (Alfaguara), novel·la negra que aquest dilluns han presentat al Moll dels Pescadors del port de Barcelona, un dels seus escenaris en què transcorre aquest experiment literari sobre el qual, fent gala de la química literària que va sorgir entre tots dos, van desgranant detalls per tanda, gairebé com si continuessin escrivint un capítol cada un. Per això el nom de l’agent de la policia de Lió i coprotagonista ideat pel periodista i novel·lista es diu Erik Zapori, inspirant-se en la ciutat ucraïnesa. Aquest s’haurà d’entendre amb la inspectora de policia experta en tràfic de dones Anna Ripoll, personatge creat per l’autora madrilenya, Premi Nacional de les Lletres i també periodista. 

‘La desconocida’, que arriba a les llibreries dijous vinent, és una novel·la curta que comença quan en un contenidor del port de Barcelona troben una dona inconscient, drogada i amb cremades que al despertar veu que ha perdut la memòria i a la qual intenten assassinar mentre està ingressada a l’Hospital Clínic. Però és també el resultat d’una iniciativa del festival Quais du Polar, de Lió, que cada any planteja un autor francès i un altre del país convidat d’aquesta edició, en aquest cas Espanya, i patrocinat per BCNegra, escriure una trama policíaca ambientada a les dues ciutats, Barcelona i Lió, i amb protagonistes dels dos països. 

Montero (1951), autora de nombroses novel·les com ‘La hija del caníbal’, torna al gènere després de la seva sèrie protagonitzada per la seva particular detecti replicant, Bruna Husky. Truc (Dax, 1964) va guanyar el Premi Quais du Polar amb la novel·la negra ‘El últim lapón’, amb la qual iniciava fa una dècada la seva sèrie de ‘La policía de los renos’. Tots dos, que es coneixien per compartir editorial a França (Métailié), van acceptar de seguida la proposta l’agost passat, que havien de realitzar en només quatre mesos i mig, malgrat estar vivint una estressant agenda. El francès era enviat especial a Ucraïna i la madrilenya estava immersa en la promoció d’‘El peligro de estar cuerda’, que només li ha permès «dormir a casa 50 nits l’últim any» i l’ha obligat a «escriure en vols transatlàntics» o aixecant-se a les sis del matí.   

Tracta de dones

El tema era lliure i tots dos es van creuar idees. La inicial, d’una desconeguda en un ‘container’, va sorgir de Montero: «Va ser el meu català», somriu. En la trama, una història tràgica de tràfic de dones. «Probablement està influïda per la meva feina a Ucraïna –admet Truc–, de quan vaig escriure sobre la primera onada de refugiats ucraïnesos, en la qual moltes dones van ser víctimes de les xarxes de tràfic i prostitució, que es van aprofitar del caos de la guerra». «La novel·la toca temes molt actuals i tremends –intervé l’autora d’‘Historia del rey Transparente’–. Però hi ha molt sentit de l’humor, que entra en bloc gràcies a Olivier [Truc] i el seu personatge, Erik, que és tremend. A Anna Ripoll, igual que al lector, o l’entendreix o vol matar-lo». 

Zapori, descarat i irreverent, està sent investigat per corrupció i proxenetisme per Assumptes Interns després d’una denúncia falsa d’una prostituta que va protegir. Ripoll, detalla Montero, és «seriosa, més o menys dura, molt professional, amb caràcter». Els dos autors, que debutaven en l’escriptura a quatre mans, estudien en un futur recuperar els personatges en una nova novel·la, escrita aquesta vegada amb més marge de temps.  

Trampes

Junts van subvertir una mica la proposta del festival, tot i que van mantenir la norma que fossin vuit capítols. «Un havia d’escriure un capítol i l’altre seguir a partir d’aquell a tall d’escriptura de ‘cadàver exquisit’. Jo els senars i ell els parells», assenyala l’escriptora. «Però vam fer trampa –confessa Truc–, i quan ens enviàvem el capítol de torn també ens anàvem donant pistes i acordant coses de per on podia seguir la trama deixant llibertat a l’altre per seguir o no per allà. La literatura et permet la màgia de disfrutar amb el personatge i alliberar-te de la frustració que de vegades sents amb el periodisme, quan et preguntes si qui tens davant et menteix o et manipula».  

Notícies relacionades

¿S’ha de triar entre els dos?

Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín

Montero, que es considera «novel·lista, periodista i assagista» i va publicar el seu primer llibre de ficció fa 44 anys, opina que «en periodisme, la claredat és un valor i parles del que saps i et documentes, però a la novel·la ho és l’ambigüitat, com més lectures, millor, i surt de l’inconscient, no saps cap on vas. En periodisme ets l’arbre que parla d’altres arbres que tens al voltant. A la novel·la intentes ser l’àguila i elevar-te per parlar del bosc». 

Cap dels dos ha conegut ningú que hagi perdut de sobte la memòria fins al punt de no saber qui és. «La literatura et permet ser aquesta persona, viure la vida dels personatges, és un viatge a l’altre», assenyala l’autora. Aquesta escriptura col·laborativa permet «entrar al cap del personatge creat per l’altre i seguir desenvolupant-lo», afegeix Truc mentre Montero a continuació dona fe d’això. Segueix la química: o la «màgia», negra.