Sílvia Munt reivindica la lluita a favor de l’avortament als 70 amb ‘Las buenas compañías’ al Festival de Màlaga

Les 11 de Bilbao, o de Basauri, ciutat obrera del nucli del Gran Bilbao, va ser un cas judicial que va inculpar 10 dones i un home acusades de la pràctica d’avortament el 1979 i també va ser decisiu per impulsar la llei que l’instauraria el 1985. Només el 1976 a Espanya s’havien fet uns 300.000 avortaments clandestins i unes 3.000 dones havien mort a causa de les pèssimes condicions en què es van fer. L’avortament era, sobretot, un assumpte econòmic, qui podia avortava fora i en condicions.

Sílvia Munt, que va ser una d’aquesta joves que als 70 es van veure obligades a interrompre el seu embaràs a Londres, confessa haver-se sentit molt pròxima al projecte que li va oferir el guionista Jorge Gil, amb el qual ha treballat conjuntament i que finalment ha acabat sent ‘Las buenas compañías’, una pel·lícula que recrea la Bea (Alícia Falcó), una espècie d’àlter ego de Munt, mutatis mutandi. «A ella li he prestat –explica Munt al Festival de Cine de Màlaga– els meus sentiments d’aquells anys, viure en un món opressiu i desequilibrat, i l’experiència de ser filla de pares separats, també la ràbia de pensar que la teva mare és aquesta persona tan victimitzada a qui no vols assemblar-te».

Pedagogia anticonceptiva

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 La Bea és filla del seu temps però també d’aquest Euskadi on viu i on la llei era el silenci i les coses importants no es parlaven. «Si senties atracció per una dona, t’ho callaves». A Errenteria, la Bea milita en un grup de joves feministes que, agafant per bandera el cas de les 11 de Basauri, ajuden aquelles que s’ha quedat embarassades sense desitjar-ho a passar la frontera i solucionar el problema en alguna clínica francesa. «Per a aquesta pel·lícula he parlat amb les que llavors lluitaven per això, unes autèntiques criatures que van arribar a ajudar més de 1.500 dones i van fer no poca pedagogia anticonceptiva».

A la directora li interessa crear una genealogia feminista de la qual, amb la força que ha adquirit el moviment en els últims anys, sembla haver-se diluït el record. Primer van haver-hi les dones de la República que tant van fer per la causa, més tard als 70 els moviments que van impulsar la llei de l’avortament i van despenalitzar l’adulteri, un ‘delicte’ únicament femení. «Les pancartes que s’alçaven llavors eren les mateixes que les que avui veiem en qualsevol manifestació». Per a Munt només s’ha de llegir ‘L’esdeveniment’, el llibre en el qual Annie Ernaux explica el seu avortament clandestí als anys 50, quan encara no era legal a França, per saber el grau de por i de terror a què es van enfrontar tantes dones llavors: «Era una situació de pur terror i t’obligaven a sentir-te com una criminal».