‘Tot a la vegada a tot arreu’ fa història en els Oscars

Hi ha novetats al front hollywoodià. ‘Tot a la vegada a tot arreu’, una pel·lícula allunyada de moltes formes clàssiques de la meca del cine tot i que begui de les seves essències, un treball inassequible a la categorització que amb les seves narratives desarticulades tan idònies en temps d’atenció atomitzada ha aconseguit integrar el canvi generacional en la cultura del cine, s’ha convertit en la gran triomfadora de la 95a edició dels Oscars.

L’estatueta a la millor pel·lícula ha sigut una de les set que ha conquerit el treball de Daniel Scheinert i Daniel Kwan, premiats també per la direcció i pel guió original que explica una història tradicional de llaços i traumes familiars amb formes agosarades i audaces, que li han valgut també l’estatueta per muntatge. I amb el triplet d’interpretació conquerit per Michelle Yeoh, Ke Huy Quan i Jamie Lee Curtis, la pel·lícula ha superat la fita que van aconseguir ‘Un tramvia anomenat Desig’ i ‘Network’, també amb tres intèrprets premiats, però que no van guanyar en la categoria de millor pel·lícula.

«El món canvia ràpidament i temo que les nostres històries no van al ritme necessari», ha dit Kwan sobre l’escenari. «De vegades fa por que les pel·lícules es mouen a ritme d’anys i el món d’internet es mou al de mil·lèsimes de segon. Però tinc gran fe en les nostres històries», ha continuat. «Han canviat la meva vida i ho han fet per generacions i sé que ho superarem».

La fita de Yeoh i Quan

Eren paraules que miraven al futur en un moment en què Hollywood necessita esperança i en una nit històrica per diversos motius. I ho ha sigut, especialment, pels triomfs de Yeoh i Quan. Mai abans una actriu nascuda a Àsia (a Malàisia en el cas concret de Yeoh) havia sigut reconeguda amb el principal premi d’interpretació de Hollywood. Tampoc, un actor com Quan, nascut al Vietnam. I és la primera vegada que dos intèrprets asiàtics guanyen el mateix any.

«Per a tots els nens i nenes que tenen el meu aspecte, això és un far d’esperança i possibilitats. És la prova que cal somiar en gran, i els somnis es fan realitat», ha dit l’ovacionada Yeoh. Sense exagerar, ha declarat també: «Estem fent història».

Era un missatge similar al que havia compartit gairebé tres hores i mitja abans Quan, com Yeoh, rebut amb una ovació rotunda i amb tots els assistents a la gala al Dolby Theater de Los Angeles drets. I el que va ser nen estrella en ‘Els goonies’ i ‘Indiana Jones i el temple maleït’ ha pogut parlar en primera persona del somni americà, de coses que suposadament només passen en les pel·lícules, dels somnis com una cosa en la qual creure, de la importància de la perseverança. «A tots: manteniu els vostres somnis vius», ha dit mirant a la càmera, sense poder parar de plorar en tot el discurs, un torrent de naturalitat en moments inoblidables com el seu crit: «¡Mama, he guanyat un Oscar!».

Com Quan, les llàgrimes i l’emoció han sobrepassat un altre dels flamants guanyadors d’aquests Oscars, que també ha protagonitzat una altra d’aquestes històries de ressorgiment que tant emocionen: Brendan Fraser, reconegut pel seu treball en ‘The whale’.

Netflix, també present 

Darrer els dos títols hi ha l’estudi A24, que ha batut també un rècord amb sis dels Oscars més importants. I el triomf de ‘Tot a la vegada a tot arreu’ ha desplaçat una altra de les favorites de la nit, ‘Sin novedad en el frente’, l’última adaptació de la novel·la d’Erich Maria Remarque i primera versió alemanya, que era la gran aposta de Netflix aquest any.

Ni de bon tros se n’ha anat amb les mans buides i ha sigut reconeguda, com era lògic, atesa la seva presència en la lluita per millor pel·lícula i vuit categories més, en la de pel·lícula internacional. També ha sigut premiada la fotografia de James Friend, la banda sonora de Volker Bertelmann i el disseny de producció. A més, Netflix ha pogut sumar al seu palmarès l’estatueta obtinguda per Guillermo del Toro amb el seu ‘Pinocho’. «L’animació és cine, no un gènere, i està llesta per ser portada al pròxim nivell», ha recordat des de l’escenari el mexicà.

Diversitat

Amb els triomfs asiàtics, els Oscars han aconseguit allunyar alguns dels fantasmes que ronden a les decisions de l’Acadèmia per la falta de diversitat en les seves eleccions. Però continua quedant molt camí per recórrer, tot i que es van fent petits passos. Aquest diumenge, per exemple, Sarah Polley, l’única dona que aquest any havia entrat en les nominacions a direcció, ha guanyat pel guió adaptat d’‘Ellas hablan’. Les seves primeres paraules a l’escenari han sigut, no sense ironia, per «agrair a l’Acadèmia que no s’hagi ofès de mort per les paraules ‘dones’ i ‘parlant’ (les dues del títol original en anglès), tan juntes una de l’altra».

Mentrestant, Ruth Carter s’ha convertit, amb l’estatueta pel vestuari de ‘Black panther. Wakanda forever’, en la primera dona negra amb dos Oscars. I una cançó índia, ‘Naatu naatu’, ha pogut amb el poder d’estrelles com Lady Gaga o Rihanna.

En una nit en el qual alguns dels assistents portaven un llaç blau per fer recordar els refugiats de la guerra d’Ucraïna, el documental ‘Navalny’, sobre l’opositor rus empresonat Aleksei Navalni, s’ha imposat en la seva categoria, i el discurs ha permès a la seva dona denunciar la guerra d’agressió de Vladímir Putin a Ucraïna.

Els premis han sigut més memorables que la tercera aparició com a mestre de cerimònies de Jimmy Kimmel, bastant pla en el seu monòleg inicial, tot i que després ha tingut bons moments, especialment quan ha entrat en qüestions polítiques nord-americanes com la manipulació de les imatges de l’assalt al Capitoli per l’estrella de Fox News Tucker Carlson o les mentides del congressista republicà George Santos.

Notícies relacionades

Oscars 2023: els 10 moments clau de la gala

¿Com s’explica l’èxit de ‘Tot a la vegada a tot arreu’?

El còmic i presentador també ha tingut talent per treure punta a alguns d’aquests temes que des de fa anys treuen els colors a Hollywood i la seva Acadèmia. Al recordar que James Cameron (absent, com Tom Cruise) no estava nominat com a director per ‘Avatar: el sentido del aigua’, Kimmel ha preguntat: «¿Què pensen que és, una dona?», una pulla aplaudida. (tant ‘Avatar: el sentido del agua’ com ‘Top Gun: Maverick’, dues pel·lícules que soles han recaptat 3.400 milions de dòlars arreu del món, s’han emportat un Oscar tècnic cada una). 

Kimmel, al llarg de la vetllada, també ha fet repetides mencions a «la bufetada», l’agressió, l’any passat, de Will Smith a Chris Rock que va deixar empremta. I ho ha fet no sense tirar dards a Hollywood. «Si algú comet un acte de violència avui a l’escenari serà castigat amb la victòria en Oscar a millor actor i després se li permetrà donar un discurs d’agraïment de 19 minuts», ha dit Kimmel, que ha llançat verí als presents. «Si passa, feu el mateix que l’any passat: res».