Ricardo Darín torna als escenaris a Barcelona

L’actor argentí Ricardo Darín torna als escenaris a Barcelona amb el que considera, segons assenyala en un comunicat, «el compromís actoral més important de la seva carrera».

L’actor, acompanyat d’Andrea Pietra i sota la direcció de Norma Aleandro, té previstes funcions al teatre Coliseum de Barcelona de l’obra ‘Escenas de la vida conyugal’, la comèdia dramàtica que va canviar per sempre les relacions matrimonials, assenyala a la campanya de promoció Grup Balañá.

Les funcions es podran veure entre el 8 i el 19 de novembre i les entrades ja estan a la venda.

Darín és el protagonista d’‘Argentina, 1985’, que, tot i que diumenge no va guanyar l’Oscar, «és com si ho hagués fet, tant per la visibilitat per al cine argentí com pel valor que l’argument del film té per a la joventut», va explicar Hernán Findling, president de l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques d’aquest país.

Nascut a Buenos Aires el 1957, aquest fill, germà, oncle i pare d’actors va tocar la preuada estatueta el 2009, quan una altra de les seves pel·lícules com a protagonista, ‘El secreto de sus ojos’, de Juan José Campanella, va rebre el segon guardó per al cine argentí en aquesta categoria, després de ‘La historia oficial’ (Luis Puenzo, 1985)

«L’únic que algú pot fer, crec, és intentar ser el més fidel possible a si mateix. No defraudar-se», va dir l’actor en una entrevista amb Efe a la seva ciutat natal el 2016, quan es va mostrar convençut que el màxim premi al qual podria aspirar és ser recordat «com una bona persona».

Pròxim i amigable en les distàncies curtes, Darín acumula mig segle de papers en teatre, cine i televisió. Ha rodat tantes pel·lícules que sempre en queda alguna per veure i té una legió de seguidors arreu del planeta, amb especial afany a l’Argentina i a Espanya, on el Govern el va reconèixer amb la nacionalitat el 2006.

Una vida de cine

Aquest també productor i director porta l’ofici a les venes. El seu pare, del mateix nom, i la seva mare, Renée Roxana, van dedicar la seva vida a la interpretació i amb ells va debutar al teatre quan era petit.

El seu debut cinematogràfic, a ‘He nacido en la Ribera’ (Catrano Catrani, 1972), pot veure’s a YouTube. Adolescent sense barba, va compartir repartiment en aquell film amb figures com Susana Giménez, diva argentina per antonomàsia amb qui anys després va mantenir una relació sentimental.

També molt aviat es va submergir en la televisió, mitjà en el qual es va anar forjant actuant en sèries fins que l’esclat del seu èxit al cine amb el seu paper d’estafador a ‘Nueve reinas’ (2000), de Fabián Bielinsky, el va fer centrar-se en la pantalla gran.

Ja el 1999 havia intervingut per primera vegada en un film de Campanella, ‘El mismo amor, la misma lluvia’, director amb qui va repetir el 2001 amb la inoblidable ‘El hijo de la novia’ –primer film protagonitzat per Darín nominat a l’Oscar–; el 2004 amb ‘Luna de Avellaneda’ i el 2009 amb l’oscaritzada ‘El secreto de sus ojos’.

«Juan José va confiar en mi molt més del que jo confiava en aquell moment i no sé si fins i tot avui. Sempre va tenir molta fe en mi», va declarar l’actor a Efe dies abans de rebre el premi Platino d’Honor del Cine Iberoamericà, el 2016.

Actor polifacètic

Després d’una dècada de 2000 com a inici de la seva projecció internacional, en el decenni següent una altra allau de papers va continuar fent de Darín, que està casat i té dos fills, una aposta segura.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Des de l’advocat corrupte de ‘Carancho’ o el malhumorat ferreter d’‘Un cuento chino’ al seu aguerrit lideratge d’un grup d’estafats durant la crisi del ‘corralito’ a ‘La odisea de los Giles’, primer film junt amb el seu fill, Chino Darín.

El 2015, la seva emotiva interpretació d’un malalt terminal a ‘Truman’ (Cesc Gay) li va valer el seu únic premi Goya com a actor.