El renéixer del ‘blockbuster’: ¿per què han tornat les ganes d’anar al cine?

Des de l’estrena de ‘Top Gun: Maverick’ el maig de l’any passat (porta recaptats més de 1.493 milions de dòlars arreu del món), hi ha hagut diverses pel·lícules d’entreteniment, moltes d’aquestes (no totes) de pressupostos generosos, que s’han convertit en autèntics ‘blockbusters’. Algunes eren èxits més o menys esperats, com ara ‘Avatar: El sentit de l’aigua’ (2022). Però d’altres no ho eren tant.

Deixant de banda els grans i inesperats èxits de terror de l’any passat i d’aquest (com ‘Smile’ o ‘Barbarian’), als quals ja s’han dedicat nombrosos articles, i centrant-nos en un cine menys específic i amb voluntat d’arribar al més gran nombre d’espectadors, també han sigut grans èxits de taquilla als Estats Units (i, les estrenades internacionalment, a la resta del món) ‘M3GAN’ (2022), ‘Creed III’ (2023), ‘Scream VI’ (2023) i ‘Oso vicioso’ (2023). L’última (aquí s’estrena el 31 de març) és una comèdia negra d’acció sobre un os que embogeix després de menjar-se un carregament de cocaïna.

Pel·lícules «ben fetes»

¿Per què passa això? ¿Han tornat les ganes d’anar al cine? Potser la clau és que han tornat les ganes de tornar al cine a veure pel·lícules que, d’alguna manera, tenen el ‘mood’ dels ‘blockbusters’ d’un altre temps. No és tant una qüestió de nostàlgia, que només funciona en alguns dels casos citats, com d’agrair tenir una altra vegada l’opció d’anar a una sala de cine a veure pel·lícules d’entreteniment «ben fetes» (això no és cap tonteria, és clau), amb distinció i amb l’aventura i/o l’emoció en primer pla.

Les raons poden ser moltes i cap en concret. Una podria ser cert esgotament dels espectadors davant determinats universos i franquícies d’herois i superherois: la taquilla d’‘Ant-Man y la Avispa: Quantumanía’ (2023) ha sigut un fracàs per a Marvel (en relació amb els números que manegen). O, més evident, l’esgotament evident d’algunes franquícies i universos en si mateixos.

D’una banda, el públic té la necessitat de descobrir relats nous, d’aquí ve l’èxit d’‘M3GAN’, ‘Oso vicioso’ o ‘Llaman a la puerta’ (2023). També d’acostaments menys mandrosos als que ja coneix (’Top Gun: Maverick’, ‘Creed III’ o ‘Scream VI’). D’una altra, vol veure pel·lícules ben fetes i acabades, que no sembli que han sigut resoltes amb pilot automàtic o siguin directament inacabades, que lluïn diferents de les sèries de televisió dels mateixos universos, en les quals no es percebi el desconcert dels actors al saber-se perduts en un croma infinit i que, d’alguna forma, demanin ser disfrutades a la pantalla gran. Els ‘blockbusters’ citats en aquest article compleixen aquests mínims que, en el dia d’avui, han deixat de ser tan mínims. La majoria, a més, estan magníficament executades. 

La sala com a espai lúdic

Tot i així, tampoc s’ha de desmerèixer una altra possible raó de l’èxit d’aquestes pel·lícules. Es tracta de les ganes dels espectadors de recuperar les sales com un espai lúdic, d’entreteniment. En realitat, això últim no és tan diferent de l’actual febre per assistir a concerts multitudinaris (al preu que sigui), de recuperar l’experiència col·lectiva i de celebració que la pandèmia i el confinament ens van negar.

Notícies relacionades

‘Top Gun: Maverick’: el món ha canviat, Tom Cruise no

Barcelona, capital de la innovació social

En el cas del cine, com que l’oferta a les plataformes és tan abundant i rica, és probable que molts espectadors deixin per a casa les propostes més petites i triïn veure a les sales les que tinguin aquesta naturalesa colossal, festiva i celebratòria. D’aquí ven l’èxit dels títols citats, o del que segurament tindran altres pel·lícules en la línia (entreteniments amb una presència, que van de cara, destinats a un públic variat), entre les quals ‘John Wick’ (2023), ‘Dragones y mazmorras’ (2023) i ‘Super Mario Bros: La película’ (2023), les dues últimes amb l’atractiu afegit d’estar destinades sobretot a un públic infantil i juvenil. Aquestes pel·lícules arribaran les pròximes setmanes.

Més endavant li tocarà el torn, en el que s’augura un any ple de ‘blockbusters’, a títols com (entre d’altres) ‘Posesión infernal: El despertar’ (abril); ‘La sirenita’, ‘Fast X ‘i ‘Guardianes de la Galaxia. Vol. 3’ (maig); ‘Indiana Jones y el dial del destino’ i ‘Transformers: el despertar de las bestias’ (juny); ‘Oppenheimer’ i ‘Misión imposible: Sentencia mortal, parte 1’ (juliol); ‘Dune: Parte 2’ (novembre) i fins i tot ‘Barbie’ (aquest estiu).