Dansa Metropolitana

El Mercat combina una ‘rave’ amb el ‘Tres del Ballet Triàdic’

Gisèle Vienne munta la pertorbadora ‘Crowd’ a la Sala MAC i Taiat Dansa reinterpreta una de les peces emblemàtiques de la Bauhaus a l’OM

El Mercat combina una ‘rave’ amb el ‘Tres del Ballet Triàdic’
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Dansa Metropolitana continua endavant aquesta setmana amb una enorme varietat de propostes, tant de pagament com gratuïtes en espais de 12 poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El Mercat de les Flors acull dues obres tan interessants com diferents a partir d’aquest divendres i fins diumenge. La sala MAC oferirà ’Crowd’, una peça per a 15 intèrprets de Gisèle Vienne plantejada com una ‘rave’ en què els moviments responen a emocions, a històries que es creuen en un espai on una comunitat experimenta amb la música electrònica, l’erotisme, el desig i la violència. Vienne, que acostuma a treballar amb Denis Cooper, transgressor escriptor nord-americà, hi va comptar per desenvolupar els perfils dels personatges i les seves històries creats en col·laboració amb els intèrprets. Tots són éssers que es mouen el que són i el que aspiren a somiar, la seva realitat i les seves aspiracions. Sense paraules però a través d’una narració gestual, del ball i de la música ‘Crowd’ submergeix l’espectador en «una muntanya russa emocional» i «en un gran nombre de trastorns interrelacionats». Creada als anys 90, l’obra parla de com les emocions influeixen en la percepció. Té un punt entre pertorbador i al·lucinat.

La banda sonora de l’espectacle va ser creada amb Peter Rehberg, un crac de la música electrònica mort el 2021. Reuneix algunes de les peces més significatives. Des de l’escena Jeff Mills i altres membres de l’escena de Detroit fins a Manuel Göttsching fins a peces originals de Rehberg creades en solitari o amb Stephen O’Malley. La coreografia i posada en escena juga amb el moviment i el temps. Utilitza efectes de càmera lenta perquè el públic contempli amb precisió els detalls de les diferents històries que sorgeixen entre els participants de la ‘rave’.

Obra emblemàtica revisada

La sala OM ofereix una proposta totalment diferent: ’TRES del Ballet Triàdic’. Està basada en l’avantguarda d’una altra època que va crear el ‘ballet triàdic’, una obra emblemàtica d’Oskar Schlemmer estrenada el 1922 que va simbolitzar la reforma de la dansa i de l’escenografia teatral de la Bauhaus, un moviment d’experimentació artística que va transformar l’art modern en les dècades de 1920 i 1930.

La companyia valenciana Taiat Dansa reinterpreta l’obra jugant amb el número tres, amb un format més íntim. Juga amb la forma, el color i l’abstracció de l’original. Meritxell Barberá i Inma García, fundadores de Taiat Dansa, estan acostumades a treballar en espais museístics. ’TRES del Ballet Triàdic’ transcorre dins d’una esfera inflable on caben només 35 persones. Així ningú es perd cap detall dels moviments de les tres ballarines protagonistes. Diana Huertas, Silvia Galleti, Lara Masó i Wilma Puentes s’alternen en aquest rol en les diferents projeccions.  

Notícies relacionades

La reinterpretació que en fa la companyia valenciana Taiat Dansa l’explora des de la seva pròpia visió però també la de dos destacats coreògrafs més de diferents generacions: Ismael Ivo, fundador del festival de dansa vienès ImPulsTanz i Rachid Ouramdane, fundador de la companyia ‘L’A’. «Cada coreògraf té un codi diferent, juga amb una forma geomètrica i color diferent. És un viatge emocional. Va del groc, que per a nosaltres transmet felicitat, poesia i lirisme i plasmem a través de la dansa neoclàssica que juga amb un quadrat, al rosa. Amb aquest color i la forma del triangle Ismael Ivo reinterpreta l’obra fent ús d’una mica d’ironia, com l’original. I en Rachid tanca amb una peça contundent en què predomina el negre i el cercle».

Barberá i García van proposar les regles del joc, entre elles, que tots havien de treballar amb el mateix equip creatiu en música (David Barberá), vestuari (Estudio Savage) i il·luminació (David Orrico). «La idea principal era recuperar aquesta experimentació festiva de la Bauhaus», assenyalen. I per completar aquesta connexió amb l’obra original es projecten en determinats moments de l’espectacle imatges de la famosa obra triàdica.