Jaime Bayly retrata les misèries sexuals de Vargas Llosa i García Márquez a ‘Los genios’

Ningú com l’escriptor i presentador de televisió peruà Jaime Bayly (Lima, 1965), l’abans nen prodigi que continua afilant les seves traces provocadores i un punt verinoses, per endinsar-se en el que s’ha anomenat el ‘gran’ interrogant de la literatura llatinoamericana que no, segons els cànons de la crònica rosa, no és «¿En quin moment es va fotre el Perú?», sinó ¿què li va fer ‘exactament’ Gabriel García Márquez a Patricia Llosa, cosina i dona abandonada llavors pel seu marit Mario Vargas Llosa, per merèixer-se el tremend cop de puny que l’autor de ‘Conversación en La Catedral’ li va clavar a l’autor de ‘Cent anys de solitud? L’incident, que ha fet córrer més tinta als diaris que la publicació d’alguns llibres dels autors, va passar en un cine de Mèxic el febrer del 1976 i va marcar el final d’una dècada d’amistat entre els premis Nobel, abans veïns a Barcelona.

Ara que Vargas Llosa ha tornat a copar les pàgines dels diaris per la seva sonada ruptura amb Isabel Preysler i la seva predictible tornada a la cleda amb Patricia, Bayly, llança ‘Los genios’ (Galaxia Gutenberg), un llibre al qual anomena novel·la potser per evitar possibles accions judicials, tot i que la seva veritable intenció sigui ser llegit com una crònica periodística. Per anar avançant esdeveniments diguem que la versió del suposat afer entre Patricia i García Márquez que aporta Bayly assenyala la dona de Vargas Llosa com a agent provocadora de l’assumpte. En el més pur estil de culebró televisiu, ‘Los genios’ mostra la dona ofesa i seductora i l’home que malgrat veure’s temptat no s’atreveix a arribar fins al final.

‘Enfant terrible’

¿Qui és Jaime Bayly? Tot i que avui resideix la major part del temps a Miami, l’escriptor de ‘La noche es virgen’ amb el qual va guanyar el Premi Herralde, s’havia llaurat al Perú fama d’‘enfant terrible’ amb les seves entrevistes incisives, per airejar als quatre vents la seva bisexualitat que va fer que es besés davant les càmeres amb Boris Izaguirre i fer un conat de presentar-se a la presidència del Perú el 2010 i ser «alhora president i primera dama». Bayly va ser finalista al Premi Planeta quan Juan Marsé va dir del treball dels guanyadors del guardó –Maria de la Pau Janer i a ell mateix– com a posseïdors d’un nivell «baix» i a trams «subterrani».

També va ser Bayly molt amic del fill gran de Vargas Llosa, Álvaro, amb qui es va embarcar en diverses aventures polítiques, fins que l’amistat es va trencar –sense cop de puny pel mig– fa una mica més de 15 anys, per a alleujament del pare que sempre va considerar Bayly «una mala influència per al seu fill». De fet, Bayly assegura que la idea d’escriure aquest llibre li va venir al recordar el cop de puny que Vargas Llosa, pare, li va clavar al seu fill quan aquest es va negar a seguir els seus estudis a Princeton i dedicar-se al periodisme.

Per escriure aquesta novel·la, Bayly ha recorregut a les confidències que li van fer al seu dia, assegura, alguns autors que van envoltar els escriptors. D’una banda, va parlar amb el periodista espanyol Francisco Igartua, present el dia de l’infaust cop de puny, que li va explicar una versió favorable a Vargas Llosa. De l’altra, es va reunir amb autors com Álvaro Mutis, Tomás Eloy Martínez i Plinio Apuleyo Mendoza que es van decantar per Gabo. Després de la recent mort del xilè Jorge Edwards, que va ser amic de tots dos, de tots els consultats, només Mendoza, als seus 91 anys, continua viu.

La nit dels fets

Amb precisió de novel·la policíaca, ‘Los genios’ camina minuciosament cap al moment que Patricia Llosa, que ha decidit passar uns dies a Barcelona, després de la ruptura sentimental amb el seu marit que la va abandonar per Susana Díez Canseco, una dama de Lima que va conèixer al barco que traslladava la família Vargas Llosa de nou a Lima, ha d’agafar un avió de matinada.

Gabo s’ofereix a portar-la, després d’una nit de tràfec d’alcohol a Bocaccio. La nit es complica i, sempre segons la novel·la, tots dos acaben a l’Hotel El Castell de Sant Boi de Llobregat per insistència de Patricia. Amb les armes de la ficció, Bayly afirma que la matinada deslfets l’alcohol li passa factura a Patricia deixant-la adormida en l’últim minut al llit, anul·lada qualsevol tipus d’activitat luxuriosa, cosa que permet a García Márquez fer una retirada ‘honrosa’. Per si no fos poca la suposada ‘maliciositat’ de la dona, Bayly apunta que Patricia va arrodonir aquell episodi, concebut com una venjança, amb la ‘falsa’ confessió a Vargas Llosa que aquella trobada sexual havia tingut lloc amb una valoració òptima. «És un amant exquisit», diu Bayly que va dir Patricia al seu marit quan van tornar a reunir-se després d’haver conclòs aquest l’afer amb Susana Díez.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els detalls de com es va acabar aquella història extramatrimonial, relatats en el més pur estil Bayly, també són dignes d’esmentar-se. Impliquen l’actriu mexicana Katy Jurado i Vargas Llosa, llavors ficat a director de cine en l’oblidable adaptació de la seva pròpia novel·la ‘Pantaleón i las visitadoras’, en una sessió suposadament professional, sense coordinador d’intimitat pel mig, que avui no passaria els estàndards exigits. Explica el peruà que Díez va agafar ‘in fraganti’ l’escriptor al fer-li una visita sorpresa i trobar-lo realitzant-li a la intèrpret una depilació de la mata púbica amb unes tisoretes. Així l’amant va abandonar l’escriptor i aquest va tornar amb la seva dona, llest per assabentar-se de la suposada ‘deslleialtat’ de l’amic.

¿Com queden les dones?

El més destacat de la novel·la de Bayly és el retrat, mai excessivament crític però evident, dels dos ‘genis’ als quals mostra en la seva relació predadora respecte a les dones i, especialment, en una vida domèstica, en la qual per damunt de tot prioritzen el seu treball mentre situen les seves dones en un lloc subaltern. En aquest retrat surt pitjor parat Vargas Llosa, tot i que García Márquez ho tingui més fàcil gràcies a la profunda comprensió de la seva dona, Mercedes, respecte a les visites que el seu marit ha realitzat als bordells «només per parlar amb les prostitutes» com a material per a les seves novel·les. Qui llegeixi la novel·la i ignori que Gabo va tenir una filla secreta fora del matrimoni, com s’ha revelat només a la mort de Mercedes, s’emportarà una idea una mica esbiaixada d’aquest detall.