Núria Espert torna al Romea amb ‘La isla del Aire’

Núria Espert, està encantada de tornar al Romea on fa dos anys va triomfar amb el ‘Romancero gitano’ de Lorca. La llegendària actriu torna als escenaris als 87 anys amb ‘La isla del Aire’, adaptació de la novel·la d’Alejandro Palomas dirigida per Mario Gas, una història tan bonica com fosca protagonitzada per grans actrius de tres generacions diferents que donen vida a cinc dones d’una mateixa família.

Espert encarna la matriarca Mencía, un personatge ple de capes i els primers signes de demència senil, lidera el viatge d’aquesta saga femenina marcada per la pèrdua d’una de les seves netes, Elena, un personatge absent però molt present. Vicky Peña assumeix el rol de Lía, i Teresa Vallicrosa encarna Flavia, les seves filles. Les joves Miranda Gas, en el rol de Bea i Candela Serrat, fent d’Inés, són filles de Lía i les germanes petites d’Elena. Les funcions d’aquest muntatge, una producció de Focus i el Teatre Romea, comencen aquest dissabte 25.

Mario Gas considera que l’obra és «un poema simfònic teatral ple de dolor i d’esperança». La versió dramàtica ha sigut creada pel mateix autor de la novel·la, que ha donat carta blanca a Gas per portar-la a l’escenari. Secrets, silencis, imaginació i realitat, humor i tragèdia es barregen en aquesta ‘La isla del Aire’.

La història, carregada d’humanitat, transcorre a Menorca. Allà cinc dones, guiades per Mencía, decideixen posar rumb a l’illa de l’Aire, un lloc on van ser felices. El viatge destaparà els secrets de la família i la relació entre aquestes dones. Les seves alegries però també les seves misèries, les seves pors, els seus desamors i pèrdues apareixeran teixint el tapís d’una família de dones afligides per dolors físics i emocionals. «És un material difícil que intentem tractar amb delicadesa», ha explicat el director satisfet de comptar amb «cinc actrius sensibles i intel·ligents, una cosa que m’ha permès anar més enllà».

«Jo vaig començar al Romea per veure si m’agafaven per interpretar un conte infantil. Josep Maria de Sagarra va dir que tenia els collons com un toro. Aquesta frase, que no em va agradar gens en la meva adolescència, m’ha perseguit i animat. Espero que el públic que ens vingui a veure comprovi que segueixo en la mateixa línia», ha dit amb ironia la veterana actriu i directora.

Si s’ha ficat en aquest nou projecte en una obra contemporània «sense la protecció que et dona el repertori del gran teatre» és per la confiança que té en Mario Gas i perquè «els espectacles que tries et defineixen com artista i com a persona», ha explicat. «Podria haver-me embarcat en aventures més senzilles. Quan et presenten un text d’un autor contemporani són moltes les preguntes que em faig. ¿Val la pena fer-ho? ¿El defensaré bé? Moltes vegades m’he preguntat què hauria passat si Lorca m’hagués vingut a buscar per fer ‘El público’. Segurament m’hauria horroritzat. Donar vida a un text nou és molt dur». ‘La isla del Aire’ representa per a ella l’oportunitat de demostrar que té ganes de «continuar donant guerra» perquè «el teatre és l’eix de la meva vida». Ressalta que la seva carrera, com la de tot intèrpret, es basa en els papers que un tria. I ha sigut valenta per afrontar el personatge de Mencía, «un ésser conflictiu tan adorable i intel·ligent com maligne», assenyala la veterana actriu.

Directa a l’ànima

Per Espert, ‘La isla del Aire’ està tan ben explicada que «cadascuna de nosaltres nota que està explicant part de la nostra història». Els personatges són dones d’una mateixa família marcades per un drama. Mencía intenta encaminar les seves descendents cap a un lloc on van ser felices, l’illa del títol, per conjurar tot el dolor i obrir una finestra a l’esperança. «Aquesta llum que pot salvar-les la troben i espero que el públic se’n pugui anar a casa amb ella». És «una obra que traspassa», assenyala, que toca l’ànima.

El mateix opina Vicky Peña. La intèrpret està feliç no només de tornar al Romea sinó per fer-ho en família amb Mario Gas i Miranda Gas, filla de tots dos, amb qui torna a coincidir per primera vegada des del debut de Miranda al Festival Grec amb ‘Little night music’. «És un treball molt coral, fi i delicat», assegura Peña. «Espero que produeixi en l’espectador una sensació diferent del teatre més aristotèlic o discursiu. Aquesta obra toca fibres del sentiment i el pensament que val la pena tenir en compte en aquest món tan prosaic en què vivim».

Connexió intergeneracional

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per a les joves Candela Serrat i Miranda Gas, les més joves del repartiment, l’obra és «un regal». Per a totes dues, que ja van coincidir al Romea amb ‘Humans’, dirigida també per Gas, una altra obra centrada en conflictes familiars, treballar amb Espert és un plus. Però també han destacat la gran connexió creada entre totes les protagonistes d’aquesta peça coral que parla de dol, de vellesa, de misèries familiars i de la necessitat imperiosa d’agafar-se a alguna cosa per tirar endavant. «Fem pinya. Hem començat amb molt bon peu», afirma Serrat.

L’escenografia de Sebastià Brosa amb les videoprojeccions d’Álvaro Luna i la música d’Orestes Gas trasllada el relat a un altre lloc. Reflecteix «un espai mental, vital, en què els personatges estan tancats al principi», destaca el director. «Hi ha una mena de realisme minimalista objectual» però no per explicar el lloc en què transcorre l’acció sinó per transmetre el món interior dels cinc personatges.