Rosalía x Rauw Alejandro: ‘RR’, cançó a cançó

La portada del treball –«ben personal», en paraules de Rauw Alejandro– són dues erres enfrontades i entrallaçades. L’amor, la relació, el fervor inicial i el futur promès constitueixen aquest projecte que s’ha cuit l’últim any. La parella, per cert, ha confessat que la seva primera idea era publicar aquest EP el 3/3/23 (pels tres anys de festeig, les tres cançons...). «Però els màsters no van arribar», ha dit el porto-riqueny en un directe d’Instagram i TikTok en el qual han mostrat les cançons als seus seguidors. I han dit que les presentaran «aviat en viu».

El tendre projecte està compost de tres peces diferents i independents, però que d’alguna manera encaixen i narren un trajecte. Es fa evident, per als que ja coenixen Rosalía, el treball de la catalana en la producció i el seu afany a trobar punts d’unió entre sonoritats diferents. El de Puerto Rico tampoc és un home que circuli pel camí pla del reggaeton, ni de bon tros, sinó que es veu còmode en l’experimentació a la recerca d’una nova galàxia pop. Però, amb referència a la producció (en els crèdits els acompanyen Noah Goldstein i Dylan Patrice), el mateix Rauw Alejandro va explicar en una entrevista que va cedir en el diàleg creatiu amb la catalana, sempre tossuda i perfeccionista. Les lletres, això sí, naixen de cada un i de cada un són.

A continuació, analitzem l’EP ‘RR’.

1) ‘Beso’

L’atracció imparable, amb el gest universal del petó, i la distància en les parelles amb tendència a ser nòmades cimenten la primera cançó de l’EP (titulada, és clar, ‘Beso’), de la qual ells van avançar dies enrere uns quants segons per crear expectativa. «Amo siempre que llegas; y odio cuando te vas», es confessen en una part de l’enganxosa tornada. Les tecles d’un instrument de corda arrenquen una peça que a estones promet ser més ballable del que acaba sent.

2) ‘Vampiros’

Notícies relacionades

Rosalía i Rauw Alejandro: de les seves cites d’amagat a l’anell de compromís

«Chica, ¿qué dices?»: per què pot ser que no entenguis la nova Rosalía

Rauw Alejando entra proclamant missatges reforçats per l’efecte de l’eco, un recurs ja conegut pel porto-riqueny, mentre els baixos van pujant. Anuncia el que és, segons les seves pròpies paraules, un «‘perreo’ galàctic, hardcorós i metàl·lic». I la veritat és que un entén la definició segons després de reproduir el tema. Sobretot quan apareix de manera esglaonada la percussió que anuncia que sí, que ve la tornada, i que sí, que ve ‘perreo’. «Nosostros tenemos la calle prendía; salimos de noche, llegamos de día», diuen en un diàleg que mantenen durant tot el tema, que també té els seus moments ‘hardcore’ quan unes segones veus es converteixen en diabòliques. No és, per tant, un reggaeton edulcorat; és fosc i devastador. Una festa sense mirar enrere (potser com la que van tenir setmanes enrere a la Sala Apolo tenint en compte algunes imatges).

3) ‘Promesa’

‘Promesa’ és potser la cançó més apassionadament romàntica de l’EP, un tema encegador que mira cap al futur amb optimisme. Com una parella qualsevol que imagina fer els plans més vulgars i absurds amb un somriure incessant. «Quiero comer cerezas contigo; subir todas las montañas», són exemples verbalitzats per la de Sant Esteve Sesrovires. O, com canta Rosalía en un vers brillant: «Quiero vestirme mal; y desvestirme mucho». És un bellíssim bolero conduït pels insubstituïbles bongos que es barregen amb arranjaments electrònics precisos que van a més a mesura que avança la cançó. I al qual la veu de Rosalía destaca per damunt de tot (malgrat l’exercici notable de Rauw Alejandro). És ressenyable com s’uneixen les dues veus en tot l’EP, i cada cançó, amb registres diferents.