El llarg camí del ‘Guernica’ fins a Espanya: un exili de més de 40 anys

L’horror del segle XX va quedar plasmat en un quadro. El ‘Guernica’, el mural de Pablo Picasso que simbolitza el terror de la Guerra Civil (preludi del que poc després passaria al món), es va convertir en un símbol molt més enllà de l’àmbit artístic. Diuen que, després de veure imatges del bombardeig de l’aviació feixista que va arrasar la localitat basca, el malagueny es va inspirar per crear la seva obra més política. Una peça de valor incalculable, ja que, segons Gemma Tusell, autora d’‘El Guernica recobrado’, «hi és per recordar que hem de lluitar perquè això no torni a passar». Picasso el va pintar entre el maig i el juny de 1937 a París per al pavelló que la Segona República tenia a l’Exposició Universal de la capital francesa. Però l’obra, un encàrrec del govern, no va arribar a Espanya fins al 1981. I després de moltes anades i vingudes, i negociacions.

Notícies relacionades

Multimèdia | De carismàtic a tirànic: Picasso, el caràcter d’un geni

¿Què fem amb Picasso (i altres artistes qüestionables)?

Ara, quan es compleixen 50 anys de la mort del pintor malagueny (8 d’abril), un curt documental (‘Guernica: l’últim exiliat’, que es projecta aquest dimecres al museu Reina Sofia) narra les peripècies i el llarg camí de l’obra mestra de Picasso d’Espanya. Més de quatre dècades de viatge que van acabar amb una històrica etapa final: del Moma de Nova York fins al Casón del Buen Retiro de Madrid. Un trajecte que va començar quan el museu estatunidenc va tancar les seves portes, amb operaris empaquetant la peça (i totes les que componen el lot del ‘Guernica’), i amb un vol de tornada a Barajas, que va generar una expectació fora del normal a l’aeroport de la capital espanyola.

Una complexa aventura que va suposar un cop d’efecte simbòlic de la Transició i que s’explica al documental, dirigit per Guillermo Logar, a través de testimonis i protagonistes d’aquell moment històric. El ‘Guernica’ va viatjar després de l’Exposició Universal i va ser exposat en ciutats de tot el món amb la finalitat de recaptar fons per als exiliats espanyols. Va ser a Nova York on es va mantenir més temps fins a ser entregat a les autoritats espanyoles després de la troballa, com apunta el documental, d’un rebut que demostraria la propietat espanyola de l’obra de Picasso per posar fi, així, al seu exili.