Música antiga
Jordi Savall l’encerta amb les set paraules de Crist a L’Auditori
El músic català va oferir a L’Auditori un programa inspirat en el martiri de la Creu, amb esplèndids resultats
Dues visions inspirades per les set últimes paraules de Crist a la Creu, les fonamentals ‘Septem Verba’ de la doctrina cristiana, van ser les protagonistes de l’última entrega del cicle de Música Antiga de L’Auditori, específicament de la temporada ‘El so original’ de Jordi Savall i els seus seguidors. En aquesta ocasió el mestre es va posar al capdavant de la seva orquestra Le Concert des Nations i, en la primera part, de la Jove Capella Reial de Catalunya preparada amb l’habitual mestria de Lluís Vilamajó.
Heinrich Schütz i la seva emotiva cantata ‘Les set paraules de Jesucrist a la Creu’ (en realitat, ‘Les set paraules del nostre estimat redemptor i salvador Jesucrist, que va pronunciar sobre el tronc de la Santa Creu’, 1645) va arrencar la proposta en una intensa, equilibrada i ben interioritzada versió de la Jove Capella Reial. Va estar capitanejada per la formidable soprano Elionor Martínez junt amb el contratenor Daniel Folqué, en esplèndida forma, els eficaços tenors Ferran Mitjans i Martí Doñate i el baix Guglielmo Buonsanti, que va lluir una veu ben timbrada; els cinc joves intèrprets van oferir unainterpretació coronada per una impecable acció de conjunt. El grup de cinc instrumentistes de Le Concert des Nations –també molt joves– es va mostrar sempre segur, remarcant els efectes dramàtics i teatrals d’aquesta minipassió.
El cicle de sonates de Franz Joseph Haydn que integren ‘Les set últimes paraules del nostre Redemptor a la Creu’ («set adagis de deu minuts», segons el mateix compositor), va obrir la segona part en la seva versió original per a orquestra del 1786 i editada l’any següent. L’obra alterna interludis musicals amb les paraules –comentades– del Salvador, i així es va oferir, tal com va ser pensada al ser encarregada a Haydn des de Cadis. El contrast va arribar amb les reflexions esmentades, una actualització de José Saramago recollides en ‘Les set paraules de l’home’. Es tracta d’un encàrrec del mateix Jordi Savall a l’escriptor portuguès quan el 2007 el director català va portar l’obra del músic austríac a l’estudi de gravació.
El text, en aquesta vetllada, va ser recitat amb impecable claredat pels actors Sílvia Bel i Jordi Boixaderas –tot i que amb una amplificació per moments reverberant en excés–, que van donar vida a uns pensaments que humanitzen el fill de Déu al contraposar lògica i fe en el martiri d’un Crist que dubta, pateix i s’emociona. El contrapunt musical, amb Le Concert des Nations en ple –i Manfredo Kraemer com a concertino– va funcionar en tot moment, i va donar llustre a unes partitures en gran part revolucionàries.
