Còmic Barcelona: el saló obre al moment més dolç del còmic

Però abans de desgranar el millor de la cita, unes xifres: el 2022, el còmic va registrar un fort augment de vendes, d’un 8% (el 2019 va ser del 5% i el 2015, del 4%, de manera que en vuit anys s’ha duplicat), mentre que la no-ficció, la ficció i el llibre infantil i juvenil es van mantenir estables, segons un informe de la consultora GfK. Una pujada que, segons el Gremi d’Editors, ha contribuït en bona part a la recuperació del mercat del llibre després de la pandèmia. 

El mateix estudi revela que el 2022 els còmics van representar el 10% en exemplars venuts del total del sector editorial. El 2021, segons un informe del gremi, el còmic havia pujat en vendes un 6,7% respecte al pandèmic 2020 i, en facturació, un 4,5%. 

El creixement d’aquell any l’avala l’avançament de resultats, revelat fa pocs dies, del futur Llibre Blanc del Còmic, un estudi promogut per la Sectorial del Cómic, pel Ministeri de Cultura i per Acció Cultural Espanyola que té en compte tots els actors del món de la vinyeta. Aquest informe calcula que el 2021 es van superar els 130 milions de facturació, que va suposar el 10% del total de facturació del sector del llibre, que ha «millorat les xifres de venda anteriors a la pandèmia i s’ha consolidat la corba ascendent».

Baixen els superherois i el còmic europeu

L’anàlisi de GfK esmicola les vendes de l’any passat segons els diferents tipus de còmic: a l’esmentada empenta del manga es va sumar la novel·la gràfica, ja que les seves vendes van significar un 20% del pastís (7 punts més que el 2015 i 5 més que el 2019). En canvi, les dades apunten a un descens del còmic europeu (l’any passat va representar el 14% mentre que el 2019 era el 25%) i de l’americà (el 2022 va baixar al 20%, set punts menys que el 2019). 

Retorn dels internacionals

Esperant superar els 110.000 visitants del 2022, als pavellons 2 i 5 i a la plaça Univers de Fira Montjuïc, aquest Còmic Barcelona serà el de la recuperació total després de la pandèmia amb el retorn dels convidats internacionals, entre ells la coreana Keum Suk Gendry-Kim, que ha rescatat els episodis dramàtics de la història bèl·lica del seu país a ‘Hierba’ i ‘La espera’; l’italià Zerocalcare, que presenta el seu viatge al Kurdistan ‘No sleep till Shengal’ i el semiautobiogràfic ‘Esqueletos’ i xerrarà amb Fermín Muguruza (‘Black is Beltza’), Aude Picault (‘Amalia’),  Igort (‘Cuadernos ucranianos’), Léa Murawiec (‘El gran buit’), Sammy Harkham (‘La sangre de la virgen’), Barbara Stok (‘La filósofa, el perro y la boda’), James Tynion (‘Hay algo matando niños’), Anne Simon (‘Boris, el niño patata’), Rosemary Valero-O’Connell (‘Laura Dean me ha vuelto a dejar’) i Rick Remender (que ha adaptat el seu ‘Clase letal’ a una sèrie televisiva).

No faltaran firmes de convidats locals, encapçalada per un bon nombre d’autores, entre elles Teresa Valero, Flavita Banana, Susanna Martín, Emma Ríos, Lola Vendetta, Lyona, Raquel Gu i Rosa Codina. Gairebé tots arriben amb novetats sota el braç. Aquí una altra dada: segons l’últim informe de l’associació Tebeosfera, el 2022 es va batre el rècord de publicacions de còmic a Espanya: 4.653 (el 2021 en van ser 4.204). Dades a les quals, en bona mesura, va contribuir el manga, del qual, segons càlculs de l’expert i divulgador Marc Bernabé, es va arribar al rècord de 1.400 (un 40% més que el 2021). 

Un total de 556 segells publiquen còmics a Espanya, però gairebé la meitat de les novetats i dos terços de la producció neta estan en mans de quatre editors: Panini, ECC, Planeta i Norma, que generen 2.104 novetats anuals (45,2%) i 498.756 pàgines (el 62%), segons Tebeosfera. 

Música, pòdcasts i Comic Kids.

Tornant al Comic Barcelona, a més del Comic Kids, el tradicional espai per als més petits amb contacontes i activitats familiars, es desplegaran les habituals xerrades, presentacions, tallers de dibuix i animació i videojocs. I sobre l’escenari es gravaran pòdcasts en directe (de Campamento Krypton i Territorio 9) i música i concerts dibuixats, com el de Roberta Vázquez. A més, dissabte al pavelló 5, el visitant podrà emportar-se impresa una miniportada d’EL PERIÓDICO amb una foto de si mateix.

Cine i rol

Els vincles són cada vegada més estrets amb el món de l’audiovisual gràcies a la secció Comic Vision, amb projeccions d’El pequeño Nicolás’, ‘Extraordinary Tales’ (curts animats sobre Poe, de Raúl García), ‘Black is Beltza II’, el rescat d’‘Érase una vez’ (film perdut del mític Escobar), ‘Vampiras’, d’Ivan Mulero i El Torres i les estrenes del capítol 1.000 del ‘Detectiu Conan’ i de la segona temporada de la sèrie ‘30 monedas’ (HBO Max), d’Álex de la Iglesia. El cineasta serà també un fil conductor cap a l’univers del rol, a Comic Fantasy, ja que es revelarà com un gran jugador, a més de dibuixant (acaba de reunir la seva obra gràfica en un llibre) en una xerrada i en una de les exposicions que descobrirà totes les seves facetes.

També s’ha revelat com a jugador de rol el canari David López, dibuixant de superherois com Catwoman, Batman i Capitana Marvel, protagonista d’una altra de les exposicions. Seran dues de les «diverses i cuidades» mostres, com assegura Borja Crespo, director de continguts, que es podran veure al costat de la dels 75 anys de Zipi i Zape, els entremaliats bessons creats per Escobar.

Aposta expositiva.

Aquest any, Còmic Barcelona ha rescatat el gust per les exposicions després que en els últims mesos el còmic hagi coronat cims com CaixaForum i el CCCB. La de capçalera, ‘Daniel Torres. L’arquitectura de les vinyetes’, recorrerà els més de 40 anys de carrera del creador de Roco Vargas i autor de ‘La casa’ i ‘Picasso en la Guerra Civil’, guanyador del Gran Premi del saló el 2022. Comissariada per Antoni Guiral, amb un centenar d’originals, molts d’inèdits, a més d’esbossos i quaderns, tindrà novetat: unes audioguies que podran seguir-se a través de QR per escoltar els comentaris del dibuixant. 

L’autora de ‘Hoops’, Genie Espinosa, premi a l’Autora Revelació del 2022 i també il·lustradora i dissenyadora, trencarà cànons amb una exposició immersiva que enllaça amb la del CCCB ‘Constel·lació Gràfica’. Una altra trentena d’autores seran les protagonistes de ‘Magues de l’Humor’: de les pioneres Núria Pompeia i Isabel Bas a les més joves, com Moderna de Pueblo, moltes de les quals s’han donat a conèixer a través de les xarxes socials. 

A Carlos Pacheco, un dels referents dels espanyols al mercat nord-americà, mort després de ser diagnosticat d’ELA, el recordaran els seus col·legues, que han creat dibuixos d’homenatge que se subhastaran per recaptar fons per a l’Associació Espanyola d’Esclerosi Lateral Amiotròfica.

Inversió no rendible

Notícies relacionades

Carpanta, el famolenc que va plantar cara a Franco

Álex de la Iglesia al Saló del Còmic 2023: ¿per què hi acudeix el director del cine?

L’organització de Ficomic és conscient que, per a les exposicions, un recinte firal és menys glamurós i museístic i té el hàndicap que són efímeres, perquè no està previst que itinerin a altres centres a part dels tres dies del saló. «Amb l’esforç i inversió que comporten no són rendibles. Però aquest any és circumstancial. Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, les programacions dels museus es van desconfigurar i vam parar la col·laboració amb ells [com la que hi ha hagut amb el MNAC i el seu director, Pepe Serra, amb les d’‘El Víbora’, Osamu Tezuka o Corto Maltés], però en el futur continuarem buscant espais que donin entitat al còmic com a art i on es puguin visitar durant més temps», assegura la directora del Còmic Barcelona, Meritxell Puig, que ha comptat amb un pressupost de 850.000 euros.  

Més xifres per concloure: segons l’últim informe d’Hàbits de Lectura del Gremi d’Editors, el 2022, el 10,2% de la població va llegir còmics (el 2021 eren el 10,9%; el 2020, el 10,4% i el 2019 el 10,5%). Això pot reflectir a petita escala un fenomen que s’està començant a detectar en països com Alemanya i els Estats Units: que baixa una mica el nombre de lectors però, vistes les xifres de venda, els que llegeixen i compren ho fan encara més. Tot i així, el 2018 eren el 9,3%, de manera que en quatre anys s’ha augmentat un 1%.