Entrevista

Marta Jiménez Serrano, escriptora: «Avui si et fiques al llit amb algú, no pots donar res per fet»

L’escriptora madrilenya publica el llibre de relats ‘No todo el mundo’ sobre els usos amorosos de la nostra societat, marcada per Tinder i les noves tecnologies

Marta Jiménez Serrano, escriptora: «Avui si et fiques al llit amb algú, no pots donar res per fet»

Robert Ramos

3
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Un dels contes de ‘No todo el mundo’ (Sexto Piso), de l’escriptora Marta Jiménez Serrano, es diu ‘Filmin’. Madrilenya, en la trentena, després de la bona recepció de la seva primera novel·la, ‘Los nombres propios’ acaba de publicar aquests relats, una geografia dels sentiments i les relacions amoroses que de segur hauria fet les delícies d’un Roland Barthes addicte a les xarxes socials. Això de Filmin, que a més de ser un detall fonamental per retratar la protagonista del conte, una viuda en la setantena que arriba a la cinefília a través d’una nova il·lusió amorosa, ha tingut la seva recompensa. La plataforma acaba d’incloure en el seu catàleg una selecció de les pel·lícules que podrien haver inspirat el llibre i que inclouen joies com ‘Annie Hall’, ‘Dos a la carretera’, ‘Quan en Harry va trobar la Sally’, ‘Desitjant estimar’, ‘El rayo verd’ o, més recentment, ‘Tenéis que venir a verla’. I la llista dona pistes sobre un llibre que està dient no poques coses sobre l’amor en temps de Tinder i intel·ligències artificials, un llibre lleuger sobre relacions lleugeres al qual l’autora s’acosta amb una oïda excel·lent per armar diàlegs que sonen a la realitat més pròxima i quotidiana, un punt d’humor irònic i no poca comprensió cap als seus enamorats sense nord.

La identificació per a lectors i lectores està servida. Per començar, ‘No todo el mundo’, un títol que no es correspon amb el dels relats continguts en el volum, significa en realitat tot el contrari. Surt d’un conte ‘Lo de Verónica’, en el qual aquesta, la Verónica, enamorada de nou, s’enganya a si mateixa respecte a la relació: aquesta vegada sí... «Quan ens enamorem i ens desenamorem ens creiem molt especials, com si ningú hagués passat mai pel que nosaltres sentim i en realitat el títol significa que sí, que tothom ha tingut aquest sentiment, que hi ha una sèrie de dinàmiques que ens són comunes», explica l’autora, de pas per Barcelona.

Nous models per al discurs amorós

Molt atenta als petits i de vegades risibles detalls, traça alhora un dibuix més ampli que està dient moltes coses sobre la manera de relacionar-nos sentimentalment al segle XXI. «He instal·lat els relats en el món contemporani perquè entenc el món en el qual visc escrivint sobre aquest. La idea és parlar de coses que donem per fetes però que en realitat són molt més noves del que semblen: aparellar-te amb algú que té un fill i cuidar-lo, separar-se i començar una nova vida lluny del drama que suposava fa uns anys o el pes de les xarxes socials, que tan importants són per als adolescents. Tot ha canviat molt i les relacions cada vegada són més obertes, més mòbils».

Notícies relacionades

L’autora assegura haver deixat de banda en les seves històries variants amoroses de les quals avui es parla molt perquè no està tan segura que veritablement es quedin: «Sí que parlo de poliamor, per posar-ne un exemple, però no estic segura que de la manera teòrica en què s’està plantejant es doni realment amb tanta freqüència». Constata que en els últims temps les relacions s’han flexibilitzat i s’han abocat a una gran rapidesa: «És veritat que si avui et fiques al llit amb algú, no has de donar res per fet. El més interessant és que tinc la sensació que abans hi havia un cert consens entre els coetanis –la reacció de no casar-se davant generacions anteriors, per exemple– però ara cada parella s’enfronta a la seva pròpia idiosincràsia individual. Cosa que està malament perquè et permet muntar-te la parella que et dona la gana però alhora és molt cansat perquè has d’establir tu tots els paràmetres».

En aquests nous paràmetres, la desconstrucció de la masculinitatés una de les pedres de toc de les noves relacions sentimentals. «En un dels contes –explica l’escriptora– hi ha un exemple que m’agrada particularment i que il·lustra molt bé aquests nous rols de gènere. Un noi li diu a la seva millor amiga –són amics i no parella– que sempre es veu obligat a ser un bon tio i li pregunta a ella: ¿i tu, tu què has de demostrar? En aquesta reconfiguració de rols és on som i això és molt interessant a l’hora d’escriure».