Jordi Évole i Màrius Sánchez: «El Papa és dels caps d’Estat amb menys pompa»

Aquest dimecres 5 d’abril s’estrena ‘Amén. Francisco responde’, un documental beneït per Disney+ i el Papa en persona. Una trobada singular i nova entre Francesc i 10 joves de tot el món per conversar sobre interrogants de l’Església i temes que els preocupen. Xerrem amb els seus directors, els catalans Jordi Évole i Màrius Sánchez. 

¿Com han viscut aquests últims dies les notícies sobre l’estat de salut del Papa?

Jordi Évole: Ho hem viscut amb la preocupació normal de quan una persona que t’aprecies té un problema mèdic. I en cap moment l’hem viscut en paral·lel a l’estrena. Vam tenir la sort de parlar amb ell diumenge via ‘e-mail’ i ens va respondre com sempre i fins i tot més àmpliament que altres vegades. Ell sempre envia una carta manuscrita que la posa com a document adjunt a l’‘e-mail’. Ens va dir que es va espantar la setmana passada però que li havia anat molt bé el tractament, que es trobava molt bé.

Màrius Sánchez: És veritat que des d’un primer moment la gent del seu entorn ens va tranquil·litzar, no ho vam viure amb una preocupació excessiva perquè des d’un primer moment ens van dir que millorava ràpid.

¿Què els fascina del personatge?

J.É: Que és dels caps d’Estat amb menys pompa, i això sembla contradictori parlant del Vaticà. Sempre l’hem vist fent les coses molt en primera persona, el contacte que hi tenim és molt en primera persona, quan ve a les entrevistes no ve acompanyat d’un seguici bestial d’assessors... No, no, ve ell amb una persona més i la gent de seguretat. A mi aquesta senzillesa és el que més m’atrau del personatge tenint en compte qui és.

M. S.: La sensació que gràcies a ell podem fer un cop d’ull a un lloc que normalment està tancat i barrat. Ell ens ha obert una petita porta, i per a nosaltres això és molt seductor.

¿Com ha sorgit aquest vincle i aquesta confiança amb el Papa perquè accepti aquest projecte?

J.É: Precisament perquè no hi havia cap pretensió a establir aquest vincle ni ho havíem pensat mai. És un vincle que s’ha establert amb el pas del temps, des que vam estar en contacte amb ell per l’entrevista que li vam fer fa quatre anys. És un vincle que es produeix quan la gent cau bé. D’alguna manera li pot haver agradat la nostra falta de solemnitat amb ell, no som de fer la genuflexió i fer un petó a l’anell, cosa que, per cert, a ell no li agrada. Crec que aquesta naturalitat mútua és el que ens ha seduït a tots dos.

¿Va imposar condicions?

M.S.: Ni una. L’hi vam plantejar a ell directament, li vam explicar la nostra proposta. Va trigar dos segons a dir: ‘d’acord’. I ens vam atrevir a fer propostes més arriscades... Avortament, abusos sexuals, drets LGTBI... En un moment donat sí que ens va fer una broma i ens va dir: ‘feu el favor de posar-me com a mínim un catòlic’. No ens va demanar els perfils ni els noms ni quines serien les persones que s’asseurien amb ell.

El Papa no va tocar res del muntatge original, ¿pensàveu que seria així? ¿I quina va ser la seva primera reacció?

J.É: Que hi tingués objeccions era un fet fins i tot lògic per com és el documental. No en tots els moments en surt ben parat. I, en canvi, veient que no sortia ben parat amb algunes mirades i gestos, sobretot, en cap moment va demanar que ho eliminéssim. Crec que és molt valent per la seva banda, sobretot tenint la possibilitat de suggerir-nos que n’eliminéssim alguna part. No hi va haver ni un suggeriment. Només va fer el gest de treure’s el barret quan va acabar la projecció amb ell. Va dir que reflectia la realitat, que aquesta és la realitat del món i aquesta diversitat de joves és la que hi ha. I estava content d’haver pogut acostar-se a ells. Per a ell havia sigut una altra trobada pastoral.

¿Han arribat a la conclusió que el Papa és més obert que la mateixa institució que dirigeix?

J.É.: Les institucions mai posen al capdavant una persona que xoqui amb elles. Crec que un Papa com el papa Francesc era convenient per a l’Església catòlica, i ara hem de veure el que vindrà després. Però que tinguem un Papa pròxim, empàtic, somrient... Tot això és bo per a l’Església. Després la mateixa Església haurà de resoldre alguns conflictes que el Papa planteja, però estic convençut que internament hi ha coses que el Papa defensa o que hagués impulsat ja i que no les ha pogut fer perquè precisament forma part d’aquesta institució amb la qual està d’acord. L’Església mai posarà un Papa de mal grat.

«La coherència és el que més ens costa als cristians», diu el Papa en el documental. ¿Vostès són creients? ¿Creuen que una persona creient podria haver fet aquest treball?

J.É.: No som creients, el Papa ho sap des del primer dia. I crec que precisament jugar en camp contrari beneficia qualsevol líder, també polític. Últimament els líders polítics només van on sembla que els fan uns qüestionaris fàcils. El Papa no crec que jugui en camp contrari, però segurament tenia llocs molt més còmodes on anar i va voler venir amb nosaltres. Dit això, una persona creient i que es prengui l’ofici com ens el prenem nosaltres crec que ho podria haver fet perfectament.

M.S.: Tant el Jordi com jo tenim gent a prop a qui la religió la reconforta i li dona coses més enllà del que és l’Església catòlica. I això ho hem tingut molt present a l’hora de presentar els conflictes que es poden generar entre els xavals i la religió.

J.É.: A mi m’ha anat molt bé que la meva mare sigui catòlica i de missa, de set dies quatre va a missa, i el Papa sempre ha tingut una deferència amb ella. I ara ha sigut al revés i li vaig portar una bufanda feta a mà amb els colors de la bandera argentina. Abans de guanyar el Mundial, crec que la meva mare va ser talismà. 

El càsting de joves era crucial per al projecte.

M.S.: Era molt important, perquè que el Papa parlava bé ho sabíem tots. El que era important era trobar 10 xavals que poguessin estar a l’altura, que no es fessin petits, que tinguessin conflictes interessants. Vam veure més de 200 nois i noies, ho vam parlar sempre amb Disney+ i vam fer com en una pel·lícula: teníem les seves fotografies en una pissarra i anaven caient, fèiem combinacions, havien de funcionar com a equip... Va ser un procés molt maco.

Un d’ells és Juan Cuatrecasas, víctima d’abusos per part d’un membre de l’Opus Dei. ¿Aquesta trobada amb el Papa pot ajudar altres víctimes?

Notícies relacionades

El Papa a Disney+ amb Évole: la Sirenita presenta Onlyfans a Francesc

Jordi Évole surt de gira amb el seu grup de rock and roll, Los Niños Jesús

J.É: És un gest que pot reconfortar altres persones que hagin patit abusos. És veritat que el privilegi que va tenir el Juan de ser allà davant del Papa no el tindran moltes víctimes d’abusos. Esperem que el fet d’anar a veure el Papa no sigui l’eina perquè l’Església rectifiqui en tants i tants casos d’abús sexual que hem conegut. El Juan ho va poder fer en primera persona, esperem que això sigui bo i que l’Església reaccioni, però que no faci falta anar a veure el cap per dir ‘mira què ha passat’.

M.S.: Crec que el Papa va aprofitar que aquest documental es veurà arreu del món per enviar un missatge i perquè una persona en una congregació d’una ciutat qualsevol sàpiga que el Papa sap que això passa i que no vol que continuï passant.