La novel·la perduda amb què Leonard Cohen va començar a ser Leonard Cohen

Leonard Cohen va renunciar a l’escriptura de ficció el 1966, després de publicar la novel·la ‘Bonitos perdedores’. Decebut per les escasses vendes d’aquell llibre, el canadenc va decidir provar sort com a cantautor folk als Estats Units i el 1967, als 33 anys, va gravar el seu primer elapé, ‘Songs of Leonard Cohen’. L’èxit del disc va determinar el seu camí. Reverenciat arreu del món com autor i intèrpret de cançons, el canadenc va facturar més d’una vintena d’àlbums i va continuar publicant col·leccions de poemes (el 2011 va ser distingit amb el premi Príncep d’Astúries de les lletres), però va abandonar per complet la novel·la.

Voracitat pòstuma

Com sol passar amb els artistes que arriben a un estatus pseudomític, la mort de Cohen el 2016 va disparar la demanda de material inèdit amb la seva firma. Responent a aquest anhel, el 2018 va veure la llum el poemari ‘La llama’ i un any més tard es va publicar l’elapé pòstum ‘Thanks for the dance’. Mentrestant, la professora Alexandra Pleshoyano, responsable de l’arxiu Leonard Cohen dipositat a la Universitat de Toronto, havia començat a treballar amb un manuscrit que incloïa ‘Un ballet de leprosos’, una novel·la de poc més de 100 pàgines escrita entre 1956 i 1957 (quan l’autor no tenia més de 22 anys), a més de 15 relats i un guió breu per a una obra radiofònica datats entre 1956 i 1961. La compilació que reuneix la seva producció de joventut es va publicar finalment l’octubre de l’any passat i ara acaba de ser traduïda al castellà per l’editorial Lumen i al català per Empúries (amb traduccions de Miguel Temprano i de Míriam Cano).

«A partir de les cartes recollides a l’arxiu de Leonard Cohen, sabem que va intentar publicar aquestes obres en diverses ocasions –escriu Pleshoyano al text que tanca el volum a tall d’epíleg–. Tot i que el rebuig formi part de la carrera de molts escriptors joves, en el seu cas és desconcertant, atès l’èxit dels seus primers llibres de poemes.» Es refereix a ‘Comparemos mitologías’, de 1956, i ‘La caja de especias de la Tierra’, de 1961, obres que van tenir al seu moment una notable acceptació i que emmarquen, almenys en sentit temporal, els escrits recollits en aquest últim llibre.

Intuïcions de futur

Tot i que no manquen de moments brillants (Cohen és Cohen), les ficcions reunides en ‘Un ballet de leprosos’ gairebé resulten més interessants pels passatges que es poden interpretar com intuïcions de l’autor sobre el seu futur que pel seu estricte valor literari. Al centre d’aquests relats apareixen ja desplegats alguns dels temes que presidiran més endavant l’obra poètica i musical del canadenc –la violència, el desig sexual, la religió, la pèrdua, la culpa, la humiliació, la recerca de la llibertat...–, però en no poques ocasions l’afany juvenil de pertorbar i fins i tot escandalitzar el lector sembla imposar-se al desig de descriure una realitat complexa.

A priori, l’objecte de més interès és la novel·la que dona títol al conjunt. ‘Un ballet de leprosos’ narra la història d’un comptable d’uns trenta anys que viu sol en un quart llogat, manté una relació amb una dona aficionada a declamar monòlegs irritants en els moments d’intimitat i es veu obligat a fer-se càrrec del seu avi, un home de temperament violent i comportament erràtic a qui no coneix de res. Fascinat per la brutalitat de l’avi, el protagonista s’embarca en una espiral de crueltat que té com a víctima principal l’atribolat empleat d’una consigna d’equipatges. Tot molt Dostoievski (l’autor de ‘Crim i càstig’ va ser una influència determinant en aquella primera època d’aprenentatge).

Barret i gavardina

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tant a la novel·la com en els relats breus, Cohen projecta imatges extretes de la seva biografia: la prematura mort del seu pare, l’estreta relació amb la seva mare, el judaisme de la família, la irrupció d’un avi procedent de l’est d’Europa, el paisatge de Mont-real, les aspiracions artístiques enfrontades a l’hostilitat del món... I en els moments més reveladors –que seran, probablement, els més gratificants per als fans– es descriu a si mateix en present amb tota cruesa («‘Vi mi rostro en el espejo. Retrato del Poeta Perdiendo el Tiempo’», escriu a ‘Muy bien Herb, muy bien Flo’) mentre fantasieja amb el seu jo del futur: un home «heroic» amb barret i gavardina que passeja de nit per un bulevard moll «acompanyat de la simpatia d’un públic innombrable» (‘El corazón de gramola’).

Haurien de passar gairebé 10 anys abans que Leonard Cohen posés música a un dels seus poemes titulat ‘Suzanne takes you down’ i aquella fantasia comencés a convertir-se en realitat.