De ‘Gárgoris y Habidis’ a les converses sobre ‘lolites’ de 13 anys: Sánchez Dragó en cinc llibres

‘Gárgoris y Habidis. Una historia mágica de España’

La prolífica carrera de Sánchez Dragó comprèn més de 40 títols (fins i tot va dedicar un llibre a Soseku, el seu gat) i uns 7.000 articles periodístics. El seu segon llibre va ser aquesta monumental trilogia de més de 1.000 pàgines sobre llegendes ancestrals ibèriques per on es passegen templers, sefardites, licantrops, bruixots, pastors nòmades, curanderos, druides i altres personatges de la cosmogonia màgica espanyola. Amb pròleg de Torrente Ballester, va ser escrit entre Dakar, Sòria, Tòquio, Alacant i Madrid. Va arribar a vendre’n 300.000 exemplars i es va convertir en tot un fenomen editorial durant la Transició. Va ser publicada el 1978 i va guanyar el premi Nacional d’Assaig.

‘Galgo corredor: los años guerreros (de 1953 a 1964)’

El camí que va de l’esquerra ideològica a la dreta més conservadora l’han recorregut figures com Federico Jiménez Losantos, Ramón Tamames (va ser Sánchez Dragó qui el va proposar per liderar la moció de censura de Vox), Fernando Savater, Mario Vargas Llosa i també Dragó, que va passar d’ingressar en el Partit Comunista de Semprún a escriure un llibre sobre Santiago Abascal el 2019. En aquest segon volum de les seves memòries publicat el 2020, l’escriptor explica la seva vida bohèmia a Madrid, els seus tres ingressos a la presó per la seva activitat política i la seva fuga a Itàlia, on es va enamorar de la professora d’història i filosofia Caterina Barilli, amb qui tindria la seva filla, Ayanta Barilli, actriu i finalista del Premi Planeta el 2018 amb ‘A media luz’. Amb Ayanta també va escriure un llibre a quatre mans, ‘Pacto de sangre’, després de ser pare per última vegada als 76 anys. 

‘El camino del corazón’

Sánchez Dragó sempre va estar molt a prop de l’orientalisme. «Jo vaig ser ‘hippy’ i m’hi continuo sentint. Vaig lligar els paquets, em vaig encongir d’espatlles i me’n vaig anar al Ganges», va confessar en una entrevista. La seva passió per les grans religions asiàtiques com l’hinduisme, el budisme i el taoisme és un fet que es nota en aquesta novel·la ambientada en els 60 que va quedar finalista del Premi Planeta el 1990. El protagonista és un home que ho deixa tot i emprèn un viatge a Orient per buscar allà la saviesa, l’espiritualitat i la felicitat que Occident li nega i que el portarà a visitar Turquia, l’Iran, el Pakistan, l’Índia, el Nepal, l’Indonèsia, l’Afganistan i el Vietnam en plena guerra, una cosa que el mateix Dragó va experimentar.

‘Dios los cría... y ellos hablan de sexo, drogas, España, corrupción’

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sánchez Dragó presentava ‘Las noches blancas’ a Telemadrid quan el 2010 es va publicar aquest llibre de converses amb el seu amic Albert Boadella. Hi confessava haver mantingut relacions sexuals amb dues ‘lolites’ de 13 anys a Tòquio l’any 1967 que va descriure així: «Vesteixen com meuques, amb els llavis pintats, carmí, rímel, talons, minifaldilla...». En el llibre, Dragó confessava la seva preferència sexual per les menors: «No hi ha res com la pell tersa, els pits petits com capolls, el conyet rosaci». «A mi m’agraden les de 15», va escriure. El comitè d’empresa de Telemadrid va demanar la seva dimissió, que no es va acabar de produir. Ell va dir primer que el delicte havia prescrit i després que era literatura. 

‘Un paseo por el honor y la muerte’ (2022)

El seu últim llibre és una declaració d’amor a la tauromàquia, a la qual Dragó considera «la festa més culta de la terra». «Prefereixo tallar una orella a la plaça de Las Ventas que guanyar el premi Nobel de literatura» era una de les frases amb què li agradava destacar. En aquest llibre recorre les vides de toreros com Curro Romero, Ordóñez, El Litri, Manolete i Belmonte.