Àngel Llàcer s’endinsa en el drama familiar d’‘El temps i els Conway’

Àngel Llàcer ja té ganes d’estrenar aquest dijous al Teatre Nacional de Catalunya la seva adaptació d’‘El temps i els Conway’, una obra de J.B. Priestley del 1937 que fa 30 anys va triomfar al Teatre Condal de Barcelona amb un aclamadíssim muntatge dirigit per Mario Gas i un gran elenc. «Fa temps que volia fer aquesta obra perquè els drames familiars m’encanten. Però també volia fer un homenatge a Mario Gas. Quan dic que de gran vull ser com ell no és broma. M’apassiona el seu talent i la seva manera de treballar», ha assenyalat Llàcer que compagina aquest muntatge amb altres projectes com el programa de TV3 ‘La Puntual’, el nou projecte del seu ‘talent show’ teatral basat en ‘L’ auca del senyor Esteve’ i el musical ‘The producers’.

En la seva versió Màrcia Cisteró encarna la matriarca, la senyora Conway. Els seus fills estan interpretats per Júlia Bonjoch (Hazel), Bàrbara Roig (Kay), Mar Ulldemolins (Madge), Roser Vilajosana (Carol), Biel Duran (Alan) i Carles Roig (Robin). Ferran Vilajosana és Ernest Beevers, l’ambiciós emprenedor de baixa classe social interessat en Hazel, Albert Triola encarna l’advocat Gerald Thornton i Júlia Truyol Joan Heldford, una jove enamorada de Robin.

La seva adaptació d’‘El temps i els Conway’ s’ofereix sense pauses, amb una nova traducció del mestre Joan Sellent que ha retallat per deixar l’espectacle poc més de dues hores.

Llàcer creu que el públic que va veure el muntatge de fa 30 anys s’oblidarà fàcilment quan comenci la funció perquè el seu és molt diferent, una cosa que confirma Carme Portaceli, directora del TNC encantada amb aquesta nova mirada «a una obra emblemàtica» que connecta amb el tema de ‘La consciència’ al voltant del qual s’articula la temporada.

Tres temps en un

Entre els temes de l’obra destaquen una reflexió sobre la superposició de passat, present i futur, la capacitat de l’ésser humà per transformar la seva vida i la de decidir el seu destí. El primer acte transcorre just després d’acabar la Primera Guerra Mundial en una festa que munten els Conway a la seva mansió per celebrar l’aniversari de la Kay, la filla que somia ser escriptora. El segon veiem com en una premonició o visió de la Kay, el destí dels protagonistes fa un salt en el temps i els veiem 18 anys després, a punt d’esclatar la Segona Guerra Mundial. La família ha anat a menys i ningú és realment feliç amb la seva existència.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’últim acte torna al 1919. En aquest es percep l’origen del declivi dels Conway a través de l’actitud dels personatges d’aquesta família de bona posició social marcada per una mare controladora i esnob les idees de la qual són reflex d’un món a punt de desaparèixer. «Aquesta obra continua tenint sentit avui perquè tot i que tot evoluciona, l’ésser humà és el mateix», diu Llàcer. El desig és que l’espectador no només s’emocioni amb l’obra sinó que surti del teatre amb ganes d’«agafar les regnes de la seva vida».

L’escenografia de Marc Salicrú sorprendrà. «És com si expliqués un conte», diu Salicrú. «Comença amb l’escenari buit, es comença a omplir quan obrim la primera pàgina. L’escenografia té molta pompositat. Explica l’ideal de família unida la unió de la qual acaba transformant-se en un infinit que ocupa tota la Sala Gran».