Festival de cine
El Festival de Cannes té un problema anomenat Maïwenn (i alguns més)
La cineasta que inaugurarà el festival amb la pel·lícula ‘Jeanne du Barry’ acaba de ser acusada d’agredir i escopir un periodista
Tot i que ja se sap que el festival de Cannes és tan procliu a generar controvèrsies com el vinagre a atraure les mosques, aquest any els seus responsables han sentit els brunzits des de molt abans de l’esperat, a més d’un mes que doni inici la 76a edició del certamen i tan sols uns dies després d’anunciar-se que la seva pel·lícula inaugural serà el drama d’època ‘Jeanne du Barry’.
Acaba de fer-se públic que la seva directora i coprotagonista, la francesa Maïwenn, va ser demandada a principis de març pel periodista Edwy Plenel, redactor en cap de la revista gal·la ‘Mediapart’, que l’acusa d’agressió física; segons l’informe policial, a finals de febrer la cineasta va veure la seva presumpta víctima en un restaurant i després d’acostar-se a ell, sense mediar paraula, «el va agafar dels cabells abans d’escopir-li a la cara». Al seu dia, ‘Mediapart’ va investigar en profunditat les denúncies de conducta sexual inapropiada interposades contra el director i productor Luc Besson, exmarit de Maïwenn i pare de la seva filla.
La tornada de Depp després del judici contra Amber Heard
Abans que l’incident es convertís en titular, en qualsevol cas, l’elecció de ‘Jeanne du Barry’ per part del festival havia quedat envoltada de polèmica des del moment mateix de fer-se pública. En primer lloc perquè és artísticament qüestionable, i confirma la testarruda predilecció que a Cannes senten per una directora que fins ara ha donat escasses mostres de merèixer-la; aquesta és la quarta de les seves pel·lícules –‘Polisse’ (2011), ‘Mi amor’ (2015) i ‘ADN: La raíz del amor’ (2020)– que es fa un lloc a la secció oficial del certamen, i en aquest cas és un de particularment privilegiat.
En segon lloc, sobretot, per la identitat del seu protagonista masculí. Basada en la vida de la figura històrica homònima, la dona de classe baixa que es va convertir en l’última amant oficial del rei Lluís XV, la pel·lícula inclou el primer treball interpretatiu de relleu de Johnny Depp en tres anys, a la pell del monarca; Maïwenn el va contractar abans que perdés un cas de libel contra el diari britànic ‘The Sun’, que s’havia referit a ell com a «maltractador d’esposes», i que posteriorment guanyés un cas de difamació contra la seva exdona Amber Heard, que l’havia acusat implícitament de maltractaments domèstics.
Hi ha poc dubte que l’actor serà present a Cannes per a la presentació de la pel·lícula, tot i que la seva participació en la roda de premsa que l’acompanyarà està molt menys clara, no tant per les seves reticències a contestar preguntes incòmodes sobre la seva vida privada –tot i que també– com per la seva possible negativa a asseure’s a la mateixa taula que Maïwenn. Els rumors diuen que la relació entre tots dos durant el rodatge va ser un infern.
Més homes cancel·lats
Depp, d’altra banda, podria no ser l’únic artista perseguit pels escàndols en utilitzar l’alfombra vermella de la Croisette com a camí cap a la seva rehabilitació artística. Entre les pel·lícules que més sonen com a possibles presències en la programació del festival es troben la nova de Woody Allen, la intriga criminal Coup de Chance, i la nova de Roman Polanski, una sàtira titulada ‘The Palace’. El nord-americà mai ha sigut condemnat per res en un tribunal, però fa 30 anys que és sospitós d’haver abusat de la seva filla adoptiva Dylan Farrow; el polonès va fugir dels Estats Units el 1978 després de declarar-se culpable d’haver mantingut relacions sexuals il·lícites amb una nena de 13 anys, i des d’aleshores una successió de dones l’han acusat d’haver-les violat, l’última d’elles el 2019. ¿Què guanyaria el festival donant espai als dos cineastes en la seva selecció? ¿Per a què arriscar-se a provocar el rebuig d’altres membres de la indústria i les crítiques de la premsa?
‘MeToo’, ¿què és això?
Serveixi això o no a tall de resposta, els responsables de Cannes han donat successives mostres de considerar el cine com un art sagrat i a si mateixos com els seus guardians; són, en altres paraules, un grup de gent elitista, i prou enamorada de la seva pròpia història per mostrar-se immune a la transformació radical del paisatge cultural ocorreguda després de la irrupció el 2017 dels moviments ‘MeToo’ i ‘Time’s Up’. Només així s’expliquen, per exemple, la seva invencible resistència a incloure més pel·lícules dirigides per dones en la seva programació i la seva sorprenent decisió de concedir un premi honorífic el 2019 a Alain Delon, un actor al seu dia extraordinari que té un historial de violència domèstica, homofòbia i vincles amb l’extrema dreta. «Delon és lliure de tenir les seves pròpies opinions tot i que jo no les comparteixi», va declarar llavors el director artístic del festival, Thierry Frémaux. «Actualment es fa difícil trobar algú a qui honrar o recompensar, perquè en qualsevol cas corres el risc de tirar-te a sobre la policia de la correcció política».
Falta poc per saber quins títols i autors participaran a Cannes a partir del 16 de maig. El gruix de la programació serà anunciat aquest dijous vinent i, segons el costum, alguns noms s’hi incorporaran durant les setmanes posteriors. No obstant, ‘Jeanne du Barry’ no és l’única ficció la presència de la qual ja ha sigut confirmada. És segur, per exemple, que tindran la seva estrena mundial a la Croisette tant Indiana Jones y el dial del destino’ com la nova pel·lícula de Martin Scorsese, ‘Killers of the Flower Moon’.
La duresa sexual de ‘The Idol’
I també se sap que es projectaran alguns episodis de ‘The Idol’, nova producció d’HBO creada a mitges pel director Sam Levinson i el cantant The Weeknd que, sorpresa, també ha generat ja notícies inquietants. En un reportatge publicat recentment per la revista nord-americana ‘Rolling Stone’ sobre la sèrie –la protagonista de la qual no és cap altra que Lily-Rose Depp, filla de Johnny Depp, a la pell d’una aspirant a estrella del pop que desenvolupa una relació sexual malaltissa amb el guru de l’autoajuda encarnat pel músic–, membres de l’equip de filmació comparaven el seu contingut amb «el porno basat en la violència sexual» i «les fantasies de violació d’un home tòxic». Al final, pel que fa a la relació entre Cannes i les polèmiques, potser cal preguntar-se: ¿qui és aquí el vinagre, i qui la mosca?
