El primer jardí vertical de Barcelona inclou desenes d’arbres en suspensió

Arbres en suspensió que pengen de la façana. És l’última novetat que inaugura el CaixaForum de Barcelona, lloc del primer bosc vertical de la ciutat. 

La paret mitgera del Palau de la Metal·lúrgia, que va quedar al descobert amb la demolició de l’antic restaurant La Pèrgola l’any 2014, es converteix ara en una enorme jardinera de 535 metres quadrats on s’ha plantat una desena d’arbres de grans dimensions i més de 19.000 plantes. El conjunt, de 12 metres d’altura i 50 d’amplada, constitueix «un nou pulmó verd per a la ciutat, un organisme viu i canviant que, a més, es transformarà amb les estacions de l’any», assegura la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán.

La instal·lació és obra de Gabriel Ruiz i ha estat coordinada per la firma de jardineria artística Babilon. Hi han treballat més de 150 professionals i la seva construcció sorgeix arran de la celebració del vintè aniversari del naixement del CaixaForum, que amb aquesta peça vol convertir-se en un element integrador de la ciutat amb la muntanya i de l’art amb la naturalesa.

Notícies relacionades

La Fundació La Caixa presenta CaixaForum+, el seu ‘Netflix cultural’ gratuït

Més músicai solidaritat que política

En el projecte han participat conjuntament la Fundació La Caixa, la Fira de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per donar espai a les 104 espècies de vegetals (moltes d’elles autòctones) que habitaran el nou jardí. Plantes mediterrànies pròpies del territori que donaran refugi als ocells i altres animals pol·linitzadors beneficiosos per al planeta i que seran mantingudes per un modern sistema de reg que recull i reaprofita l’aigua pluvial per optimitzar els recursos hídrics. 

Janet Sanz, tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, considera el projecte un «gran exemple» i assenyala la necessitat de desenvolupar més paisatges urbans verds en espais públics i privats per millorar la qualitat de vida a la ciutat: «Ens hem d’acostumar a veure aquesta mena de parets, que renaturalitzen entorns tan densos i edificats», argumenta.