L’antiga Hiroshima reobrirà com a Casa Montjuïc

Casa Montjuïc mantindrà els tres locals que tenia la Hiroshima: un bar, una sala de concerts i l’antiga sala dedicada sobretot a la dansa contemporània. Des que va tancar s’han llogat per a esdeveniments d’empresa, principalment. «Volem reactivar els esdeveniments culturals. Casa Montjuïc serà un nou espai cultural no convencional», afirma Eduardo Roehrich, responsable de l’espai. D’una banda tindrà a un costat un espai gastronòmic. Serà el primer a obrir en una primera fase, cap a finals de maig si tot va bé. Aquesta zona de bar restaurant el portarà Tiberi Club, un original club gastronòmic que obrirà allà el seu primer local a Barcelona.

La sala polivalent que es va utilitzar com a teatre en l’enyorada Hiroshima comptarà en una segona fase amb la seva pròpia programació d’espectacles, tot i que encara és aviat per avançar quina línia seguirà. I la sala de concerts que es comunica amb el teatre també acollirà una altra línia de propostes. Aquesta última, ja obre els divendres i els dissabtes convertida com a Laut, un club de música electrònica. En aquesta també s’han realitzat alguns concerts altres dies de la setmana. «És l’únic que s’ha mantingut en actiu i passarà a integrar-se a Casa Montjuïc. No canviarà el seu nom perquè ja té el seu públic i funciona. És un projecte més nocturn al qual acudeix gent entorn dels 35 anys, que volen sortir però busquen la qualitat musical», explica el responsable de l’espai. «La idea és que a Casa Montjuïc puguis venir a sopar, a disfrutar d’alguna cosa cultural o anar a un concert. Tindrà una línia pròpia. Volem apostar per joves talents, coses innovadores i diferents». I, a tall d’exemple, assenyala: «hi haurà concerts, esdeveniments cinematogràfics, presentacions culturals».

Projecte educatiu

Des que va tancar la Sala Hiroshima el local ha sigut utilitzat en algun altre concert o assaig obert com el que ahir van realitzar els joves músics de l’Esmuc per al seu projecte pedagògic ‘Bottega d’Opera’. Hi participen alumnes de diferents cursos.

«Jo no fa tant que em vaig graduar, farà set anys, i m’ha fet il·lusió fer aquest projecte. No és gens fàcil recuperar una obra de tal dificultat. Per als estudiants ha sigut un repte enorme. Hi ha gent molt jove», comenta Delgado-Jiménez, amb molts projectes que encara no pot revelar que treballa a Viena actualment com a assistent de direcció de la cèlebre directora Marin Alsop, primera dona titular de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Les veus solistes en el concert al Palau són Mao Myoshi (Isacco), Lluís Arratia (Abramo), Arantza Prats (Sara), Alberto Espinosa (Gamari) i Ariadna Moraleda (Gamari). «Tots tenen molt bona disposició. Té veus molt diferents cada un però l’objectiu és aprendre i que tinguin eines de cara a treballar en el món professional. Alguns tenen veus més dramàtiques i han realitzat un gran esforç per realitzar aquestes coloratures dificilíssimes que va compondre Marianne, que també va ser un intèrpret molt dotat».

Reivindicar la figura de Von Martines (1744-1812) és important per a Delgado-Jiménez. En la seva època ni estava ben vist que les dones fessin carrera com a concertistes o compositores. Però ella era molt apreciades pel seu talent: Mozart va escriure les seves sonates a quatre mans per interpretar-les amb Marianne, que va fer classes de cant amb Nicola Porpora i va estudiar a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya. L’obra es va estrenar el 1882. «Normalment quan s’estrenaven obres al Palau Imperial d’Hofburg, el compositor dirigia la seva obra. Però a ella no la van deixar i en lloc d’ella la va dirigir Antonio Salieri», recorda la directora satisfeta de viure en una altra època. Entre les composicions de Von Martines que han arribat fins avui trobem quatre misses, sis motets i dos oratoris, un concert per a teclat i una simfonia.