«Això és la gota que fa vessar el got»: la teva pròxima cançó favorita l’ha fet la intel·ligència artificial

La teva pròxima cançó favorita podria haver sigut creada amb una IA. En els últims mesos s’han desenvolupat nous programes informàtics capaços d’aprendre i replicar la modulació i entonació vocal de qualsevol artista. Així, els usuaris poden fer que aquesta ‘falsa’ veu generada per l’aplicació versioni temes populars d’altres artistes o que canti una lletra completament nova.

Aquesta possibilitat ha portat a una tendència d’experimentació que s’està popularitzant en plataformes com TikTok, on s’ha viralitzat Rihanna cantant ‘Cuff it’ de Beyoncé; Ariana Grande versionant ‘Passionfruit’, de Drake; i ‘Love yourself’, de Justin Bieber, reinterpretada per Kanye West. Crear temes amb la veu d’altres artistes mai ha sigut tan fàcil.

Frederic Font, investigador del grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), adverteix que el potencial és molt gran i que, en el cas de la música, «no deixa de ser una cosa molt experimental».

L’expert, que moderarà una xerrada sobre el tema dins del Sónar +D (aquest any amb l’impacte de la intel·ligència artificial en les arts com a eix central del seu programa), exposa que «hi ha una part de la investigació en la IA en què la intenció no és substituir completament el procés de creació, sinó ajudar o contribuir creativament un artista a pensar d’una manera diferent, donar-li unes possibilitats noves». «Si t’ho mires des d’aquest punt de vista no és tan trencador, és el que ha passat en tota la història de la música a mesura que han anat irrompent elements nous», afegeix.

And just like that. The music industry is forever changed.

I recorded a verse, and had a trained AI model of Kanye replace my vocals.

The results will blow your mind. Utterly incredible. pic.twitter.com/wY1pn9RGWx

— Roberto Nickson (@rpnickson) 26 de marzo de 2023

Temor de les discogràfiques

No obstant, tots aquests continguts s’estan generant sense el consentiment d’aquells a qui es plagia la seva tècnica vocal, una cosa que inquieta tant artistes com les grans discogràfiques que els representen. Conscient d’aquest canvi, Universal Music Group ja ha demanat a les grans plataformes musicals de ‘streaming’ —entre elles Spotify i Apple Music— no permetre a companyies d’IA accedir sense permisos al seu catàleg de música per entrenar els seus programes. «No dubtarem a prendre mesures per defensar els nostres drets i els dels nostres artistes», van amenaçar en un correu electrònic a què va tenir accés el ‘Financial Times’.

Font, no obstant, apunta que «en el camp de la música no es pot entrenar amb tantes dades com en altres camps com en la imatge o el text, i llavors la qualitat no arriba a ser tan bona». L’investigador de la UPF assegura que ara «estem enlluernats, però l’impacte real que pugui tenir això a llarg termini l’hem d’anar veient» i que, de tota manera, també dependrà «del pes que la societat li atorgui, no només de les possibilitats tecnològiques». 

Per la seva banda, Sony Music, consultada per aquest diari, no ha volgut valorar per ara la situació i els desafiaments que planteja la IA.

De Drake a la ‘resurrecció’ d’Oasis

Diumenge passat, un usuari de TikTok anomenat Ghostwriter977 va publicar ‘Heart on my sleeve’, una cançó creada amb IA per replicar les veus de Drake i The Weeknd. Després d’acumular més de set milions de visualitzacions, el tema va saltar a Spotify i Apple Music, on més de 600.000 persones la van escoltar en menys de 24 hores. No obstant, dimarts la cançó ja no es podia escoltar en cap d’aquestes tres plataformes ni a Youtube, si bé està trobant altres vies per mantenir-se en circulació.

Es desconeix si les discogràfiques haurien demanat eliminar aquesta cançó i quines intencions hi ha darrere d’aquest misteriós compte. ¿Es tracta d’una estratègia de Drake i Universal per captar la nostra atenció o d’una violació dels drets d’autor d’algun oportunista? Contactada per aquest diari, TikTok no ha volgut donar detalls sobre el cas, però ha recordat que les seves polítiques no permeten «continguts que vulnerin els drets de propietat intel·lectual d’altres persones».

En una setmana frenètica en la relació IA/música, també hem assistit a la ‘resurrecció’ d’Oasis gràcies a la intel·ligència artificial. De fet, aquest retrobament postís dels germans Gallagher s’ha batejat com AISIS [AI són les sigles en anglès d’Artificial Intelligence]. En aquest escenari de música que voreja la ciència-ficció, ¿suposa la IA una amenaça per a artistes i creadors? «No crec realment que pugui suposar una gran amenaça, pot suposar que coses es transformin. Això al final també dependrà de l’actitud de l’oient davant això. En el cas tradicional del consum musical, el vincle entre l’oient i l’artista va més enllà de la música per si mateix, del fitxer d’àudio en si, i el que fan aquests sistemes al final és generar fitxers d’àudio», respon Font. 

Batalla pel ‘copyright’

La petició d’Universal s’emmarca en una preocupació general accentuada després de l’eclosió de l’anomenada IA generativa. El temor que l’automatització causada per eines com ChatGPT afecti cada vegada més professions ha portat a una reacció dels que es poden veure afectats. Il·lustradors i empreses gràfiques ja han denunciat generadors d’imatges com Stability AI, DevianArt i Midjourney per violar els drets d’autor. Les discogràfiques poden seguir aquest mateix camí. «El concepte tradicional de drets d’autor ja s’ha anat veient qüestionat en l’era digital. També en la creació musical, amb el tema dels ‘samples’ portat a l’extrem. Al final aquests sistemes són un pas més», defensa Font. «Potser el que s’ha de qüestionar és el concepte de dret d’autor que tenim. No deixa de ser una demostració més que potser el marc s’ha de repensar d’alguna manera», afegeix.

L’impacte de la IA en la música va més enllà dels generadors de veus sintètiques. I és que Google ha desenvolupat un model de llenguatge, MusicLM, capaç de generar música a partir de descripcions de text. Tot i que la companyia no ho ha publicat pels «riscos associats amb la possible apropiació indeguda de continguts creatius», aquesta possibilitat suposarà un altre repte per a la indústria musical.

Oportunitat artística

El primer llibre que va explorar la idea que els ordinadors puguin ajudar a compondre música va ser escrit el 1959. L’evolució informàtica ha anat accelerant una possibilitat que diversos artistes transgressors han preferit veure com una oportunitat creativa, tal com apuntava Font a l’inici d’aquest text. És el cas d’Arca, Holly Herndon, Toro y Moi i Ash Koosha, però també ho va fer —tot i que en una fase més primitiva— David Bowie, que va experimentar amb un generador de frases aleatòries.

Let me introduce you to… Emin-AI-em 👀 pic.twitter.com/48prbMIBtv

— David Guetta (@davidguetta) 3 de febrero de 2023

Notícies relacionades

Spotify, el «pet d'un moribund» que ha canviat la manera de fer i escoltar música

Entre el ‘hype’ i la por: els interessos comercials marquen el frenesí de la intel·ligència artificial

En els casos esmentats més amunt són els mateixos artistes que clonen les seves veus amb IA per innovar. El risc ve quan és un tercer qui se n’apropia. Més recentment, el ‘dj’ i productor David Guetta va utilitzar aquesta tecnologia en un dels seus directes per recrear la veu del raper Eminem. El complex debat generat al voltant d’aquest tema va portar al francès a concretar que no comercialitzaria aquesta creació.

Davant l’enorme repte que té als seus nassos, la indústria musical haurà d’adaptar-s’hi. Fa temps que algunes plataformes ho fan. És el cas de Spotify, que treballa en una sèrie d’eines d’IA que permetran als usuaris compondre música sintètica i remesclar la de diversos artistes, però també el d’Apple Music, que l’any passat va comprar una ‘start-up’ experta en aquesta tecnologia. Al Regne Unit les autoritats fins i tot estudien si la música artificial podria tenir drets intel·lectuals. ¿Què passarà?