Flors i cançons de Mishima en la reobertura de La Paloma

Havia de ser entorn de les dates del carnaval, però ha sigut Sant Jordi l’agent motivador de la tornada, per fi, de La Paloma a l’activitat escènica, aquest divendres, amb aquesta proposta batejada com ‘La nit de les roses’. Si ha de ser un avís de per on aniran els trets de la sala del carrer del Tigre en la seva nova etapa, prenguem nota d’aquest menú baptismal: art pop a càrrec de Mishima i literatura parlada a càrrec de les quatre veus convidades.

Amb el permís de músics i rapsodes, la sala era en aquesta ocasió la protagonista dorment, amb les seves tapisseries i sanefes d’inspiració versallesca en vista d’una clientela que incloïa admirats xavals que amb prou feines haurien pogut trepitjar la sala en altres temps (el tancament va ser fa 16 anys). Un bonic passadís de flors com a accés i la benvinguda de David Carabén, celebrant la tornada d’aquest «temple de la música de la ciutat» i apuntant la beneficiària de la nit, la Fundació Arrels. El seu director, Ferran Busquets, va recordar que una nit qualsevol com aquesta, «dormen al carrer a Barcelona unes 1.200 persones».

 

Bukowski a la sala

 ‘La nit de les roses’, a la qual s’augura continuïtat (Carabén va parlar de «primera edició») es va obrir pas en horari més de tarda que nocturn (20.15 hores) amb la lectura de fragments novel·lescos, començant amb Mònica Batet, mirant al front bèl·lic en ‘Una història és una pedra llançada al riu», sobre l’aliment del teclat de Bernat Sánchez. Cert galimaties a la sala i peticions de silenci, «xxxt...» Es respirava l’afany xerraire, propi d’un acte de pes social. Rumor de fons que va fastiguejar també una mica les intervencions de Sebastià Alzamora, Maria Sevilla i Martí Sales (tot i que aquest últim les va rebaixar a cop de baqueta, del bateria Alfons Serra, i amb les cites al seu estimat Bukowski).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Encara no havien tocat les nou quan Mishima entrava a escena per brindar el seu concert, una vintena de cançons amb diverses cites al seu últim àlbum, ‘L’aigua clara’, com ‘El gran lladre’ o ‘Sé que ets tu’, lliscant matisos i parlant-nos del grup com a exponent madur de la delikatessen pop. I aquests càntics enfortidors de l’ànima: ‘La forma d’un sentit’, de seguida portada pel públic.

Les tonades refinades i els ideals de compromís i vocació dionisíaca de Mishima (grup que mai havia actuat a La Paloma) van casar amb la il·lusió d’aquella nit de reobertura. Feliç elecció a què Carabén i companyia van respondre afegint al repertori una reeixida estrena, versió de ‘Flowers’, de Miley Cyrus (‘Roses’), amb la qual ens van venir a dir que el culte a l’amor comença en l’amor propi.