Més Sant Jordi que mai: firmes amb cues quilomètriques en una diada de rècord

A vista de dron, els tres quilòmetres i mig lineals de venda de llibres en aquest Sant Jordi barceloní formen una figura concreta. És un ham. Tota una imatge, un símbol per pescar lectors si no fos perquè els lectors, o almenys els compradors de llibres, van inundar massivament Barcelona com a banc de peixos d’aquests que es mouen a l’uníson i sorprenen pel seu número. Vendre llibres aquest Sant Jordi 2023 és com pescar en un aquari.

Se sol dir que per Sant Jordi es ven un 20% dels llibres de tot l’any. Una barbaritat. Però d’acord amb el que s’ha pogut veure, carrers col·lapsats, cues interminables i alguna lipotímia dels passejants incapaços de resistir la pressió del tumult, no sorprèn que s’hagin superat les vendes d’un 5% respecte a l’any passat, perquè les coordenades de Sant Jordi s’han estès aquest cop a tot el cap de setmana, alhora que ha crescut espacialment. El temps dirà. 

Expliquem això de l’ham. El passeig com un eix vertical s’inicia a Travessera de Gràcia per Gran de Gràcia, prossegueix per passeig de Gràcia i plaça de Catalunya, baixa per les Rambles –recuperades després de la pandèmia– fins a la plaça Reial i des d’allà és fàcil fer un salt al passeig de Lluís Companys fins a arribar al passeig de Sant Joan, vedat de caça especialitzat en llibres infantils i còmics. Com dèiem, una jota al revés, un ham.

 La novetat d’aquest any és més visibilitat de bona part de segells independents traslladats a Gran de Gràcia, alguns vinculats a la Vila com Sajalín, Males Herbes, L’Altra i Blackie Books –que aquest any té cavall guanyador amb la ‘Gran Enciclopèdia del Barça’ de La Sotana– i Minúscula. A primera hora del matí, aquest lloc encara era un recés de pau. L’editora Valeria Bergalli de Minúscula, conscient que els seus llibres no competeixen a les grans lligues, aquestes que creen els rànquings de vendes, es mostra satisfeta: «L’any passat, que va ser bastant accidentat, en vam vendre molts, així que aquest any esperem superar allò».

Posició de Lewis Mogridge

El plat fort s’ha concentrat al passeig de Gràcia. Si cal treure una conclusió de la nova superilla literària que s’ha consolidat al centre de Barcelona –la idea, tot sigui dit, és genial– és que tot l’espai que l’ajuntament guanyi per a la venda i la firma de llibres es veurà saturat a l’instant. Els barcelonins es van queixar en el passat de les aglomeracions que es formaven a la rambla de Catalunya, però la veritat és que aquelles multituds s’han tornat a reproduir al passeig de Gràcia, ara amb molt més espai transitable.

Malgrat les bones intencions, el col·lapse s’ha fet amo d’aquest espai disponible més gran. Hi ha una teoria de la mobilitat, la llei de ferro de la congestió o posició de Lewis Mogridge, que diu, que com més carrils s’afegeixin a una autopista, més carrils tindràs col·lapsats. Aquí ha passat això, només que en aquest cas l’objectiu és molt més benèfic. A Sant Jordi li agrada morir d’èxit i presumir-ne. 

I és clar, s’ha de donar la culpa, entre d’altres, a les cues provocades pels reis indiscutibles del dia Gemma Ruiz, la supervendes del dia en ficció en català, Eva García Sáenz de Urturi, la seva homònima en castellà, Andreu Claret, Xavier Bosch, Dolores Redondo o Fernando Aramburu, asos del joc de canell en això de la firma concentrats en el tram del passeig de Gràcia. Situar les rúbriques a les cantonades és una bona mesura per ajudar a descongestionar, però no arregla la marea humana. Alguns dels signants, com Claret i Ruiz, confessaven a primera hora del matí haver aconseguit una mica de fruita seca per afrontar els defalliments del dia, el ‘kit’ bàsic del signant inclou també reglamentari calçat esportiu i retolador cal·ligràfic.

Xavier Bosch ha dedicat força temps a l’hora de fer les dedicatòries, en general bastant personals, sense importar-li la cua quilomètrica de l’espera: «He sabut que ha vingut gent de Tortosa o de Puigcerdà especialment per a una firma, això t’impressiona i et dona una responsabilitat especial. És emocionant quan t’expliquen que el teu llibre els ha acompanyat mentre rebien un diagnòstic mèdic definitiu i han tingut prou ànim per venir aquí a explicar-m’ho i que els dediqui la novel·la».

A pocs metres, Dolores Redondo es deixava portar per un rapte líric bastant comprensible: «Això és una passada, m’he tornat a enamorar de Sant Jordi. L’any passat encara vaig venir amb mascareta i aquesta normalitat és com una resurrecció, com si fos el meu primer Sant Jordi. És tot amor, petons i abraçades». I tot i que l’amor no és comprovable, certament l’autora ha repartit el que predica: tant petons com abraçades. 

Igual d’emocionada es trobava Sara Mesa, a la qual els seus lectors –a la seva fila hi havia molts joves– li van dedicar un «guapa, guapa, guapa» a l'estil Verge del Rocío. «Feia molt que no venia a un Sant Jordi. No vaig venir amb ‘Un amor’ que va ampliar substancialment el meu nombre de lectors. Jo visc bastant aïllada en un petit poble de Sevilla i no acostumo a rebre aquest bany de multituds. No sé si tinc la síndrome de la impostora –potser si fos home em passaria el mateix– però és veritat que mai acabo de creure’m els lectors que tinc fins que me’ls trobo aquí».

Mil històries

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sant Jordi 2023 és capaç d’oferir mil històries. Una és la de la famosa llibreria Lello, la «més bonica del món», convertida en una atracció turística a Porto, amb estand a la plaça Reial que presumeix de tenir un milió de visitants cada any i haver venut 600.000 llibres. «Volíem ser a Barcelona perquè aquesta és la millor festa del llibre del món», diu eufòrica la directora Andreia Ferreira. La llibreria ven edicions en portuguès, francès, anglès i castellà d’‘El Petit Príncep’, el seu títol fetitxe amb què l’editorial associada a la llibreria va iniciar la seva etapa.  

Una altra de les històries té més llarg alè i és la notícia que el Pla del Llibre i la Lectura encararà la recta final el pròxim 4 de maig, amb l’última reunió dels agents del sector del llibre que propiciarà finalment la seva redacció. Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, una de les passejants del dia, espera tenir-ne el text definitiu abans de l’estiu per poder implementar-lo després: «Volem abordar mesures concretes i pressupostades. No buscar una única solució màgica, sinó apostar per petites fórmules més realistes».