Bruce Springsteen a Barcelona: ¿quines cançons volen els fans que toqui?

Transportista.

‘Drive all night’ (de l’àlbum ‘The river’, de 1980). «És la cançó amb què el meu oncle Paco em va iniciar en Springsteen i va sonar en el seu funeral. Que la toqués seria com tancar el cercle del dol».

Coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda.

Té dret a demanar dues cançons perquè una està cantada: porta tatuat el títol ‘Jungleland’ a un braç.

 ‘Jungleland’ (de l’àlbum ‘Born to run’, de 1975). «Des que el meu pare ens va començar a posar Bruce Springsteen a casa aquesta sempre ha sigut la meva preferida i sempre vull que la toqui. En un dels molts concerts als quals hem anat em vaig emocionar molt mentre la tocava i el meu pare em va explicar que va ser la cançó amb què va descobrir el Boss. Va sonar a la ràdio i va anar directe a la botiga de discos a comprar el vinil».

‘Secret garden’ (‘single’ de l’àlbum ‘Greatest hits’, de 1995). «Aquesta cançó es va publicar el 1995 i després va formar part de la banda sonora de la pel·lícula ‘Jerry Maguire’ i es va fer molt popular. Malgrat això, és estrany veure-la en un ‘setlist’. A mi em sembla una petita joia de la seva discografia i m’encantaria escoltar-la en directe».

Geògrafa.

‘Racing in the street’ (de ‘Darkness on the edge of town’, de 1978). «Crec que la va tocar en algun dels concerts als quals em van portar els meus pares quan era petita, però no estic segura i m’agradaria que la interpretés per veure si em porta a aquell moment. És una cançó que transmet calma».

Farmacèutica.

‘It’s hard to be a saint in the city’ (de l’àlbum ‘Greetings from Asbury Park’, de 1973). «Un tema del seu primer disc, que just aquest any ha complert 50 anys i del qual sorprèn que no interpreti més cançons en aquesta gira. Molt intens, amb un duel de guitarres Springsteen-Van Zandt potentíssim».

Financera.

‘If I was the priest’ (de 1971, publicada a l’àlbum ‘Letter to you’, del 2020). «La va escriure amb 22 anys, però no la va publicar fins que la va incloure a ‘Letter to you’. És un tema 100% Springsteen dels vells temps i té un final que em recorda The Band. L’ha tocat algunes vegades en el tram americà d’aquesta gira, però no en els 8 o 10 últims concerts. A molts ens agradaria escoltar-la a Barcelona per ‘nova’ i per si de cas aquesta és l’última gira amb l’E Street Band. Seria un gran moment descomunal».

Biòloga i professora de secundària.

‘If I was the priest’. «És una cançó que sempre m’ha agradat i que ja escoltava en aquests ‘bootlegs’ que recopilaven les cançons d’abans de ‘Greetings from Asbury Park’. Té molta força, és molt canyera i en directe ha de ser espectacular».

Oficial electromecànic. Ha vingut des de Los Palacios y Villafranca, Sevilla, juntament amb la seva nòvia, el seu pare i dos germans.

‘Downbound train’ (de l’àlbum ‘Born in the U.S.A.’ de 1984). «M’identifico amb la història de l’home que ho té tot, amor i treball, com jo ara, i ho perd. Imagino que si em passés com al personatge, l’odiaria».

Periodista i promotor musical.

‘Loose ends’ (gravada el 1979 i publicada al ‘box set’ ‘Tracks’, de 1998). «Anava a tancar el disc ‘The ties that bind’, aquell que hauria d’haver tret el 1979. En cas d’haver-ho fet, avui seria la preqüela temàtica de l’àlbum ‘Tunnel of love’. Conté alguns dels seus millors versos romàntics fatalistes: ‘’I quan la nit s’aproximava estava segur que els teus petons em dirien tot el que havia de saber, però, oh, no, és com si tinguéssim una soga i sense control vam tirar fins que es va tensar al voltant dels nostres colls’. I és la cançó de Bruce favorita de Max Weinberg».

Encarregat de la secció d’audiovisuals de la Biblioteca Vapor Vell i conductor del pòdcast ‘Planeta B (la música de les biblioteques de Barcelona)’.

No anirà a cap dels dos concerts (gentada, preu), però té la paraula perquè va regentar el llegendari bar de rock and roll Badlands, a Barcelona, de 1992 a 2001.

«La meva anhelada primera cita amb Springsteen va ser el 1988 al Camp Nou. No la vaig disfrutar. El meu són els concerts en sales. Difícil connectar amb la música envoltat d’aquestes multituds. Em vaig prometre no tornar mai més a un estadi. El 2016 l’anunci que el Boss estava interpretant el disc ‘The river’ sencer va ser massa temptador... i vaig tornar al Camp Nou: el bolo va tenir molts grans moments (començar amb ‘Badlands’, tot i que amb un so no gaire bo, ja em va predisposar a favor, com una picada d’ullet privada), però quan vaig saber per què era jo allà va ser quan van sonar els primers acords de ‘Drive all night’... Pell de gallina, llàgrimes als ulls... Aquest tema extens i intens, que m’havia acompanyat tantes vegades des de la meva adolescència, va fer que per un moment em sentís com si estigués a soles amb Springsteen i l’E Street Band. I feliç de trencar la meva promesa».

Doctorada en Física.

‘Rendezvous’ (gravada en les sessions de ‘Darkness on the edge of town’ i publicada a ‘Tracks’, de 1998). «L’ha tocat en directe però no he tingut la sort d’escoltar-la en cap concert. És una cançó preciosa de superació, sobre fer que els somnis es facin realitat».

Economista.

‘Burnin’ train’ (de l’àlbum ‘Letter to you’, del 2020). «El Boss treu el millor dels teus somriures, t’emociona, et contagia la seva passió, connecta com un imant i desitges que no acabi aquest ritme en espiral ascendent. Això és el que vaig sentir a l’escoltar per primera vegada ‘Burnin train’ i el 28-04-2023 a l’Estadi Olímpic de Barcelona serà magnífic».