Navona publicarà la primera novel·la de Vázquez Montalbán, fins ara inèdita

L’editorial Navona publicarà a la tardor una novel·la inèdita de Manuel Vázquez Montalbán, trobada pel professor José Colmeiro, la primera que va escriure, que va presentar al premi Biblioteca Breve, en què va canviar noms de personatges i llocs per eludir la censura franquista.

Professor de Filologia Hispànica de la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda) i expert en l’obra de Montalbán, Colmeiro considera que «representa una fascinant caixa negra de l’escriptor, que avança en forma embrionària les preocupacions, temes i obsessions que desenvoluparà al llarg de la seva prolífica i variada carrera literària», segons ha informat aquest dijous l’editorial barcelonina.

Trobada a la Biblioteca de Catalunya

L’obra va ser descoberta per «casualitat» entre els documents del Fons Manuel Vázquez Montalbán, on es guarda tota l’obra de creació literària de l’escriptor, dipositada a la Biblioteca de Catalunya, entregada per la família el 2016 i que es va posar a disposició dels estudiosos el 2020, a l’acabar-ne la catalogació.

Colmeiro, després del final de les restriccions per la pandèmia, es va desplaçar a Barcelona i la va descobrir en «una de les capses del Fons, catalogada amb l’etiqueta ‘1962-1965’, nota que certifica que, efectivament, estem davant de la seva primera obra literària».

Rebutjada al Biblioteca Breve

Fins aquell moment, Vázquez Montalbán només havia publicat un llibre d’assaig, ‘Informe sobre la informació’ (1963), i faltaven uns anys perquè publiqués la seva primera obra de poesia, ‘Una educació sentimental’, del 1967, així com les seves primeres de narrativa, ‘Recordando a Dardé’, del 1969, i ‘Yo maté a Kennedy’, del 1972.

A la primera pàgina del manuscrit es pot veure que el va presentar al premi Biblioteca Breve, que no va guanyar, i «per raons desconegudes», va quedar en un calaix, sense que l’escriptor en parlés mai ni la família en tingués coneixement.

Crònica mordaç de la Barcelona dels 60

L’editorial Navona remarca avui que «ens trobem davant un descobriment de summa importància, no només perquè es tracta de la seva primera obra de ficció, sinó perquè és un exercici extraordinari i vibrant, una novel·la narrada en primera persona, en qui el protagonista és clarament un àlter ego del mateix autor».

Una «crònica fascinant dels anys 60 a Barcelona, un retrat mordaç i despietat de la societat barcelonina de l’època, on apareix amb cruesa la vida a la presó i la lluita en la clandestinitat del mateix Vázquez Montalbán».

Entén a més, que el text «és una troballa de màxima transcendència perquè dona claus de la vida del mateix escriptor i anticipa ja el seu estil madur i inconfusible, amb la seva àcida ironia i la seva insubornable crítica social, així com el talent literari que apareix per primera vegada aquí en la seva màxima esplendor».

La censura

Per eludir la censura franquista, l’autor barceloní va decidir posar noms europeus als personatges com Admunsen, Ilsa o Laarsen, i fins i tot va canviar per Leiden, una petita ciutat d’Holanda, la ciutat on es produeix l’acció, que, «sense cap dubte, és Barcelona».

Aquest canvi de noms era «un mecanisme típic dels escriptors i periodistes de l’època per eludir la censura, i és evident que Vázquez Montalbán el tenia al cap quan la va escriure».

El document trobat, «totalment acabat», va ser conjuminat «en una màquina d’escriure tradicional, a tres tintes (negra, blava i vermella), i corregit posteriorment a mà pel mateix autor, fet que certifica que va revisar i va deixar a punt el text abans de presentar-lo al premi Biblioteca Breve, molt probablement entre els anys 1964 i 1966».

Per Daniel Vázquez Sallés, fill de Vázquez Montalbán, responsable de la gestió de la seva obra i també escriptor, és una troballa fonamental per entendre l’obra del seu pare i una novel·la que li ha recordat els seus millors textos, mentre que l’editor Ernest Folch ha afirmat que «ens trobem davant un dels esdeveniments editorials més importants dels últims anys».

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

L’editorial Navona està recuperant part del fons editorial de Vázquez Montalbán i ja el maig del 2022 va reeditar l’‘Autobiografia del general Franco’ i recentment ha publicat ‘Los alegres muchachos de Atzavara’ y ‘El estrangulador’.

Al juny, l’editorial d’assaig del grup, Folch&Folch, publicarà la seva cèlebre ‘Crónica sentimental de la transición’, descatalogada des de fa anys.